La pasta del primer dia

Sóc un romàntic, no ho puc amagar. M’encanta tenir detalls amb la meva parella, recuperar vells (i bells) records de les nostres fites personals i tornar-les a reviure plegats. Sí, puc arribar a ser molt  pastelón, és veritat. Per això, quan gairebé encara no havíem ni començat a parlar de canviar de pis ja sabia quin plat cuinaria per dinar el dia que estranaríem a la nova llar: el mateix que vaig cuinar l’1 de juliol de 2002, quan ens vam posar a viure junts en la nostra casona. Sí senyor, era evident: el primer àpat a la nova casa havia de ser la pasta del primer dia…

La_pasta_del_primer_dia

Romàntica, que no pas gastronòmica…
No us deixeu confondre. La pasta del primer dia no ha passat a la història de la nostra cuina per ser un plat especialment reeixit. Ha passat a la història per tota la càrrega afectiva que nosaltres li hem posat a sobre. De fet és, literalment, un plat d’aprofitament. Exactament, d’aprofitament del que teníem a la nevera del carrer Bertran i que havia vingut amb mi des de Pla de Palau. L’economia, estimats, no estava en aquella época per a detalls estètics menors… Aquí teniu els ingredients:

  • 1 bon tros de salsitxa (llangonissa, en diem al Maestrat)
  • 1 llenca de pebrot vermell
  • 1 ceba tendra
  • 1 mica de tomàquet natural triturat (encara uso el Solís…)
  • 250 grams de pasta de colors (espirals; això és imprescindible: era l’única que teníem a casa el 2002…)
  • Un polsim de les herbes i/o espècies que hagin aconeguit sobreviure al trasllat
  • Sal i oli d’oliva verge extra

La recepta no té pas més misteri: bullim la pasta i, mentre, fem un sofregit amb la resta dels ingredients, afegint primer la salsitxa fins que agafi color. Després hi posem les verdures i finalment, quan ja esta el sofregit gairebé acabat, el tomàquet triturat. Llavors hi espolsem una punta de les herbes que no ens hem deixat oblidades en un racó de la cuina del pis antic. Enguany, per fer el detall encara més barroc i ensucrat, vaig fer servir espècies que vam comprar en la nostra recent estada a Anglaterra, una experiència vital ben significativa per a tots dos.

Això és el que vam dinar el passat 1 de setembre, el nostre primer dia a la nova llar. I crec que li va agradar trobar-se-la al plat per sorpresa i menjar-nos-la rodejats de caixes mig obertes, finestres sense cortines i un desordre delicadament encantador…

Salut!

Massitet

Advertisements

5 thoughts on “La pasta del primer dia

  1. Hola, hola!
    Carinyet, ja ho sabia! Era un recurs retòric per acabar la “narració”. 😉 De totes meneres, moltes gràcies per dir-m’ho! M’encanta que ho facis…

    Maria José, la veritat és que sembla una mica d’un anunci de “charcuteria al plato” d’Argal!!! jajajaj Gràcies per l’elogi, bonica!

    Olles somrients, moltes gràcies! Ens encanta trobar-vos tant sovint per aquí…

    Txell, bonica! Això ho porto molt a dins. Crec que no s’acabarà… En tot cas, no ho voldria! Gràcies, preciosa!!

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s