Remenant fotos a l’ordinador, m’he trobat aquesta d’un dels diversos cops que hem tingut la sort d’anar a fer un mos al mític Quimet i Quimet, al Poblesec de Barcelona. Sempre l’he trobada una foto bonica: els pintxos en primer terme, les copes de cervesa Pilsner Urkell de barril en segon pla, la iluminació càlida del local… Trobar-la sense buscar-la m’ha inspirat, i m’he posat a escriure el post pendent que sempre hem volgut fer de la bodega en qüestió i que sempre acabava darrera d’alguna altra entrada nova…
Un clàssic barceloní
Si sou lectors habituals nostres, ja sabeu que Quimet i Quimet ens agrada molt: el tenim destacat a la nostra pàgina de llocs preferits on anar a fer tapes, pintxos i platillos. I si no sou seguidors de la nostra olleta, dons és probable que també la conegueu, perquè és una de les tabernes clàssiques de Barcelona i lloc de peregrinatge dels gourmets barcelonins, catalans i de tota la península.
Situada al mateix carrer on va nàixer el noi del Poblesec, és un local amb història; una de les antigues bodegues de barri que encara queden operatives a Barcelona. I regentada encara per la mateixa familia. El propi local ja mereix una visita per si sol, amb les dècades que porta a l’esquena i les parets fins a dalt de productes abellidors que podeu comprar.
És famosa per moltes coses. Però sobretot ho és per la selecció de conserves de gamma alta que hi podeu trobar; per les quatre cerveses que surten dels seu brolladors i la pròpia de la casa que es van fer a Bèlgica; pel platillo de formatge, pel surtidor de vermut Yzaguirre que ja justifica una visita, pels assortits que podeu fer al vostre gust ; i també pels pintxos que han servit d’excusa per a aquest post…
Els pintxo que veieu en primer pla és el nostre preferit: el de cecina de Burgos amb parmesà i crema de balsàmic. El que està al darrera, pobre, ha acabat eclipsat darrera del nostre estimat: mesos després d’haver-lo menjat, sóc incapaç de recordar de què estava fet. No és l’altre nostre preferit, el de crema de formatge, llom de salmó fumat i mel. Dues meravelles que solem demanar quan anem. Per ells mateixos ja compensen el fet d’haver de menjar de peu i de córrer a pillar posicions a les mini taules o la barra correguda que rodeja tot el local. En hora punta, fins i tot és probable que acabeu menjant al carrer, literalment.
En cas de no saber què menjar, no dubteu en demanar consell als germans que us atendran, encantadors i disposats a facilitar una tria que es pot fer complicada entre tanta delicia.
Massitet
Olleta de verdures 
Yo vivo en el mismo edificio y es una maravilla pasar cada día para entrar a casa. El olor a encurtidos, calidad y amabilidad es un tesoro impagable. También lo es ver el tragín de proveedores que se esmeran por convencer a Quim de que sirvan sus productos a primera hora, escuchar el código secreto que tienen los asiduos en el pomo cuando el local está cerrado y ver como cuidan y rellenan una bodega cuidada con mimo. Mis visitas son contadas -ya que el precio impone elegirlas con cautela- pero siempre inolvidables. Una familia de primera.
Por cierto, el Poble Sec está lleno de lugares, unos más secretos que otros para descubrir y uno de los barrios donde mejor se vive de Bcn.
Os leo hace tiempo y me parece un blog fantástico, ahora que escribís sobre mis vecinos me he visto con la pulsión de comentaros algo.
Un saludo
Hola arroz con bacalao!
Ens encanta que el post t’hagi provocat una pulsió per escriure un comentari: ens agrada que els nostres lectors ens deixin comentaris i ens diguin què pensen del que expliquem. Gràcies, doncs, per comentar a casa nostra!
Sobre el teu comentari, és genial tot el que expliques del Quimet i Quimet! Si no t’ho explica gent que coneix bé el lloc com tu, no hi ha manera de saber-ho! Gràcies per tot això, veritat! Per cert, prenc nota de la cosa del preu: crec que cal posar-ho al post, que certament tampoc és per a cada dia, el Quimet!
Fins quan vulguis, arrozconbacalao!!!!
Molt interessant, i a sobre està proper a una zona per la que hi passo de tant en tant… perfecte!!
Apunto per la propera visita a BCN…la setmana vinent!
Ptnts
Parella, com us cuideu!!. Que per molts anys ho seguiu fent i així ens descobriu aquests paradisos amagats pels estrets carrers dels nostres barris.
Una abraçada
molt bona recomanació, n’he sentit a parlar molt però encara no hi he anat mai, a veure si en tinc ocasió ben aviat.
estudia força i que et vagin bé les oposicions :))
Starbase, Marta, Josep, Manel!
No ho dubteu, passeu quan pogueu. Mereix la pena una visiteta. I si després voleu sopar pel Poblesec (allà és més aviat per fer el vermut), no dubteu en passar pel Rosal 34. Molt a prop i un imprescindible!
I Manel, moltes gràcies pels bons desitjos per la Susanna! Ja li diré que li envies… 😉
Salut estimats!
Doncs jo no els coneixia i pel què expliqueu val molt la pena dedicar-hi més d’una visita! Ara buscaré al teu blog l’adreça exacte i a la que puguem ens hi escapem! Ja us ho explicarem! Molts petons parella!!
Hola parella,
He de dir-vos que jo sóc nascuda al Poble sec i al mateix carrer. He conegut la bodegueta, que era aixi com s’havia anomenat sempre al meu carrer (Poeta Cabanyes) i, que el começament del Pare Quimet eran les anxoves i les croquetes de bacallà. A les hores sovint anavem amb els meus pares, tant a la bodegueta com a l’altre del carrer Roser “Cal Pepito” Bodegal Rosal.
Us explico una anècdota que em va agradar molt!!
Vaig marxar del barri quan em vaig casar i d’això ja en farà 23 anys, i un bon dia de fa 3 anys, més o menys, vaig anar a fer un tast i quina va ser la sorpresa que en Quimet fill em va dir…. tu ets la filla del que feia les piscines oi?, ves per on, en aquella època jugavem tots al carrer i ens coneixiem tots. Així doncs, em va fer una gran il·lusió, la seva memòria històrica, tot i que jo també el recordava perfectament.
Pels voltans d’octubre vaig anar un dissabte però era tancat.
He de confirmar que el preu pica una mica, però val la pena.
El Quimet i Quimet té un encant!!
Felicitats pel vostre bloc.
Hola Carme!
Moltes gràcies per la teva visita i pel comentari tan xulo que ens has deixat. Si no m’equivoco, és el primer cop que comentes algun post d’Olleta i ens agrada molt que ho hagis fet: ens encanta saber el parer dels nostres lectors!!
M’agrada molt l’anèctoda que ens expliques: la trobo molt emotiva! Què et reconeguin al lloc on t’has criat després de 23 anys a fora deu posar la carn de gallina! Un moment aixií trobo que no te preu…
Per cert, l’antic Cal Pepito, l’actual Rosal 34, és el nostre lloc preferit de tapes, pintxos i platillos de Barcelona. Amb diferència! No solament per la cuina que s’hi fa, també pel tracte que es dóna als clients. Nosaltres hi hem anat dos o tres cops i ens tracten com si fóssim de la familia!
Poble Sec és una joieta gastronòmica!
Besets, Carme!
Hola Nuni i Miquel!
Està al carrer del poeta Cabanyes, a uns cent metres de la cantonada d’aquest carrer amb el Paral·lel. Trobaràs una mapa a la nostra pàgina de Tapes, pintxos i platillos.
Salut, estimats!
Josep Àngel
Gràcies guapos!!
NUNI
De res, preciosa!
Pues habrá que ir, rey. Tú sigue haciéndonos la guía de Barcelona…… 😉
Un abrazo
Roberto
Pues en eso seguiremos, Roberto, que nos lo pasamos bomba “haciéndola”!!! jjajajaja
Y cúando te apetezca, la hacemos uno detras del otro!
Salut!
Uno de mis templos favoritos. Es un lugar absolutamente imprescindible. He llevado allí a numerosos amigos y compañeros de trabajo, y todos han quedado maravillados. Por el lugar, por la comida, por la bebida, por los dueños.
Una vez más, coincidimos en nuestros gustos. Pero, en el caso de QiQ, sería imperdonable no hacerlo. 😀
Saludos.
Hola Juan K!
Tens tota la raó del món: és impossible no estar d’acord que el QiQ (m’agrada!) és un dels grans llocs de Barcelona. Per les raons que dones, que no són poques!!!
Gràcies per la visita i pel comentari. Ja saps que ens agrada molt trobar-te per aquí…
Salut!
Hola reietons. Així quan dieu de quedar per anar-hi????;-))
Quan vulgueu, preciosos!!! jajaja
De fet, ho tenim pendnet des que ho vam parlar al Fòrum amb la Mar, la Sara Maria, la Nuni i el Miquel. Allà al bar aquella al final de les escales de la Catedral. Ho recordeu?
Fem una cosa: que us sembla si ho deixem per a juny i fem una trobadeta? Jo el maig el tinc (ja) fatal i la Mar ja ho heu vist…
Salut!
Home… Posats a aplaçar, que sigui després de les oposicions, no? Si és al juny, cap al final, please! Que ja us dic jo que a Quimet i Quimet sí que apareixerà Kissumenja, sí… Jajjajaj!