Un pintxo fallit

Fa temps, la Mar va llençar una de les seves suggerents idees i ens convidava a tots a publicar posts on mostressim les pifies de la nostra cuina, aquells intents fracassats o provatures sense sentit que tenim amagades a l’armari de les vergonyes… Ara no fa tant, des de Zero Gluten deixaven un comentari en aquest post dels cuiners vermells on els felicitava per haver reconegut en un post que no havien quedat contents amb un àpat.

Reconec que totes dues coses són ben profitoses: tot sovint, donant classes, et trobes que els alumnes han aprés molt més equivocant-se de ple en un exercici que no pas quan han anat encertant, tot sovint per pura sort. Per tant, i amb un cert afany de prevenció social (no se us acudeixi fer aquesta prova!), avui us deixo una recepta d’un pintxo absolutament fallit.

Tomàquet sec, pesto i anxova en oli
A priori, us ho he de dir, em pensava que estava a les portes d’un moment gloriós, d’un eventual gran clàssic de casa nostra; d’aquells que dones a provar a tots els qui venen a casa teva a sopar, mostrant amb orgull la perícia que has tingut en la tria dels ingredients i el bon gust en el muntatge (per això en tenia com 12 fotos, per a un superpost…). Però una vegada a la boca, tururut violes! que diem al meu poble: els tres sabors es barallaven, sense ordre ni concert, per manar.


DSC_0128

No hi havia meridatge de cap manera, ni per afinitat ni per contrast: de repent, la salabror de l’anxova; sense cap transició, la pastositat oliosa del pesto; tot seguit, la textura tersa del tomàquet amb tota la seva potència. I torna a començar, sense ordre ni concert… Un fracàs com il faut, ben didàctic: no es poden barrejar coses amb tanta potència de sabor i pretendre obtenir un plat  equilibrat…

Salut!

Massitet

Anuncis

14 thoughts on “Un pintxo fallit

  1. Doncs mira que d’entrada sona d’allò més bé…

    Bé, però com dieu si no acumulem provatures fallides vol dir que no investiguem. I això si que no!!!!

    Una salutació.

  2. D’això es tracta, oi? De provar i provar, algunes coses surten bé i d’altres no…
    D’altra banda, contra gustos no hi ha res escrit. Hi ha combinacions famoses que a mi no m’agraden gens i a l’inrevés…

  3. No ho hagués dit mai, doncs sembla que se li digui, tot i que el pesto no es fàcil de combinar, atès que l’alfàbrega amb el seu perfum deixa de banda altres gustos.
    Penso que és habitual, que els qui gaudim cuinant estiguem sempre fen provatures, i que no sempre han de quedar bé.

  4. I jo també ho vaig tastar això? Ai, mare! Quins 30 anys més mal portats! Doncs saps que no recordo el tal pintxo?? Molt bo no devia pas ser, doncs, no…

  5. La veritat és que no se m’havia acudit pujar els fracassos culinaris… ho posaré ne practica!

    I per cert, jo hauria confiat en un pintxo com aquest…

    una abraçada!

  6. Hola estimats!
    La veritat és que, tal com explico al post, a priori jo em pensava que sortiria bé, Però és que les coses que hi vaig posar són totes massa fortes. A veure, no que és estigui dolent, perquè tots els ingredients emprats estaven bé. Però el resultat final, la mescla, no aportava res interessant. O això em va semblar…

    Starbase, tens tota la raó del món. I ho he vist clarament amb els documentals d’elBulli. Salvants totes les distàncies òbviament! Quantes coses ens podem estar perdent per no haver-les intentat o provat?

    Sara Maria, en la línia del comentari de l’òscar, no està malament això de plantejar un Taller de la gastrosfera!!! Fins i tot tenim pis a Ciutat Vella, com elBulli! 😉 jajajajja

    Carme, tens raó amb el pesto. I t’explicaré una cosa: jo el vaig posar pensant que aportaria frescor al pintxo i ajudaria a moderar la poténcia del tomàquet i l’anxova. Però no: vas mostrar un “caràcter” molt fort i va contribuir amb alegria al festival! jejejeje

    Juan K, la idea del queso fresco és genial: esa combinación tambíen la hemos provado y es mucho mejor que con el pesto: como mínimo suaviza. Lo que he pensado estos dias escribiendo el post es meterle queso fresco a esteo, con el tomate, la anchoa y menos pesto, justo un toque. Si pruebo lo cuelgo, a ver si encontramos algo!

    Gemma, en això de les combinacions tens tota la raó del món: n’hi ha que triomfen com l’Starlux i a mi no m’agraden gens. I sobre aquest pintxo, tens tota la raó: si no ha hagués provat, no ho hagués sabut!

    Martí, això de penjar les pífies ho vaig trobar genial quan ho va proposar la Mar. Ho he fet un parell de cops i ho continuaré fent: trobo, de veritat, que és molt didàctic tant per mi com pels meus estimats lectors. Per cert, tu també fas pífies?? No m’ho crec… 😉

    I estimats tots: la prova definitiva de que el pintxo no era interessant. La meva dona, “Ki ssumenja” tot, no se’n recorda d’haver-lo provat! Confirmat, no funciona! jajajajajaja

    Gràcies a tots per la visita i per tots els comentaris que heu deixat. M’encanta veure tantes mostres de carinyo i d’interès!

    Salut!

    1. T’ho aconsello bajoqueta: no desaprofites cap d’aquests tres grans productes intentant fer aquest pintxooooooooooooooooooo!!! 😉

      Salut i gràcies per la visita!

  7. Hola estimats!
    Brrrffff!! Els errors! almenys el teu pintxo fallit no va sortir a taula plena de convidats, oi? No com nosaltres que fèrem un menú desastre amb la Glòria i el Josep, pobres!!!
    En fi, jo crec que potser, com ja has dit en un comentari anterior, la gràcia d’aquest pintxo seria una mínima expressió de pesto que refresqués la salabror de l’anxoa i l’acidesa del tomàquet.
    Amics, se us estima.

    1. Eiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!
      Va, cuiners, que no m’ho acabo de creure que estès tan malament! Entenc que la cosa no arribés a les vostres expectatives, que ja us conec prou per saber que eren molt altres. Sou perfeccionistes, i per això no estàveu contents del tot. Però no em crec que fos el mateix cas que aquest pintxo. Estic amb vosaltres: mínim pesto i que no sigui gaire fort. Ara bé, crec que el formatge fresc que recomena Juan K o Manel seria ja definitiu.

      Besets, preciosos!

  8. massitet, no havia vist el post de la mar però jo també he publicat a vegades algun fracàs, tot i que podria passar per un succés, perquè sovint a les fotos no queda pas malament, com aquest ‘pintxo’ teu, que a primer cop d’ull sembla apetitós. ara, que téns raó que són tres gustos massa potents per mesclar alegrement i generosa, però dels errors se n’apren segur, i si entre el tomàquet i l’anxova hi poses un formatge fresc o formatge per untar suau, veuràs com et lliga bé (de fet, jo en tinc un amb aquests ingredients sobre galeta salada).
    en fi, que tan de bo tots els entrebancs fossin com aquests.
    una abraçada.

    1. Hola Manel!
      Ostres, no recordava que també haguéssis penjat algún “succés” com dius tu (m’agrada, l’expressió!!!). En fi, em sap greu no haver-te posat al post: ja saps que eres una referència per nosaltres i ens agrada citar-te! Per cert, buscaré la recepta amb la galeta salada. Una de les idees que he tingut per amorosir el pintxo era muntar-lo sobre pa. Però trobo que no es prou. El formatge millor…

      Gràcies per les recomenacions, mestre!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s