Arròs cremós de gambes

He estat a punt de titular aquest post amb un títol estrambòtic i clarament incomprensible per a no inciats: “l’arròs del Ligasalsas passat pel taller de cuina”. És incomprensible perquè si no saps qui és el Ligasalsas ni que existeix un restaurant a Alcanar (Montsià) que és diu el Taller de cuina no entens res. Però és veritat que seria el titol més descriptiu, fins i tot el més addinet, perquè la recepta que us passo avui és una mescla de dos plats fets per aquests dos autors. I no hi ha millor manera d’agraïr-ho que fer-ho des del principi i, a poder ser, al títol. Un altre dia serà, això del títol, que aquest cop no pega…

Un punt sofisticat però no pas difícil
L’arròs que us proposo avui l’he anomenat cremós perquè no és ni sec, ni caldós ni és un rissotto. Encara que s’assembla força a aquest darrer, no ho és per dues raons bàsiques: no porta formatge i no l’he espessat amb mantega. Ara bé, com podeu observar a la foto, queda un arròs lleugerament lligat per un suc espès i,  ja us ho dic ara, un intens sabor a mar. A gambes, concretament.

arros_cremos_1La gràcia del plat està en fer un brou amb el màxim gust mariner possible. I aquí és on vaig copiar part de la recepta que havia penjat Ligasalsas al seu personalíssim bloc. Vaig pelar les gambes i vaig sofregir el cap i les closques amb una gota d’oli d’oliva: ben enrossides i els caps  ben aixafats per que treguin tota la substància. Que no ens agafin manies en aquest punt: el suc marronós i dens que surt del cap és l’autèntica clau de volta del plat!

Tot just quan vaig acabar d’aixafar els caps, hi vaig tirar un brou de peix que tenia prèviament fet, amb la recepta que us vaig passar ja fa uns mesos. Llavor, ho vaig deixar bollir tot fins al punt que es va reduir aproximadament un terç: el brou era ja més dens i fost, just el que necessitem. El colem amb un xinès i aprofitem per tornar a xafar tota la closca ben xafada. Per apretar que no quedi…

Com un rissoto, però sense ser-ho
Arribats a aquest punt és quan començo a fer trampes en la preparació del fals rissoto (també es podria haver anomenat així…). En una cassola, vaig posar un rajolinet d’oli, res més. Quan estava calent hi vaig afegir l’arròs. Un bomba del Delta de l’Ebre. L’illa riu, ecològic i de lo milloret que hem trobat en aquest camp. Quan l’arròs va començar a donar senyals d’estar al punt, vaig anar afegint brou a petits glops sense parar de remanar. És així com va quedar amb la consistència que veieu a la foto. Just ara és quan el provarem de sal i corregirem si s’escau.

Com que la idea era conservar el sabor al màxim possible, ni formatge ni mantega! Això dóna un protagonisme central al brou, que ha de ser més dens de l’habitual per poder donar consistència cremosa al plat. Tot sigui dit, el de la foto va quedar un punt curt de brou, però la densitat era la buscada…

Les gambes: marcades a la planxa
Fins aquí, al recepta és pam dalt pam baix la del Ligasalsas. Ell empra un truc per afegir midó al plat i donar-li més densitat, però ho vaig trobar excessiu. Segons la seva recepta, però, les gambes s’afegeixen a l’arròs un parell de minuts abans de donat per fer l’arròs, de manera que solament es coguin al dente. Nosaltres, en canvi, a partir d’un plat que vam menjar al Taller de Cuina de Carme Guillamot vam optar per marcar-les a la planxa i afegir-les a sobre de l’arròs ja emplatat.

arros_cremos_2

Ho vam fer per dues raons. La primera, que ens encanta el marisc a la planxa; més que bollit (tret dels llagostins de Vinaròs, que ens agraden de qualsevol manera!). Segon, perquè donava un joc de textures divertit al plat: l’arròs, cremòs; les gambes, cruixents, al dente. Per cert, crec que no cal ni dir-ho: no estalvieu dinerets per fer aquest plat. Les gambes fresques i de qualitat. Si no, la cosa perd  que no veas…

El resultat és, ja em perdonareu, extraordinari. Sempre que us agradi el peix i el gust a mar, no fotem! Un vi blanc del vostre gust (Cristiari blanc, per exemple?) i a gaudir de la vida, que això dura dos dies i no sabem ni quan ni com acaba…

Massitet

Advertisements

19 thoughts on “Arròs cremós de gambes

  1. Ha de estar (en la jerga Ligasalsiana) absolutamente QTC. Pero hoy estoy un poco provocador: ¿qué tal si le ponemos al lado una salsera con un buen all-i-oli? 😉

  2. Ne pres bona nota per fer-lo durant aquestes vacances, deu estar boníssim.

    Fa temps que soc seguidora del vostre bloc, i ne fet referència a la llista dels que segueixo, ja que el passat mes de juny ne obert un, espero que no us molesti. Gracies

  3. Fa molt bona pinta. Me l,apunto per provar de fer-lo. Així trenco amb la tendència de fer-lo amb conills i bolets. Per cert, li heu posat sal en algun moment ? O amb el brou consistent no cal ?

  4. Hola estimats!
    La veritat és que és un arròs amb una escassa complicació i que dóna un resultat excel·lent. Si el proveu, ja ens ho direu.

    Sara Maria, està molt bo! I amb les gambetes fresques que pots comprar a la Boqueria serà una meravella, segur!

    Nuni. ja veuràs! És gust a mar pur i dur. I si vols “recordar” el de gambes, només cal donar-li un mos a la gamba “planxada”! La veritat és que aquest plat fa molt d’estiu!

    Fem un mos! Gràcies per la visita i pel comentari! I no ens molesta, ben bé al contrari! De fet, sóc jo el que fa dies que volia passar a preguntar-te si et feia res que et poséssim a la nostra llista de blocs!

    Xavi, gràcies pel comentari i per la pregunta: no hem dit res de la sal! El moment de corregir-lo de sal és cap al final, quan ja està a punt d’estar fet. El brou, certament, li aporta saber. Però caldrà sal. Ara mateix vaig a posar-ho al post.

    Bon agost, estimats i estimades!!!

    QTC, QTC, Juan K! Sap del que parlar i tot el que li he llegit sempre és molt més que interessant. I això ho vaig comprovar en primera persona!

  5. Ja m’agradaria tenir al davant una plat tan senzill: no en deixaria ni un gra, d’aquest arròs tan bo!
    Sempre que faig pizza o truita de gambes, no llenço mai els caps i les pells, els faig bullir, colo el caldo i el congelo. Així quan faig arròs amb peix, enlloc de posar només aigua, poso aigua i aquest caldo. Com millora l’arròs! Sembla que tingui moltes més gambes de les que en realitat porta.
    Amb les gambes cruixents no l’he fet mai, però el faré!
    Una abraçada.

  6. Un plat que aviat provarem aviat, tenim ganes de tastar-lo, fa molt bona cara. Gràcies per visitar el bloc pa amb oli i xocolata i incloure’l a la teva llista.
    M’agrada l’estil i la qualitat del vostre bloc.
    Salut!

  7. Estimades les tres:

    Moltes gràcies per la vostra visita i pel vostres comentaris.
    Margarida, no dubtis en fer-lo que està molt bo! Segur que quan el tinguis al davant no en deixes ni un gra. Si el proves ja ens diràs el què, val?

    Núria, si el proves ja ens diràs el què! I és un plaer anar descobrint nous blocs i noves mirades sobre la cuina i la gastronomia. De veritat!

    “Mossegadora”, que vagin molt bé les vacances!

    Salut!

  8. segur que en gambes és bonissim, però els llagostins li donen un punt més sutil i suau.
    d’altra banda, el millor arròs que conec és l’illa de riu, tant el bahia, senia, bomba o carneroli, de totes formes us he de dir que el meu amic Joan no fa cultiu ecoògic. sí que realitzen conrreu molt respetuòs, ja que els camps hi pertanyen a la familia des de fa més de 100 anys, però us puc assegurar que molt prop de l’illa de riu hi ha algun camp de cultiu ecològic que ja voldria estar tant ben cuidat i respectuòs com ho fan a illa.
    una abraçada i bon profit a tots/es.

    1. Ieeeeeeeeepaaaaaaaaaaaaa!!!
      La setmana que ve el provaré a casa ma mare en llangostí, que el 13 és lo meu cumple i cuino jo! Ja t’ho explicaré! I gràcies per l’aclariment sobre l’Illa de Riu. Ara mateix ho trec del post.
      Són bons aquests arrossos, és ben veritat… Un gran “descobriment” l’Illa de Riu…

      Salut, xiquet!

  9. Hola estimats!
    Olles somrients, és ben cert que estan ben solitàries. No havia mirat el plat d’aquesta manera i és ben bonica. Gràcies!

    Marylou, moltes gràcies! Ja ens diràs que et sembla, Per cert, arran del teu comentari he descobert el teu bloc i no està gens malament tampoc. Gràcies, doncs! 😉

    Manel, hi ha gent que en sap molt de cuinar, i nosaltres els agafem les idees i mirem d’aplicar-les tan be com podem. I de tant en tant ens en sortim: com amb el teu suc de rostit!!! 😉 I per la propera vegada te’n guardo, no ho dubtis!!!

    Salut!

    1. Hola santsenca!
      Moltes gràcies per la teva visita i pel teu comentari! Ja he vist que els rissotos mariners t’agraden molt!! Per cert, molt bona pinta el teu bloc.
      Per cert, aviat serem veïns, que al setembre venim a viure a Sants…

      Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s