Aude gastronòmic (i II): les botigues

L’Aude és una contrada gourmet i gourmand, no en tenim cap dubte. La raó no és solament el nivell de la seva restauració pública, com us explicàvem aquí. Ho demostren, sobretot, els seus comerços. Un lloc amb tantes botigues d’alimentació interessants i suggeridores és senyal que la seva gent sap menjar (i viure…) bé. Aquest post només és una petita mostra de tot el què s’hi pot trobar, que no és pas poc…

Comencem per Carcassona…
La Cité, la part vella de Carcassona, és una successió de botigues i botiguetes interessants. També n’hi ha de molt turístiques, en el pitjor sentit del terme, però hi ha cada joieta que no té preu. La Vinoteque està especialitzada en vins de la zona i en productes gourmet del territori que es poden comprar o menjar allà mateix. Proximitat a la botiga, vamos. Aquí vam poder sopar amb unes anxoves de Colliure descomunals i uns embotits i formatges del país que poc tenien a envejar als millors del Pirineu català o dels Ports. Tot, acompanyat d’una oferta inmensa de vins a copes…

Viatge_de_noces4

Ara bé, les botigues que ens van semblar més originals i espectaculars van ser les dedicades a les galetes i altres golafreries. La Cure Gourmande, literalment fins al sostre de xocolates, galetes i caramels, ens va sobrepassar tant que no ens en vam recordar ni de fer fotografies. Però L’Art Gourmand, d’on són les fotos de galetes i fruites confitades que veieu per aquí, ens va semblar una autèntica preciositat. Productes de qualitat (i boníssims!) posats en escena amb molta cura.

Viatge_de_noces3

El mercat de Carcassona, tot i petit, tenia cops amagats. I no pas fluixets. La parada de formatges, dels quals us hem de parlar necessàriament en un proper post, valia la visita per ella sola. I si no en teníem prou, la d’embotits artesans venuts per la mateixa parella encantadora que els fa colma, segur, tota expectativa. Les de verdures eren ja una mica més discretes, però la d’espècies obligava a passar i repassar per davant per veure i olorar tanta exhuberància…

De compres pel Canal del Midi
No només a la gran ciutat de l’Aude es podien comprar bons productes. La Peniche Epiciere, ara ja tornant a Le Somail, era sense cap mena de dubte la botiga més especial de totes. Una antiga barcota de mercaderies (peniche, en terminolgoia del canal) convertida en una mescla ecantadora de botiga gourmet i super de barri. Ep! I flotant! Bons vins i formatges, galetetes salades de tota mida i un pa artesà respectable.

Viatge_de_noces2

Als pobles del canal el petit comerç és d’una qualitat notable, en especial els artesans. Messié Collon, a Argeliers, fa uns patés i embotits de idem ;-). Cinquena generació de xarcuters i pare de la sisena, era un culé militant i encantador. Amb els seus productes artesans vam fer un excel·lent sopar aquell vespre al nostre bateau. Ja sabeu, al restaurant més especial de tots…

De tota manera, el que més ens va cridar l’atenció és que en qualsevol botigueta de comestibles de qualsevol poblet del canal podies comprar productes locals de bona qualitat, més enllà dels habituals de grans multinacionals o empreses més o menys industrial. De fet, una de les compres més especials que vam fer va ser en una benzinera d’una carretera comarcal! És cert que és una zona turística, però us imagineu comprar formatges i embotits artesans en una benzinera de la Costa Brava o la Daurada?

DSC_0210Fins i tot a les llibreries de la contrada es menja. Mireu quina prestatgeria vam trobar a la Libraire Ancienne du le Somail, una botiga gegant on tenen llibres des de 1840. Si mireu bé la fotografia, veureu el llom d’una edició de 1853 de La Physiologie du goût de Jean Anthelme Brillat – Savarin, considerada com una mena d’obra fundacional de la teoria de la gastronomia. Llàstima que valia 60€… i que no sabem prou francés!

En tot cas, refieu-vos del nostre judici: l’Aude també té, a banda dels més coneguts, bons arguments gastronòmics que justifiquen una visita dels afeccionats al bon menjar…

Massitet i kissumenja

Anuncis

13 thoughts on “Aude gastronòmic (i II): les botigues

  1. Quin post més bonic!!! M’ho hauria comprat tot!!! Això dels llibres del Jean Anthelme Brillat – Savarin m’hauria fet molt de goig comprar-lo. No és que sàpia molt de francés, però amb un diccionari… Salutacions i enhorabona pel post.

  2. Hola nois,

    Jo també vaig estar per la zona fa uns mesos. Em va encantar Carcassone, i encara que és més turístic que Torremolinos és una visita obligada per als que vivim a Catalunya.

    Rollo culinari, només vam entrar a una petita botiga que venien foie, cassoulet, etc i em va semblar tot caríssim. I menjar va ser de pizza, els nostres horaris s’adapten fatal als francesos. On si que vam gaudir va a ser a un poblet anomenat Castelnaudary, que li diuen el bressol del cassoulet i on es vam fotre un que recordaré per sempre.

    Que vagui bé!

  3. M’encanta el post que heu fet, em recorda els diversos viatges que hem fet per la zona, i m’han fet ganes de tornar-hi. Ara fa temps que no hem estat per Carcassonne i el país càtar. Una abraçada

  4. No en digueu més, que ja estic bavejant. Ahir mateix vam tafanejar en pàgines de la zona. En principi, Carcassonne és una paradeta de dos o tres dies, de camí als Alps. Farem bé d’arribar a aquelles muntanyes i de fer bones passejades perquè, vist el que hi ha per tastar, de segur que guanyem algun quilet. Quan hi vam anar érem molt jovenets i no ens fixàvem tant en la cultura gastronòmica.
    Les fotos ja ens transporten allà i, gairebé (dec ser “gilipollas”, segons Rus, diputació de Blavència) sent les olors de l’embotit, del formatge… i del xocolate!
    Un bon i útil reportatge.

  5. estic d’acord que és una zona que val la pena visitar, no només per l’aspecte gastronòmic, però també.
    un post molt interessant, perquè haig de reconèixer que quan vaig ser a carcassona fa pocs anys, no m’hi vaig fixar tant com vosaltres, en les botigues de menjar.

  6. Hola estimats!
    Ens alegra molt veure com us ha agradat el post de les botigues de l’Aude! Quines coses més boniques que ens dieu, rédeu!
    Nosaltres ens hem quedat amb ganes de tornar-hi i, com dieu alguns de vosaltres, no només per la cuina: ara tenim ganes de fer bona part de la ruta dels càtars; i també tornar a navegar pel canal, però amb més bon temps…
    Indubtablement, però, aprofitarem per tornar a gaudir menjant i comprants. I aquest cop, la cssaoulete de Castelnaudary no s’escaparà! Com tampoc ho farà el llibre del Brillat-Savarin (si no l’ha comprat algú devosaltres abans!!!) 😉

    Salut, estimats!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s