Un bé de Déu…

Juanjo Roda és un bé de Déu. Els qui el coneixen de fa temps ja ho saben i nosaltres, que tot just fa un parell d’anys que gaudim de la seva amistat, ho anem descobrint cada cop que ens trobem. Per sort, darrerament, és molts cops. Entre altres coses, perquè és el responsable que servidors de vostès estigui entretingut escrivint un llibre sobre dolços i pastes tradicionals de Vinaròs. I aquest Tots Sants, la darrera castanyada, ens va fer uan demostració de carinyo que no te preu…

Entre altres coses, Juanjo dóna classes de cuina en un institut de Tortosa. I resulta que a l’octubre, com no podia ser d’altra manera, han estat fent panellets. I Juanjo, que és un cul de mal asiento que diem al meu poble i no fa gaire ha descobert el Facebook, la setmana passada es va dedicar a penjar fotos, comentaris i receptes (sí amiguetes, al Facebook!). Total, que se’m va ocórrer fer-li al típica broma que tots faríem davant tal festival d’imatges i receptes: “Ié, Juanjo, envia-me’n un quilet a Barcelona!!”. Collons, i el tio ho va fer!!!

panellets

Total, que aquesta castanyada hem tingut la gran sort de menjar panellets fets per alumnes de Juanjo, sota el seu mestratge. Mojito, trifàssic de Bayley’s, festuc, taronja confitada, café (amb la forma d’un gra!) i els més clàssics de pinyons, ametlla i també coco. Ja us deveu imaginar, oi? Sublims! A més, amb una mida perfecta per cruspir-te-ls en un mosset o, com a molt, dos. Com explicava el mestre Roda al Facebook, boletes de 16 grams. Van arribar en una caixa rectangular daurada, com un lingot d’or. Tota una metàfora del que hi havia a dins…

Desconcertant (però bo, eh?) el de mojito; brillant el de pistatxo (el millor de tots?); una sorpresa encantadora el de taronja confitada… Sobris, clàssics, però molt ben executats els d’ametlla, coco i pinyons… Està clar que aquests nanos tenen un bon mestre i que ells s’hi posen; que tenen ganes. Pel cap baix, fent panellets… Servidors de vostès, que ens dediquem a l’educació, coneixem perfectament com pot arribar a costar motivar els alumnes per a que es centrin i facin la feina com cal…

No m’estranya que una persona com ell,  tan amable i generosa, tingui amics allà on va. I no us penseu que s’ha quedat a casa. Membre imprescindible de l’organització de tots els Fòrums Gastronòmics (Vic, Girona, Cambrils, Santiago…) i ma dreta de tots els cuiners estrellats que van passar per Frankfurt quan la cultura catalana va ser la convidada i va voler fer una demostració de potència gastronòmica. No hi ha restaurant català de prestigi on citis el seu nom i el cuiner somrigui i et demani que els facis arribar els seus records… No m’estranya, insisteixo: és impossible no voler ser amic d’aquest xiquet de Vinaròs…

Moltes gràcies pel regal, mestre…

Massitet i kissumenja

Anuncis

9 thoughts on “Un bé de Déu…

  1. Ostres, de veritat vau rebre 1kg de panellets caiguts del cel? No m’estranya que aquest xiquet tingui tants amics arreu on va 🙂
    Ara mateix entro al Facebook a buscar les receptes! 😉
    El de festucs i el de mojito molt originals…

  2. Vinaròs, ara que ja estem a Novembre el sento més a prop….per què serà…
    I poder gaudir d’uns panellets típics i atípics….i regalats…quina sort…(jo no dic enveja per que no en puc menjar….sino molta enveja!)
    Ptnts

  3. Afortunats!!! Quina meravella d’amic no??
    Estan molt bé aquests panellets, molt originals tradicionals amb un toc de modernitat! El de festuc ja me l’imagino… sublim!
    Per cert ja era hora que penjessiu algun post!!! Bentornats guapos!!! Que se us trobava a faltar!! Petons!!

  4. Hola estimats i estimades!
    poquet a poquet anem tornant a la marxeta, quinteros. Entre el canvi de pis, que no hem tingut internet a casa fins fa deu dies (des del 2 de setembre sense!) i el començament de curs de tots dos, pos el forn apagat…

    I efectivament, poder dir que Juanjo és amics nostre és una autèntic luxe i una plaer inacable: per a mostra, una capsa de panellets! Efectivament, Gemma, un quilo de panellets regalats i enviats per correu urgent a Barcelona! I tant que el cuidarem, Glòria i Nuni… S’ho mereix independentment dels panellets, del llibre, de l’assessorament que ens va donar per al sopar del nostre casament, per… 😉

    D’altra banda, Marta, jo entenc perfectament que notes Vinaròs una mica més a prop. I et contaré un petit secret: si tenim una mica de sort, és possible que coneguis al Juanjo…

    Ximet, ho sento! jajajajaja

    Besets a tort i a dret!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s