La curiosa història del bistec amb patates

El divendres és l’únic dia de la setmana que compro La Vanguardia. A casa dels meus pares sempre s’havia llegit, però ja fa molt de temps que la trobo a les antípodes de la meva posició ideològica. És més, la trobo a les antípodes de la realitat del país. Malgrat tot, però, la secció que escriuen cada divendres el col·lectiu 5 a taula és, encara, motiu suficient per pagar 1’10€ i fruir del contacte del paper premsa mentre aprenc alguna cosa nova de gastronomia. Comprar La Vanguardia és, diguem, el peatge…

Els plats sense història
A banda de la ja coneguda crítica de restaurant, preferentment català, la secció que escriuen aquests cinc personatges inclou totes les setmanes la història (i la recepta) d’algun plat famós de la cuina internacional. I un servidor, que té la peculiar afecció d’estudiar allò que li agrada i no coneix  no pot fer res més que llegir amb devoció el petit apartat que hi dediquen.

fliet_patatesMagrada, sobretot, la història dels fenomens sense origen, aquells que formen part del paissatge de la nostra vida diària i mai els hem prestat especial atenció. Com si fossin el més normal, que si mai haguessin nascut. Com si no tinguéssin, precisament, història. Per això hem vna agradar tant les línies que fa unes quantes setmanes van dedicar a explicar la història del bistec amb patates. Sí, sí. Aquest plat tìpic de menú de sis euros, de bar de mala vida, també té història. I us vull dir que la trobo prou curiosa.

Resulta que el bistec amb patates es pot considerar “el més evident símbol de la cuina popular francesa, el número u per la seva representativitat”. Qui m’ho hagués dit! Un dels plats més maltractats per la cuina pública de mitja Europa, símbol de la cuina popular d’un dels estats gastronómicament capdavanters!

De quan els anglesos van guanyar Waterloo
Expliquen els cinc entaulats que la història del plat es remunta a a principis del segle XIX. Llavors, després d’anys de presència militar anglesa a França, a París es posa de moda la costum english de menjar la carn vermella poc feta, de manera que quedi sucosa. Poc després, un anglès que es va quedar per la capital franca va obrir una taverna anglesa on servia cuina del seu país, com el rostbif o el pastís de Yorkshire. Llavors, va començar a servir el bistec amb patates que avui ens ocupa i la seva expansió ja va ser un no parar. Segons els 5 a taula, actualment aquest plat “no pot faltar en cap bistrot”.

Bistec, patates pont neuf i mostassa de Dijon
La recepta no és pas complicada, però tal com l’expliquen els nostres informadors té un punt de sofisticació que la fa més elaborada que no pas com ens han acostumat els bars catalans. La carn no té més misteri: bistec o filet de vedella o bou fet a la graella però deixant-lo sagnant.

Ara bé, les patates ja tenen alguna cosa més. S’han de tallar de manera que facin uns 6 o 7 centímetres de llarg i un  de gruix (sí, heu llegit bé…). Primer s’han de bollir (sic.) en oli d’oliva, per a que quedin ben cuites i toves. Després, es couen amb l’oli ben roent per a que quedin cruixents de fora, tot i que de dins estaran meloses.

Aquesta elaboració, amb dues coccions, rep el nom de patates pont neuf i s’han de presentar fent una petita torre com tractant d’emular un arc del pont de París que els dóna el nom. Ja ho tenim. Ara només cal posar-hi una cullerada de mostassa de Dijon per afrancesar-lo del tot i començar a menjar. En el cas que ens ocupa van agafar un color un pel irregular, sense cap mena de dubte per la falta de pràctica d’un servidor, un discretíssim mindundi

Que voleu que us digui:  que el patit i menystingut bistec amb patates tingui una història, m’ha tocat la fibra, m’ha entendrit. Certament, quan es comencen a observar les coses més conegudes amb una mirada diferent, sense donar res per suposat, apareixen al darrera coses interessants, com crec que és el cas. Per això la he volgut compartir amb vosaltres…

Salut!

Massitet

P.S.: Ja ens disculpareu, però aquests dies anem tirant de posts de nevera, és a dir, que ja fa uns dies que els teniem fets o gairebé. Amb el nou pis anem atabalats! Encara que aquesta entrada, encara que sigui de refiló, ja tracta de cuina anglesa… 😉

Anuncis

17 thoughts on “La curiosa història del bistec amb patates

  1. Una història molt interessant. Jo preparo les patates de la mateixa manera, però el bistec ha d’estar cuit, sinó… no me’l podria empassar. Déu ser que no sóc gaire amant de les carns.

  2. No se m’hauria ocorregut mai. No en sabia res, d’això. Per cert, quan podrem veure fotos del pis nou? Si més no, de la cuina… ;D
    P.S. Ja ho sé, d’això se’n diu ser un tafaner. 😀

  3. Tinc problemes al facebook…No sé que li passa…però intressada a assistir a les “classes de repàs” je je i les dues opcions poden ser possibles…(amb temps ho puc programar!)
    Ptnts

  4. Ei, novençans! Molt interessant l’explicació d’aquest humil i saborós plat, que ens salva més d’un dia de morir d’inanició, sobretot al setembre. Un gust, poder llegir-vos, ni que siga en un sospir, mentre coc unes creïlles en oli verge del meu sogre, i torre un bon tall de carn amb l’ajut de la preciosa pebrella. Bon profit!

  5. Hola! ja tornem als fogons, amb bombona de butà nova de trinca!
    Aquesta entrada ens ha fascinat… les pataques ja les fèiem així -sense la mostassa, però-, ara mol·larà molt dir que les nostres pataques fregides són “pomme de terre à la Pont Neuf”
    Uf!
    Sí que és entendridora, sí, la història aquesta, i sobretot la reivindicació de la dignitat de determinades menges, que per molt que siguin de menú no té perdó de cap divinitat les cagarrúfies (=pataques mal cuites, congelades, amaradetes d’oli dubtós… i ja no parlem de les tallades de bistec que a vegades t’entren ganes de demanar la serra elèctrica) que serveixen sota el nom de “bistec amb patates”.
    Besets!
    LQL

  6. Hola estimats i estimades!
    Precisament el fet de ser un plat ja sense cap glamour i, és més, força maltratac en molts llocs de menjar públics que em va fer encara més interessant la història! Va ser un gran plat, en el seu temps, i ara sembla que tothom tingui dret a “perpretar-lo”!!!

    I moltes gràcies pels vostres comentars sobre el bloc. Amb lectors així, qui pararia d’esciure???

    Besets a tort i a dret!

  7. Molt interessant aquesta història, i molt interessant la secció de la Vanguardia del divendres. Jo no acostumo a comprarla però potser hi dono un cop d’ull per la secció de cuina.
    Saltuacions!

  8. Una puntualització sobre les patates “pont neuf”. El meu pare va treballar tota la vida en els menjadors de molt bons restaurants; de cambrer i de maitre (El Glaciar de la Plaça Reial, entre altres…) Algun cop m’havia parlat de les patates souffle (no confondre amb el souffle de patates) que, pel que sembla, són semblants a les “pont neuf”. També dues coccions i la segona, en oli ben calent i -aqui potser la diferència- les porcions tirades d’una en una o de dues en dues a la paella i retirades de seguida; així es soptaven, s’inflaven i, alhora, quedaven daurades i cruixents per fora. Sempre em deia que alguns cuiners s’empipaven molt quan algú les demanava perquè les havien de fer just abans de servir i feien perdre molt temps.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s