365 x 2= ∞

Avui fa dos anys que vam penjar el primer post d’aquest bloc. És veritat que després d’unes setmanes de certa intensitat la cosa va caure molt i no vam tornar a revifar fins a la tardor de 2007, moment en què va aparèixer la mítica i fugissera Kissumenja ;-). A partir de llavors vam aconseguir mantenir un cert ritme de publicació i també captar l’atenció d’un creixent nombre de lectors. De tota manera, per nosaltres aquest bloc va néixer el 6 d’abril de 2007. Avui fa dos anys…

En aquests 730 dies han passat infinitat de coses. Però si fa dos anys ens haguessin dit la quantitat de portes que ens obriria haver posat en marxa aquest bloc i ens haguessin explicat la gran qualitat humana que trobaríem en traspasar-les, no ens ho hauríem cregut de cap de les maneres. Per això volem dedicar aquest post d’aniversari a tota la bona gent que ens ha permès conèixer el fet cuinar aquesta olleta de verdures. No els podem esmentar a tots per que no ens cabrien al post i perquè correm el risc de deixar-nos-en alguns. Ara bé, estem segurs que en llegir aquests posts tots ells sabran que els el dediquem…

La importància del curs 2008 – 2009…
logo_sopem_en_blocAquests dies, rellegint el post que vam fer l’any passat per celebrar el nostre primer aniversari, hem pres consciència  de com han canviat les relacions entre els gastroblocaires en aquests dotze mesos, des de l’abril de 2008 al de 2009. Fa un any, nosaltres no coneixiem personalment a ningú. De fet, hi havia una gran efervescència i una gran emoció perquè al maig havíem de fer… el primer sopar en bloc! Sí, tu! Fa menys d’un any que vam fer una trobada per primer cop! No és fascinant veure que, 11 mesos després, ja gairebé hàgim perdut el compte dels cops que ens hem trobat i retrobat? Sopars, cursos, classes de cuina, el Fòrum… No us sembla increïble? A nosaltres ens té fascinat des que ho he descobert fa pocs dies, tot preparant aquest post. És una cosa molt gran, no ho trobeu?

Un punt d’inflexió
Potser exagerem, però a casa nostra estem conveçuts que el curs 2008 – 2009 ha marcat una fita en el fenomen gastroblocaire català, que ja no serà mai més la mateixa cosa. Ja no som un grup de blocs; lletretes ballant a la pantalla. Ara som, amb intensitats diverses i graus variats, una colla molt gran d’amics. I això, amiguetes, no té preu. Òbviament, nosaltres estem contents com un parell de gínjols de poder haver participat i viscut aquest canvi…

2329281211_e74512f6d8

I és ara quan volem agrair a qui considerem clau en la creació d’aquest col·lectiu, d’aquesta colla d’amics: la Mar, que va donar el tret de sortida fundacional amb aquest ja mític post; i la Gemma, dinamitzadora inesgotable del grup. No es queden curts Josep i Glòria, que amb un bloc que tot just té un any d’edat ja han convocat més d’una trobada…  

Sobre la qualitat humana de la gastrosfera
trobada3No ens cansarem de dir-ho i no som els únics en fer-ho: aqui i aquí teniu una mostra de gent que aquestes setmanes està celebrant aniversaris del blocs. Tots destaquen la gran qualitat humana que hi ha a la gastrosfera catalana i també expressen la sort que tenen d’haver conegut als qui ja consideren amics seus. Però és que creiem que aquest és un dels trets fonamentals dels blocaires catalans: són bona gent. Pel cap baix, aquesta és la nostra experiència. I ben contents que n’estem!

En aquest context, doncs, les 81.742 visites que han rebut els 191 posts que hem penjat són una anècdota per a curiosos. No ho són tant els 1259 comentaris, que són la joia de la corona del nostre bloc i una mostra del carinyo i interès de molts lectors. Volem donar-vos les gràcies per totes les vegades que ens heu vingut a veure, per tots els comentaris que ens heu deixat i per totes les coses que hem aprés amb vosaltres fent aquest bloc.

foto_gastroblocaires_forum_09

Salut i endavant les atxes!

Massitet i kissumenja

Anuncis

42 thoughts on “365 x 2= ∞

  1. Per molts anys parelleta!!!

    Espero jo arribar algun dia a aquests 730 dies de vida!

    Us en desitjo, de tot cor, molt i molts més i aviam si és veritat això de les quedades blocaires 😉

    Una forta abraçada!

  2. Felicitats per aquests 365 x 2, que només són els 730 primers, eh?. N’esperem molts més i estem encantats de formar part d’aquest grup de blocaires amb qui inicialment vam compartir l’afició a la cuina però amb qui, mica en mica, tot coneixent-nos millor, compartim altres aficions.

    Molt bé les dades que apunteu, per als amants de les estadístiques, que sempre n’hi ha!.

    A veure si nosaltres aquest 2009 coneixem Kissumenja (sabem que altres blocaires ja la coneixen!!!).

    Una abraçada ben forta i fins aviat

    Josep i Glòria

  3. Ha estat un privilegi poder-vos seguir i poder-vos conèixer. I esperem que en poguem fer moltes més de visites al blocs, de trobades, sopars, cursos… Crec que tens raó, aquest any ha estat un any important pels blocaires gastronòmics de Catalunya i en poden nèixer moltes coses…

  4. Per molts anys! Per a mi també ha estat un plaer descobrir el vostre bloc on els “posts” es caracteritzen no solament per fer obrir la gana, sinó també l’interès per la llengua i els costums. L’enhorabona de tot cor.

  5. Bé a veure quan fem la propera trovada…..només cal dir ens trovem?????
    Un plaer llegir-vos i conèixer una part de l’Olleta de Verdures….Felicitats pel Blog!
    Petnts

  6. Estimats tots!
    Sou vosaltres amb els vostres comenteris ens qui ens poseu la pell de gallina a nosaltes. I el privilegi es tenir-vos a vosaltres de lectors: amb un public (amics) com vosaltres, mai es treuen les ganes d’escriure i d’explicar coses!

    Mar, el privilegi ets tu: ara que ja sabem tot el que ens hauríem perdut si ens hagessis fet aquella proposta, encara és més evident! La nostra intenció és compartir fins que deixem d’aprendre. Impossible, amb el nivell que ha agafat la gastrosfera…

    Francesc, moltes gràcies pel teu comentari i per la teva companyia tot aquest temps. Quants comentaris hauràs deixat? M’omple d’algria i un pèl d’esperança llegir als gastroblocaires més meridionals. Ja saps què vull dir…

    Martí, amic! Amb gent com tu el relleu està assegurat. Així que si mai deixem d’escriure (no volem fer-ho!) no es perdrà res massa gros. I això de les trobades, no ho dubtis: n’hi haurà i no pas poques!!

    Pingue, moltes gràcies per la teva visita, els teus comentaris, el teu saber, el teu sentit de l’humor, el teu art escrivint, pels gintònics del piano bar… Eres uno de los grandes y saber que nos lees (y nos aprecias: se te nota! ;-)) da una satisfacción solo comparable, sin llegar a serlo, a uno de tus platos de callos… Grumpf! jajaja

    Mercè, per poc que poguem no ens callarem la boca! jejejej Ens encanta parlar, per escrit i de paraula. I amb lectors entusiastes com tu encara més. Moltes gràcies, maca!

    Glòria, guapa!
    Moltes gràcies per aquest comentari tan carinyós. He trigat una mica conèixer-vos però ha estat un autèntic plaer. I no patiu, que kissumenja és fugissera però no tant: segur que us coneixeu aviat!
    Un plaer poder llegir-vos i un goig saber que ens llegiu. Esperem que ens poguem fer aquesta cibercompanyia durant força dies més! 730+730+730+730+730…

    Sara Maria, estimada! De del primer sopar en bloc que vam seure a prop i no vegis el què hem rondat ja! I el que ens espera, oi??!! i estic d’acord amb tu: 2008 – 2009 ha estat l’escalfament. El partit, el més divertit, tot just comença a nàixer… 😉

    Assur, gràcies pels elogis que ens fas arribar. De veritat, m’omple de satisfacció llegir les teves paraules. Un plaer tenir-te de lector – i d’laguna cosa més: sempre que escrius un comentari, Olleta de verdures és una mica o un molt millor… Gràcies, també de tot cor!

    Deliciosa Martha! Des que et vaig veure amb els identificadors per al sopar en bloc que vaig saber que eres especial! En aquest post, doncs, no podia faltar la imatge que vas dur! Moltes gràcies a tu i al teu comentari, que sí que posa la carn de gallina! Moltes besets per tu i per la gastroblocairé més jove del món!

    Marta, segur que no triguem gaire! La primavera i el bon temps li senten molt bé als gastroblocaires!! El plaer és nostre de saber que ens llegeixes i és mutu d’haver-te conegut…

    Estimats, de veritat: moltes gràcies a tots, molts petons i molta salut!

  7. Hola Gourmet!
    Moltes gràcies per la teva felicitació! Ya lo expliqué en mi primer post: si Olleta existe, es porque un dia fuí a parar a tu casa y me causaste tal impresión que me dije “ojalà pudiera hacer algo parecido a esto”… No te llegamos ni al tobillo y te miraros desde muy abajo, pero debes considerarte precursor de nuestro bloc!!

    Moltes gràcies des de la Mediterrània… I felicitats per la gastrosfera gallega, de la qual hem aprés tantes coses els blocaires catalans. Per exemple, a menjar junts de tant en tant. Oi, Mar? 😉

    Salut, estimat!

  8. Vermeeeeeeeeeeeeeeeells, neeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeens!
    Quina joia llegir les coses tan boniques que ens dieu! Però si sou vosaltres els referencials per a nosaltres!! Tant d’humor, tant de carinyo, tant de bon rotllo no es troba a cap altra casa de la gastrosfera catalana com a La Cuina Vermella!

    Si sapiguéssiu com n’estem de contents d’haver-vos conegut!

    Besets a punta pala, guappos!

    P.S.: A Kike li han dit mai que s’assembla al Heston Blumenthal??!! Òstia, s’hi assembla un ou i te un glamour delamuerte! 😉

  9. Moltes felicitats, per vosaltres que gaudiu explicant-nos els plats i les experiències gastronòmiques, i per a nosaltres que us llegim amb delectació. Jo fa vora d’un any que tinc el bloc i, us ho assegure, en certa mesura m’ha canviat la vida. Abans cuinava, però enguany també experimente i estic més atenta al meu entorn (no només culinari), per tal de comunicar-ho al bloc.
    El vostre és una joieta de la Boqueriaaa!
    Molts besos des de Blavència.

  10. Hola a tots!
    Gourmet, quizás es menos… Pero no mucho menos!!! Lee nuestro primer post y lo veras clarito… 😉 Y me duele en el alma, pero no vamos a subir al Navarra Gourmet. Tengo un final de curso “horrible” con entrega de resultades de investigaciones y tres grupos de alumnos que parece, a veces, que no quieren aprender lo que trato de explicarles… Estaré atento a la crónicas, esta vez…

    Queti, moltes gràcies per les coses precioses que dius del nostre bloc. Tens tota la raó en això del bloc: te canvia la manera d’anar i de mirar el mon. Jo he après més coses fent el bloc (i tot el què implica) que llegint llibres i revistes: parlar t'”obliga” a assegurar-te del què dius… Gràcies per la visita i el comentari. Dir que som una joieta de la Boqueria és lo més bonico que ens pots dir, punyetera! Ens has arribat al cor!!!

    Pingue. el alcohol nos tiener perdidos. Por eso nos pasamos la Quaresma pecando: sabemos que no tenemos salvación!!! 😉

  11. per molts anys, amics!!!
    he llegit amb molt d’interès el post perquè m’interessa molt la vostra opinió de veterans, tant de bo pugui arribar als dos anys i fer-ho amb l’energia i vitalitat que desprèn la vostra pàgina.
    una abraçada i fins ben aviat!

  12. Jo no sóc pas del grup però saps que sempre us vaig llegint. No comento gran cosa, no tinc gaire a dir (ja saps que, pel cap baix, el 60% del que cuineu no m’ho puc menjar), tot el que vosaltres escriviu em sembla molt bé i m’agrada molt veure les fotos. Però sou el meu referent en temes gastronòmics (i, de tant en tant, també “recercadors” ;). Ja sigueu gastrònoms “crítics” o “funcionalistes”, moltes felicitats! I a partir d’ara… seguiu para bingo. 😛

  13. Moltes felicitats per aquest primers 730 dies, ha sigut un plaer primer llegir-vos i després coneixer-vos i compartir trobades amb vosaltres!!!!!!!!
    Moooooooolts petonets!!!!

  14. Felicitats!!!!!!!!!!!!!!!!!
    Sóc la última i arribo tard, però és que he esta fora de vacances visitant uns parents vostres, je je je… 😉
    Espero seguir llegint-vos i seguir fent trobades com hem fet fins ara durant moooooolt de temps més!

  15. Hola parella,
    Moltes feleicitats per tot el vostre recorregut. Felicitats per les receptes que publiqueu i també per les recomenacions de botigues i restaurants. Seguint-vos he descobert racons gourmet que desconeixia.
    Moltes gràcies
    Petons

  16. Doncs la meva enhorabona i moltes felicitats, se per alguns dels participants de les trobades de l´importants que ja s´han fet i d´aquesta comunitat tant maca que esteu fent entre tots una abraçada i seguiu així per molt temps.
    salud

  17. Hola a tots estimats i estimades!
    Perdoneu molt pel retard en respondre els vostres correus, però hem estat a França una setmana de viatge de noces i no ens hem pogut connectar. No m’agrada gens no respondre aviat, però espero que aquest cop ens ho sabreu perdonar…

    Manel, amic! No sé si t’ha servit de gaire el post per aprendre alguna cosa. Ara bé, jo he aprés una cosa important: la cosa funciona mentre et porti satisfaccions i diversió. I amb lectors com vosaltres, això està garantit, Estic gairebé segur que ho comparteixes!

    Atzavara: això de no ser de la colla no és exactament cert. Tots els que passeu per casa nostra ho sou, i vosaltres no ho feu pas poc! Bentrobats, doncs! I a nosaltres ens agrada pensar que som més aviat interpretatius, però a vegades se’ns escapa alguna bafarada funcional . estructuralista que ens fa sentir una mica massa integrats. Però tothom té moments de flaquesa, no? jajajajaj Gràcies pel sentit de l’humor, guappa!

    Bajoqueta i olletes: moltres gràcies per passar per aquest bloc, que ens agrada veure que també sentiu una mica vostre. Això ens ho feu sentir amb els vostres comentaris. Gràcies, de veritat!

    Xaro, preciooooosaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Ja saps que el bloc ens encanta perquè ens ha permès conèixer i compartir estones genials amb gent com tu. I que duri per molts anys, i tant!!!

    Gemma, reina, què dir-te! Ni ets la darrera ni arribes tard. Quan tu arribes tota hora és bona! Moltes gràcies per totes les estones que ens has regalat als blocaires i per ser una lectora tan atenta del nostre bloc. Per nosaltres és un honor!!! Abraçades sentides…

    Ruben, moltes gràcies per un comentari tan carinyós! Què poguem compartir per molts, molts, molts anys més. Sí senyor! Per nosaltes és un autèntic plaer…

    Hola Zel! No ens coneixem gaire però m’encanta llegir-te al nostre post de cuina. Igual que m’agrada passar de tant en tant per casa teva, encara que sigui en silenci… 😉

    Laia! Aixó que ens dius és una des les coses més boniques que, crec, es poden dir a un blocaire… Ens encanta haver-te descobert coses i que, tot i aixó, encara ens continuis llegint!!! Molts besets!!

    Mai, moltes gràcies. Aquí n’estem molt convençuts: trobar-nos i retrobar-nos amb gent tan encantadora com la que ronda per aquí és una de les millors coses de tenir el nostre bloc… A veure si un dia ens (re)trobem!!

    Salut amics!

  18. Guau…

    Acabo de llegir de cop tots aquests comentaris que heu deixat per aquí i ara mateix tinc un “subidón” que no pot ser bo per la salut! 😉
    Us estimo a tots!!!!!!!!!!! Estic encantada de conèixer aquells qui conec i desitjosa de conèixer a la resta (Glòria, tens raó, a veure si aquesta vegada pot ser!). I estic encantada de les visites d’altres bandes que NO SÓN de fora del grup (Atzavara, ja m’entens, i Zel, ja saps per què ho dic també).

    A qui no li agrada fer anys així!

    Guau…

  19. Hola parella!

    Què dir de vosaltres!

    Vàreu ser els primers en obrir-nos les portes i fer-nos entrar en aquest món gastroblocaire i això ho agraïrem sempre.
    Més tard ens vàrem conèixer en els sopars en bloc i hem de dir sou una parella molt agradable (vàrem conèixer a la Kissumenja!!)
    Ens vàrem casar quasi a la par i esperem continuar creixent junts els anys que facin falta.

    Felicitats.
    XAVI, Menja sa

    1. Hola estimats!
      Es ben cert que tenim una vida gairebé en paral·lel, Xavi i Rosa Maria! I estem molt contents de que així sigui.
      Ens ha fet molta il·lusió aquest comentari vostre, que traspua molt de carinyo. No ho dubteu: és compartit!

      Salut amics!

  20. Aunque sea con un cierto retraso, no puedo dejar de felicitaros por este vuestro blog. Siempre es un placer entrar aquí a leer vuestros mensajes… y las respuestas de los lectores.

    ¡Enhorabuena, y muchas gracias! 😀

  21. Feliç aniversari!!! dos anys són molt de temps…dessitjo de tot cor que pogueu complir-ne molts més..i…m´ha agradat moltíssim la vostra entrada…no conec a ningú i m´he emocionat totalment…petonets

  22. Hola Juan K!
    También con un poco de retraso, muchas gracias por tu felicitación! Me hace especial ilusión, porque eres la persona sin bloc de cocina (o eso creo, vamos…) que deja mas comentarios en nuestra casa. Y eso hace que para nosotros seas un lector muy especial y muy querido.

    Gracias a ti!

  23. Maria José!
    Ja veuràs que dos anys no són tants! Quan t’ho passes bé escrivint, cuintant, menjant, compartint… el temps passa volant!!!
    Si no coneixes a ningú, t’animo a apuntar-te a quasevol embolic dels que montem. Ja veuràs com encara t’emociones més!!

    Molts besets, maca!

  24. Massitet: no, no tengo blog propio. Muchas gracias por tu respuesta. ¿Cómo voy a resistirme a seguir visitando vuestra casa virtual? 😉

  25. Zorionak desde Euskadi al mejor blog culinario del mundo.

    Qué envidia me dais: hablando de cosas sugerentes con ese buen saber hacer y ese éxito. ¡Y en catalán!

    Enhorabuena, de verdad.

    1. Eskerrik asko, Iker!
      Sabemos que te gusta el bloc porque de vez en cuando entras a leernos! 😉 Nos alegramos de que te guste y nos encanta la nota que nos pones! jajajajaja
      Gracias a ti por esa cobertura de la elecciones vascas y por el bloc en general. Si no fuera por gente com tu, lo que nos llega de Euskadi seria de un cutre que tumba…
      Bentornat a casa, estimat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s