Ratafia 08

Sabíem que la podríem provar, perquè l’Ester ens ho havia dit: “Nosaltres portarem ratafia de la meva àvia”. També sabíem que era una recepta antiga, que feia anys que emprava la senyora Maria, la ratafiaire de la familia. Però no sabíem que darrera de l’etiqueta feta a mà on posava Ratafia 08 hi havia tanta i tanta història; tant i tant de carinyo i dedicació.

ratafia_08La senyora Maria és de les que surt al bosc pels volts de Sant Joan a buscar les herbes que li calen per fer la seva ratafia. Mai són les mateixes, però: només les tria si estan bones, al punt que ella vol. Aquell puntet que ella sap quin és i que li dóna el toc especial a la seva ratafia. I si per tenir-les cal sortir diferents dies o a diferents hores, doncs es fa: les que troba les va guardant fins que les té totes. La senyora Maria ja ha superat la vuitatena, però sembla que l’edat mai ha estat un impediment per a fer la ratafia que la familia beurà tot l’any següent. Només necessita l’ajut dels seus néts per anar a buscar la cua de cavall a la vora dels riu: és una dona sensata, sap que pot caure. També per recollir les nous: als seus 84 anys, les branques de la noguera estan un pèl altes ja… Està clar: amb la senyora Maria hem de parlar un dia.

La recepta no és fixa: si un any no troba una herba perquè no està al punt que ella vol, doncs no es posa. I si tenim menys d’una altra perquè ha segut una mala primavera, doncs no en posem tanta com l’any passat. Per això la ratafia és cada any una mica diferent. Un producte de temporada, vaja. D’aquells que el paisatge és, sense cap mena de dubte, al got.

És una ratafia fosca i densa, però sense arribar a pastosa. És molt fresca, massa fàcil de beure fins i tot. Però sobretot és entranyable: una ratafia feta amb la dedicació que ho fa una àvia de 84 anys no pot tenir un gust vulgar. No pot ser una ratafia més. La Ratafia 08 té gust a carinyo, a paciència i a sabiduria. A emoció. O sigui, una ratafia diferent. Millor. La millor.

S’ha de beure a poc a poc i amb mesura, que no n’hi ha massa i  és irrepetible. A saber quines herbes trobarà l’àvia Maria per Sant Joan de 2009…

Massitet i Kissumenja

Anuncis

11 thoughts on “Ratafia 08

  1. Mira, justament avui parlava amb ma mare de provar de fer ratafia aquest any!

    La veritat és que mai he provat ratafia casolana, n’he provat de marques comercials que supose s’allunyen bastant de la casolana.

    Gran post i gran avia que supernat la vuitantena encara ara surt a buscar herbes!

    Una abraçada

  2. Hola Martí!
    Nosaltes n’hem provat dues de casolanes. I, tot i que no som grans experts en aquesta beguda, la veritat és que sí que es nota la diferència. I mira que nosaltres de comercials hem provat la Rauset d’Olot, que és ben bona!!!

    Això de fer-ne a casa a mi em resulta molt atractiu. Però clar, a Barcelona i en un pis petit em sembla més que utòpic, estúpid! Ho deixarem per a quan abandonem la metròpoli… De moment, aspirem a “pillar-ne” una ampolla de la d’enguany de l’àvia Maria!!! 😉

    Si en fas ja ens explicaràs el que, eh?

    Salut company!

  3. Hola a tothom!
    La senyora Maria, que ja ha llegit el post que hem dedicat a la seva ratafia, ens ha fer arribar un aclariment important que volem fer públic. Davant del nostre comentari elogiós per no ser una ratafia pastosa, l’àvia Maria afirma el següent:
    “això que diuen que no és pastosa… perquè ho fos s’hi hauria d’afegir sucre moreno, blanc i candi…”

    No us sembla genial, aquesta senyora????!!!! A mi em té el cor robat!!! 😉

  4. Magnífic reportatge d’un producte tan nostrat com la ratafia. A més, és d’agrair que persones com la senyora Maria segueixin dedicant-se, malgrat l’edat, a l’elaboració artesanal d’aquestes petites meravelles fetes amb tant carinyo. Una abraçada

  5. M’ha semblat un apunt fantàstic, tendre i preció. Enhorabona. Un bes per a la senyora Maria. Quina sort per a la seua família! Salutacions

  6. Estiamats Josep i Francesc:
    estic d’acord amb vosaltes que és una autèntica joia, l’experiència de l’àvia Maria. Són d’aquelles maneres de fer que, dissortadament, estan de baixa. Tant debó siguem capaços de mantenir-ho una mica més!

    Gràcies, Francesc, pel comentari valoratiu del post. La veritat és que hem procutrat que fos tendre, pensant en que els nets li llegirien a la senyora Maria. Volíem que li agradés i el sentís com seu. Si a més, lectors com tu també ho feu això ja és genial…

    I quina enveja tinc de la seva familia, també… 😉

    Salut amics!

  7. Visca loa senyora Maria i visca la Ratafia!
    Nosaltres en fem cada any de casolana i no té res a veure amb les comercials.
    Ens encanta!
    Un petonet!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s