Les Moles: la (nostra) passió d’Ulldecona

Jeroni Castell és un personatge autèntic. En el ple sentit de les dues paraules, tant de personatge com d’autèntic. A més de cuiner és actor: el seu personatge és el Jesucrist de la versió castellana de la Passió d’Ulldecona, una de les més antigues del Principat. I és autèntic perquè sempre diu les coses que pensa i tal com les pensa. O aquesta és la sensació que sempre ens ha trasmés quan hem parlat amb ell. I precissament l’arrelament amb les tradicions locals i l’autenticitat són dos trets que permeten definir, crec, la cuina que es fa al Restaurant Les Moles.

Confirmant la primera impressió
De Les Moles ja us en vàrem fer noticia fa un temps quan vam crear la pàgina del bloc dedicada a descriure les nostres millors experiències gastronòmiques. Allà ja us vam dir que ens va encantar la seva cuina, que mescla arrelament al territori i la tradició; amb divertimentos i l’ús de recursos tècnics tan contemporanis com el nitrogen. Tot de la mà de Jeroni, autodidacta, i un jove cuiner vinarossenc anomenat Juanjo Roda, tan bon cuiner com bona gent que li dóna un cop de mà de tant en tant. En aquesta segona visita, és confirma la nostra passió per aquest restaurant i encara puja una mica més l’alta valoració que en tenim: definitivament, és un imprescindible de les comarques de l’Ebre (i una mica més enllà).

Aquest cop no vam fer menú degustació, si no que vam demanar a la Carme (maitre i reina de la sala) que ens preparés un menú  menys llarg (el degustació té 18 entrades!) però que ens permetés conèixer la cuina que s’hi dona. Hi anàvem gent que repetiem i d’altra que s’estrenava, de manera que volíem (i vam aconseguir!) un menú que aportés novetats als repetidors però també visites als grans clàssics de la casa. Aquí trobareu fotos de tots els plats que vam poder gaudir en un àpat amb un nivell mitjà molt alt i alguns grans moments que passem a descriure-vos tot seguit.

Innovació arrelada al territori
Tota la cuina que es fa a Les Moles ens dona la sensació de combinar tradició, arrelament al territori i innovació. Però hi ha tres plats dels què vam menjar en aquesta ocasió que ho demostren clarament. Dos són creatius en el ple sentit del terme; no parteixen de cap elaboració tradicional i són invenció del mestre cuiner. L’altre s’arrenglera amb la tendència a reinterpretar plats tradicionals tan pròpia del nostre temps.

Pedra_UlldeconaEl primer és l’anomenat Pedra d’Ulldecona, una mena de galeta salada ultraprima feta de llagostí i acompanyada amb una crema d’oli d’Ulldecona. El joc que amaga el plat és d’una sofisticació considerable. Ulldecona és coneguda per l’alt valor d’una mena de màrmol que s’hi fa i que és diu, precisament, pedra d’Ulldecona. D’aquesta roca estava fet el plat sobre el què ens van servir la galeta. Els llagostins, siguin de Vinaròs o de Sant Carles de la Ràpita, són el marisc per excel·lència de la zona. I el municipi del Montsià té la major extensió d’oliveres centenàries de la Península. Dóna joc el plat o no?

PortsEl segon plat és l’anomenat Ports, en honor a la serralada que uneix Catalunya i el País Valencià per la franja interior del país. En aquest cas el joc és cromàtic, olfactiu i de sabor: davant ens vam trobar un plat que representa un bosc, feia olor de bosc (humit, per més senyes) i tenia gust dels Ports: tòfona i bolets, dues de les perles que ens regala la serralada. Per acabar-ho d’adobar, la textura també era de bosc: la base del plat era una mena de crumble salat amb un consistència terrosa .

AllipebreEl tercer plat on ens trobem territori, tradició i innovació és en l’allipebre d’anguila. Si no és una deconstrucció, s’hi aproxima molt: l’anguila (pell cruixent, carn melosa) per una banda i l’allipebre (cremós, gairebé enganxifós) per una altra. Un plat tradicional de la zona revistat en la presentació però que mantenia el gust potent i penetrant del tradicional. Un dels grans records del dinar, va triomfar, fins i tot, entre els presents a qui no els agrada l’anguila…

petits_foursFins i tot els petits fours es poden posar com a mostra excel·lent, gairebé paradigmatica, de la cuina de Les Moles: els quatre que hi havia eren minielaboracions de pastes tradicionals de la zona: passitets de cabell d’àngel (en forma de sanvitx!), coquetes de segí i carquinyolets. El quart, un gelat de figues asbardades, un postre tradicional que no és altra cosa que figues seques arrebossades…

L’Argatà i l’Origan
Per beure, vam tirar en part pel territori proper, en part per valors segurs catalans. Per als qui volien vi negre, una ampolla de Finca l’Argatà que va causar furor entre qui no el coneixiem. La resta, una ampolla del cava l’O de l’origan. La Carme ens el va recomenar per acompanyar el menu degustació en la nostra primera visita. Ens va semblar una recomenació tan encertada que vam repetir sense dubtar. Tot plegat, estimats, ens va costar una mica més de 40€ per barba. Com us heu quedat??

Quan vam acabar de dinar, Jeroni va venir a saludar. Entre explicació i explicació dels plats; i del procés creatiu, ens va anar fent riure amb les seves bromes sobre la Passió d’Ulldecona, on havia d’actuar aquella tarda. Quan va haver de marxar a la funció, ho va fer proclamant un sorollòs “au! Me’n vaig a la passió”. A partir d’ara agafem aquesta frase com a pròpia: nosaltres no anem a Les Moles, nosaltres anem a la nostra passió d’Ulldecona!

Salut!

Massitet

P.S.: Si voleu veure algunes receptes d’aquest restaurant, en aquest enllaç trobareu les que van portar al Cuines de TV3…

Anuncis

16 thoughts on “Les Moles: la (nostra) passió d’Ulldecona

  1. Sou el bloc per excel·lència pel que fa a “gangues” gastronòmiques!

    Quina pinta, genial! Una cuina que et fa recórrer tots els racons de la zona a cada plat!

    En el primer plat que comentes, el de la pedra d’Ulldecona com et serveixen la crema d’oli? és un tub com de pasta de dents?

    Genial aquest restaurant, llàstima que em cau un pèl lluny 😛

    Una abraçada ben forta amics i a vore quan fem una birreta 😉

  2. fa temps que tinc apuntat les moles com a objectiu gastronòmic prioritari perquè les vegades que he vist al jeroni a la tele i en revistes sempre he pensat que ha de valer molt la pena. aquest magnífico post m’ho ha confirmat, i més encara veient el preu que vau pagar amb aquests magnífics vins inclosos.
    per cert, per les vegades que he vist aquest cuiner, trobo que el paper de jesucrist se li escau d’allò més 🙂

  3. Haig de dir que no va ser dels que més em va agradar, però ara que llegia el plat “Ports” he tornat a tastar-lo, a tenir-lo a la boca, a assaborir-lo, mmmm….

    Jjajjajaja!!! Recordes que jo no havia captat el tema de la Passió teatril i quan va dir “me’n vaig a la passió” pensava que deia que tornava a la cuina i vaig pensar “coi, este xic, sí que li agrada la seva feina!”? Aajajaajjaaj!!!!

  4. Hola, hola!
    Martí, Manel, a veure si el què hem de fer és muntar una excursió i plantar-nos a les Moesl amb un cop de cotxe! Val lapena i de sobre: nosaltres ho vam fer per aquest dinar. vam pujar i baixar en tren el mateix dia per dinar en familia!
    Martí, efectivament és com un minitub de pasta de dents, d’uns quatre cinc o sis centímetres de llarg i mig d’ample. Genial!
    A veure quan podem quedar, a veure. I també a revifar el projecte que tenim entre mans. Que no l’he oblidat!
    Manel: li escau perfectament, tens tota la raó del món. I per cert, va heretar el paper: el seu pare ja ho era…
    Nineta, molt bo! Clar que me’n recordo! Jo trobo que té dues passions…

  5. Estimats tots i totes!
    Arroz i olletes, dos més per a l’excursió?? jajaja Aneu si podeu, que està molt bé!
    Sión, la combinació era perfecta, tens tota la raó del món!

    Besets a tots!

  6. Gràcies per aquest post d’introducció a les Moles i per la tasca de guies sobre el terreny. En una dia, m’he fet entusiasta dels Ports de les Moles. I de les postres –gustos i textures en una combinació excel·lent–, de l’ànec salvatge del Delta, de les pedres d’Ulldecona, dels pans –amb el de nous i de sal al capdavant– i, fins i tot, una mica, de l’anguila.

    1. Mariaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
      M’alegra molt saber que t’ha agradat tant Les Moles. N’estava força convençut, perquè crec que s’hi fa una gran cuina! A més, em va agradar especialment que Jeroni estigués tanta estona parlant amb nosaltres: els plats tenen un altre gust, són més bons després d’haver-lo sentit parlar. Oi!

      Ara ja sabem tots com arribar-hi. És qüestió de posar dia i hora…

      Per cert, cada dia m’agrada més fer de guia sobre el terreny. Amb “visitants” com tu, és una tasca encara més agradable!

      Salut!

  7. Retroenllaç: www
  8. Retroenllaç: Read Home

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s