Ruta de forns per Barcelona

Crec que estarem tots d’acord si afirmo que en els darrers anys, i en especial els darrers mesos, hi hagut una mena de debat constant sobre la qualitat del pa que es menja a Catalunya i, en especial, al Cap i casal. Només cal mirar el Time Out Barcelona de mitjans d’abril sobre els millors forns de Barcelona o el numero de juny de Descobrir Cuina per veure que és un tema recurrent en els mitjans de comunicació catalans (i en especial barcelonautes…).

Una ruta personal
Sóc rebesnet, net, fill,  germà, cunyat, nebot i cosí de forners. No en milito (no us sabria donar la recepta de la massa!), però sé què és un bon pa i sé què és una merda (perdó per la sinceritat) ultracongelada i mal cuita en qualsevol mediocre fornet elèctric. També sé, perfectament, què és un mal pa artesanal (“haberlos, hailos…”). Per això, una de les coses que m’agrada fer és rondar per Barcelona a la cerca de forners de veritat, dels que s’embruten les mans amb la pasta i acaben de treballar canosos per culpa de la farina.

pa_turris_boqueria

De fet, una de les coses que els agrada fer a ma germana i mun cunyat quan vénen a Barcelona és anar a visitar forns de la capital. Aquí sempre hi ha algú que va un o dos o tres passos al davant, marcant tendències que després es seguiran arreu del país. A mi m’encanta acompanyar-los i, sobretot, tenir l’orella ben posada per descobrir algun lloc nou o poc conegut.

La ruta que us proposo en aquest post, doncs, és el fruit d’aquestes visites i respon estrictament al nostre gust personal tamisat per la influència professional familiar. Segur que n’hi ha de millors i és probable que considereu que me’n deixo algun de força reconegut a la ciutat. Però és la meva tria i és el pa que a nosaltres ens agrada menjar.

De dalt a baix, amb desviació a l’esquerra…
La ruta que us proposo va des de la Vila de Gràcia fins a la Barceloneta, amb incursions diverses a l’Eixample i Ciutat Vella; i fent una petita excursió absolutament recomenable fins a Sants. És l’espai per on em moc i per això apareixen aquests i no d’altres. Des que Time Out Barcelona va publicar el seu rànquing en tinc algunes de pendents de visitar, però estic convençut que les que us explico avui són de les millors del Cap i Casal.

paretEl primer que trobaríem seria el Forn Fortino, un dels pocs que queden a la capital amb forn de llenya i amb molta història a l’esquena. M’agrada molt tant el seu pa artesà com la seva brioxeria. Tot i que tenen una bona presència de productes clàssics de forner, l’oferta està dominada per pans i pastes amb tota mena de farines (kamut, espelta, orgànica…), d’espècies i de llavors, així com fruits secs de tota forma, mida i color. Només cal que doneu un cop d’ull al seu web. Les xapatetes i el pagès, molt bé! Imprescindible a Gràcia, els trobareu a  Travessera.

Si seguim baixant, ens trobarem el Forn Balmes, que es va fer famós per inverntar el pa de Sant Jordi i que ofereix uns productes clàssics més que correctes, tant en pa com dolços. Té una oferta més tradicional i convencional que l’anterior, però treballen bé i es pot trobar un pa per fer entrepans com deu mana, sucar i el que calgui… Ser la quarta generació de forner et permet saber moltes coses… A Balmes amb Diagonal, sempre que passo pel davant entro a pillar alguna peça…

A l’Eixample i relativament a prop de la Balmes tenim la que avui per avui és la nostra fleca preferida, la Turris. El seu pa, el que porta per nom precisament Turris és genial: crosta gruixuda, cruixent i ben cuita. Interior esponjós i d’un color perlat ben maco i senyal clara de bona qualitat. Aromes de massa mare suau i bones farines. Excel·lent, igual que la seva oferta dolça. A mi em té el cor robat el pa d’orenga, tomàquets secs i cansalada. I el darrer cop vam gaudir d’una xapata amb oli brutal. Mereix fer la cua que s’hi sol trobar

Darrement, parlar de forns a Barcelona sembla obligar-te a parlar de la Barcelona-Reykjavik. A veure, no serè el xul·lo que dirà que el seu pa no és bo. Primer, perquè seria mentida: el seu producte, en general, és molt bo. Però per mi té excessiu sabor de la massa mare, que li dóna un to agre i àcid massa marcat per al meu gust. Ara, és tan tupit, te la molla tan espessa i humida, que és dels millors per fer pa amb tomàquet. A més, se li ha de reconèixer la virtut d’haver obert foc en el debat sobre la millora del pa a Barcelona. La botiga original està al Raval i ara en tenen una a Gràcia.

A Ciutat Vella trabareu el forn Boix, amb un munt d’antiguetat i que es mereix tot el respecte del món. Oferta àmplia i de perfil clàssic però esquitxada amb abundants innovacions i variants de pans i pastes. Imprescindible per mi quan faig un round per la Boqueria. Els seus panets de sabors (sobrassada, formatges, olives) ja són un clàssic dels sopars de la meva colla d’amics… Al Carrer d’en Xuclà.

foto5Ara trenquem cap a Ronda Sant Antoni, per entrar al Forn Mistral i deixar-nos emborratxar per l’olor de pa i l’ambient mogut de forn com cal, ple de gent que entra i surt. Treballen molt bé el pa de blat, i les coques de forner (dolces, salades, amb orenga)  alegren qualsevol àpat amb un punt de sabor. Molt bona la xapata, un dels nostres pans més estimats. Ep! Que fan pa des del 1879. Respecte…

Ara és hora d’agafar el metro i marxar fins a Sants, a visitar el Forn Baltà. Fleca amb 75 anys de tradició a l’esquena, combina creacions com el pa de gaspatxo o d’ecalivada amb les formes més tradicionals. A nosaltres ens va encantar el seu Pa a l’antiga, una peça de quilo de molla blanca i sabor suau. No som gens objectius amb aquesta fleca per una raó: el seu pa és el que més ens recorda el de ca Massita, la fleca familiar d’un servidor. Com comprendreu, em té el cor robat des que el vaig tastar…

Acabaré la ruta a la Barceloneta, on el Forn Baluard ha estat una de les obertures més sonades dels darrers anys. A mi em va agradar molt el pa Barceloneta, feta amb sal grossa, però em vaig quedar espatarrat amb l’oferta global (formes, mides, ingredients) d’aquest forn. El matís (tipus de farina, tipus de sal, olis diversos) sembla ser la marca de la casa. Els trobareu davant del mercat del barri i treballen tan bé que el meu estimat Miquel Sen els va portar al cuines per ensenyar al personal a fer pa. Les receptes, aquí!!!!

Si no en coneixeu alguna i la proveu, ja ens direu el què, val? Si en coneixeu alguna que us agrada molt i no apareix, si us plau digueu-nos-ho! Ja sabeu que ens apassiona trobar gent que passa la nit en blanc per regalar-nos una de les joies de l’alimentació humana…

Salut!

Massitet

Nota: les dues fotos des interiors de les fleques les he tretes del web de Forn Fortino i del Mistral, citats en estrictre ordre d’aparició al post… 😉

Anuncis

37 thoughts on “Ruta de forns per Barcelona

  1. Ja trigàveu a fet aquest post, redéu! El meu “prefe” és el Mistral, més que res perquè a tocar hi ha la meva orxateria de capçalera i quan vaig per allà faig el “completo”.

  2. Hola estimats!
    M’alegra veure que hi ha consens en els dos primers comentaris sobre la Mistral. La veritat és que és el primer forn tradicional que vaig conèixer de Barcelona i li tinc un carinyo especial

    David, moltes gràcies pel teu comentari tan elogiós i per “descobrir-nos” el teu bloc: també es ben interessant, i no solament per la part de cuina!

    Mar, reina; la pressió em podia! Un post recomenant forns em pesava més que el de la paella!! jajajaja Quines coses que tenim els éssers humans… Per cert, l’orxateria de capçalera és a Parlament 54? La Sirvent?

    Besets!!

  3. Caram nen!

    La veritat és que no en conec cap dels forns que menciones!

    De tot el que expliques em surt un gran dubte, quan parles del forn Fortino menciones varies farines que utilitzen, quina és la farina orgànica? (N’hi ha d’inorgànica?)

    Em sembla que un dia passaré per la Turris per que el pa amb bona crosta i TORRADA em torna boig!

    Gracies per aquest post!

  4. Hola nois, moltes gràcies per les vostres paraules al meu blog. Crec que has fet una llista bastant exhaustiva i molt acurada.

    El meu preferit és Baluard. A més de ser una proposta moderna que posa en importància grans valos perduts, contracten a gent del barri i són molt menys snobs que a cal Reykiavik.

    Turris està molt bé, però també es una mica prefabricat. El pa, és bo.

    La mistral m’encanta la coca, els croissants, els llonguets, però el pa de barra no és massa bo. Es queda xiclet molt aviat i no té massa sabor a ferment.

    Un forn molt petit, la meu gran barri, el poble sec és el cardona, pa de veritat en un forn de veritat i de barri.

    Crec que el TPI hauria de jutgar fripan per delictes de lesa humanitat i genocidi de les costums d’aquest pais.

  5. Massitet,
    Molt bó el repoortatge sobre els forns de Barcelona. Nosaltres en tenim un de post pendent amb els nostres amics del Forn Baltà de Sants, que també està situat entre els millors de Barcelona.
    Una abraçada i fins aviat

  6. Hola
    Ara per problemes familiars passo pel forn Baluard, quin goig que fa sempre es ple, dona ganes d’entrar això que a mi no m’agrada el pa. Petons

  7. Estimaaaaaaaaaaaaaaats!!!
    Moltes gràcies per tots els vostres comentaris. Joer, amb temps que feia que no escrivia un post, trobar-vos a tots per aquí dient coses xules i fent bones recomenacions… no té preu!! 😉

    Martí, la crosta és cada cop la meva debilitat més gran. I jo de petit volia el pa ben tou i cru, blanot! Sobre la farina, jo crec solc emprar orgànica com a sinònim de biològica, encara que segur que no és gaire precís…

    Marta, això és una de les meves debilitats! I ara que les tomates són del país i estan al punt! jojojojojojojo Què bo!!!

    Arrozconbacalao, veig que també eres un malalt del pa! Prenc nota de tots els teus comentaris i sobretot de la recomenació del Cardona. Alguna pista més sobre on trobar-lo???

    Isabel, encantat de gaudir de la teva visita, tan “poètica”. Un plaer aparèixer al teu bloc…

    Josep, el Baltà està a la llista de visites imprescindibles urgents!! Són amics vostres?? Ostres, encara més imprescindible i més urgent!! No dubteu que hi anirem i us ho explicarem…

    M Àngels, espero que els problemes personals no siguin massa greus. I no t’agrada el pa???!!! Aaaaaaaaaaaaaaaargggggghhhhhhhhhhhhh pecaaaaaaaat!!! jajajaja EL Baluard és. també en l’ambient, impressionant…

    Cuiners Vermells, us heu avançat!! Us volia demanar què podríem fer per anar a Can Geroni. TInc moltes ganes d’anar-hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!! Com ho podríem fer??

    Besets a tots i totes!!!

  8. Carrer poeta cabanyes per sobre de Blai. I una mica més amunt hi ha una fleca també artesanal regentada per uns marroquins que tenen una infinitat de pastissos àrabs que no te l’acabes i bastant cassolans. Es que com el poble sec no hi ha res!

    1. Arroz, prenc nota!
      Ja m’estic imaginant la ruta: compra de pa al Cardona, assalt de pastissos àrabs, vermut al Quimet i Quimet; i dinar al Rosal 34. mmmmmmmmmmm

      Gràcies per les referències!

  9. Jo, que sóc de Reus, quan pujo a Barna, com que tenim costum d’aparcar el cotxe al parking de Palau mAr sempre m’escapo al forn Baluart, tens raó amb que sorpren la gran quantitat de varietats de pans que oferten!
    PTNTS
    Dolça

  10. Gràcies per la visita i pel comentari, Dolça!
    Veig que també eres fan del Baluard. Jo, la veritat, ni hi vaig més perquè m’agafa literalement a l’altra punta de al ciutat…

    Besets!

  11. Coincido en dar el primer premio a Turris, pero echo de menos en la lista a una gran panadería de mi barrio: el Forn Baltà. Además de un muy buen pan, sus llaminadures son adictivas… 😉

  12. Algu coneix alguna panaderia decent a hospitalet de Llobregat? Abans ens moviem molt per Barcelona pero han vingut menuts i ara ens cau molt lluny :).

  13. Hola a tothom!!
    Dos comentaris de gent que en sap que apunten cap el Forn Baltà: no hi ha dubte, hi hem d’anar… No crec que triguem gaire, que es tracta de pa!

    Beth, no sap com m’agrada aquest comentari: ostres, precisament fem aquests post per si li són d’ajuda algú! Espero que ho puguis aprofitar tant com nosaltres!!

    Gabriel, ho sento però no conec gairebé res de l’Hospitalet… L’únic que se m’acut és, segons on visques de l’Hospitalet, que el Forn Baltà el pots tenir “relativament” a prop… Si m’assabento d’alguna cosa, faig un post!

    Salut!

  14. Hola, has posat la ruta de forns que feia jo a Barcelona, realment també trobo que hi ha pocs forns que treballin be el pa.

    Ara visc a Vilanova i la Geltrú, i aquí he trobat un altre forn que és de llenya i familiar, el Forn de Sant Gervasi, al Carrer Sant Gervasi, tenen un pa integral d’allò més bo, el de ceba, olives… en fi que el pots tenir 4 dies i encara es pa tou.

    On hi hagi un bon forn de pa, t’alegra el dia!

    Anna

    1. Hola Llepadits!
      Prenc nota del forn de Vilanova i la Geltrú! Nosaltres ara tenim la sort de viure al costat del Baltà i tenir a 10 minuts d’autobús la Turris! A banda, és clar, del què portem de Vinaròs!
      I moltes, moltes gràcies per la visita i pel comentari. Ens encanta que ens digueu cosetes!

      Llarga vida als panarres!!

      Massitet

  15. Molt bé el teu article exhaustiu sobre els bons forns de la ciutat. Te n’afegeixo uns quants: el forn Vilamala del carrer Agullers. Família de forners de tota la vida. El pare és el president del gremi. Fan el pa que venen a la botiga de Teca de Vila Viniteca. Pans antics, rústics i de sabors ancestrals. Farines d’espelta i d’altres varietats. L’altre és el Forn Trinitat, un altre mostra de família de forners. Els pares i els quatre fills elaboren des d’un barri inesperat pans per les dues botigues i per bon nombre de restaurants distingits per la famosa guía del fabricant de pneumàtics. La tercera opció són els botigues de productes gallecs. Des de fa anys “importen” de Galícia uns pans boníssims, grossos i botoruts. Cal estar alerta perquè algunes d’aquestes botigues fan venir la massa de Galícia i la malcouen en forns elèctrics. Gràcies i fins aviat.

    1. Hola Pierre!
      Moltíssimes gràcies per la teva visita, el teu comentari i les aportacions a la llista. Són molt interessants!
      Per certe franc, el Forn Vilamala el conec, però no és dels nostres favorits. No diré que és un mal forn, perquè és mentida. Però les seves pastes i pa tenen un petit regust que no ens agrada gens perquè el meu pare, al cel sia i molt exigent a la seva feina, ens va ensenyar que no era bo. Per a gustos colors, oi?Dit això, el Vilamala és un dels més reputats del Cap i casal. Per tant, respecte! I sobre el Trinitat, el tinc pendent de visitar. De fet, ja he provat els pans creatius del seu “fill” Daniel però encara tinc pendent la “casa mare”. Segur que d’aquest agost no passa! I sobre les botigues de productes gàllecs i el seu més merescudament famós pa, no en tenim cap de confiança, a Barcelona. Ens en recomanes alguna, si us plau? T’ho agraïrem molt!! 🙂

  16. El millor pa de catalunya el de sant boi de llucanes
    forn de llenya directe i amb una massa
    mare de 50 o mes anys. Impressionant!!!!!!

  17. Per mi un dels millors forns, és el forn pa de pessic de Sant Joan de Mediona l’Alt Penedès pots trobar des de pa blanc fins a pa de viena integral camut espelta xeixa etc tot fet allà amb dos tipus de masses mares una blanca i una massa mare d’espelta ntegral que té 8 anys, amb un forn de sola boníssim a més la botiga és nova però al mateix temps li han donat un toc clàssic amb les parets de pedra i tot queda molt rústic i la botiga deixa veure l’obrador i així es veu com ho fan tot!

  18. He visitat i comprat a tots els forns que esmenteu i estic totalment d’acord amb aquesta llista. M’agrada molt la barra amb dos crostons del Turris 🙂
    Si en conec algun altre de nou, us ho faré saber

  19. Només una aclaració ja que per el tema de “mediocre fornet elèctric” ho especifiques molt bé en canvi el tema de ultracongelat el deixes genèric. Potser podríes dir “ultracongelat en un aparell mediocre” que ni han molts. No tot el pà ultracongelat es dolent Lo dolent es com es ultracongela i quins aparells es fan servir. Si vols et donaré noms de gent que ultracongelan BÉ i couen BÉ i no notaràs la diferència amb cap dels forns que has anomenat.

    1. Hola Jordi!
      Moltes gràcies pel teu comentari i per la informació que aportes. Certament, téns raó.
      En tot cas, la nostra intenció era posar de manifest que la qualitat mitjana del pa que es dona(va) a Barcelona era molt fluix. I de la mateixa manera que hi ha relativament pocs forns artesants, també n’hi ha pocs que ofereixen productes ultracongelats de qüalitat.

      No ho creus? M’agradaria saber el teu punt de vista, que evidentmnt està ben informat! 😉

  20. Si voleu pa bó. PA SERRA, al C/ Olivera 31 (poble sec)

    A la gent que flipa amb les masses mares de 10, 20 o 50 anys….l’important d’una massa mare es en quin estat està, pots tenir una de 100 anys i estar podrida…. s’han de saber cuidar i mantenir. Igual que les persones.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s