Quaresma? Abadejo arrebossat…

L’any passat, a mitjans de la Quaresma, vaig publicar un post on explicava una recepta de bacallà molt pròpia d’aquests temps. Enguany, per no ser menys i no faltar a les tradicions ni que fos a darrera hora quaresmal, us en presento una altra basada, també, en productes de temporada. Cuina popular en estat pur; o el paisatge al plat, que deia messié Pla…

abadejo_arrebossatÉs tan simple que gairebé em fa vergonya publicar-la. Però és tan bona que també em sap greu no compartir-la amb vosaltres. Així que aquí la teniu. L’únic que heu de fer és agafar uns bons talls d’abadejo (orientals, bacallà), passar-los per ou i pa ratllat i arrebosar-los fins que tinguin el coloret tan sexy que es veu a la foto. A banda, haureu fet una samfaina com més us agradi. A casa meva la fem coent ceba, pebrot vermell, alberginia i tomàquet. Opcionalment, una mica de carabaceta (el carbassó dels orientals). Tot tallat a trossos grossets i ofegat amb sal i oli a foc molt baix en cassola de fang, que li donarà aquell puntet, aquella coseta diferencial…

Bona, eh? Doncs a gaudir-la estimats!

Salut!

Massitet

Anuncis

17 thoughts on “Quaresma? Abadejo arrebossat…

  1. Igualeta, igualeta (aquesta recepta) a la meva! Jo, però, només enfarino el bacallà (occidentals, abadejo). I si és bona? Boníssima! I qui no la provi, no sap el que es perd!
    Coses senzilles, fàcils de fer i així de bones… poques n’hi ha.
    Veig que tu també els poses junts, però no barrejats, com dos enamorats.
    Quin bon plat!
    A gaudir doncs, que la Quaresma s’acaba! Però aquest plat el podem menjar tot l’any.
    Una abraçada.

    1. Hola Margalida!
      La veritat és que el pa ratllat, a ca ma mare, és una mica optatiu. Però resulta que com quan el fregeix ja li posa farina, per diferenciar-lo una mica el passa per pa ratllat. A més, la meva senyora mare, que és molt pràctica, ha decobert que amb pa ratllat no escatxilla. Ho sigui, no esquitxa l’oli quan el fregeix.
      I la samfaina sempre a banda! Si no, l’arrebossat es reblaneix i perd la gràcia!

      “Menys és més”. Ja ho va dir Mies van der Rohe. En la senzilla està l’excel·lència…

      Gràcies per la visita, maca!

  2. Amic: amic, aquest abaejo/baejo/bacallar (totes tres maneres em són bones per raons famíliars) és de primera!!! M’agrada molt el to que li poses als teus posts. Això d'”escatxilla” és tota una troballa lingüística!! Per cert, si no és indiscreció, d’on és ta mare? Salutacions

  3. Hola estimats!
    Moltes gràcies per les paraules amb que jutges els nostres posts, Francesc! Dóna molt de gust vore que els teus lectors t’agraeixen la manera d’escriure. Ma mare, i no es cap indiscreció, és vinarossenca. De fet, tota la meua familia és terriblement aburrida: totes les generacions que coneixem tant de part de pare com de mare són de Vinaròs!

    Escatxillar és un verb genial. I n’hi ha un altre que m’agrada més: fer catxull! Saps què vol dir? 😉

    Marta! Senzill i bo. I el toc del pa ratllat doncs mira: un matís per anar jugant!

    Gràcies per la visita preciosos!

  4. Jo tenia entès que l’abadejo i el bacallà no eren el mateix peix, potser estava equivocada. En qualsevol cas, si ho són o no, acompanyats de samfaina, genial!. I les aportacions lingüístiques, també són molt benvingudes!.

  5. Hola Massitet! Quin bacallà quaresmal més bo!
    A casa l’enfarinem només, però així deu quedar molt cruixent!
    Per cert, jo vull saber què vol dir fer catxull!
    NUNI

  6. Hola Glòria!
    Pel que tinc entès, efectivament bacalao i abadejo en castellà són peixos diferents… Però en català no: son diferents variants dialectals… I m’alegra que t’agradin les aportacions lingüístiques

    Amb la farina ja queda prou bé, certament! Ara, Nuni, un dia prova de fer-lo arrebossat amb un bon pa ratllat! El cruixent dóna molta de joc!

    I fer catxull vol dir mullar molts els voltants quan estas fent alguna cosa amb aigua. Per exemple, si estàs escurant (orientals: fregar els plats) i et surt molta aigua de la pica, o te’n cau a terra, etc.. esta fent catxull. O quan els nanos es tiren a la piscina i tiren aigua fora també estan fent catxull… M’explico?

    Salut estimades!

  7. T’expliques, t’expliques. I jo no em resisteixo a participar en la ronda lingüística: a Solsona utilitzem el verb ‘escatxigar’, i això tant si fem alguna cosa a la paella (el vostre ‘escatxillar’), com si rentem plats o remullem a la piscina de les maneres com descrius (el vostre ‘fer catxull’). Al diccionari català-valencià-balear (s’hi pot accedir al web de l’IEC: http://dcvb.iec.cat/) es troba ben clar:

    ESCATXIGAR v. tr.
    Esquitxar; cast. salpicar.
    Fon.: əskəʧiɣá (St. Feliu de G., Solsona, Cardona, Gironella); askaʧiɣá (Ll., Artesa, Tàrrega, Sidamunt).
    Var. i sinòn.: esquitxar, escatxir, escatxicar, escatxillar, escarritxar.
    Etim.: onomatopeia.

    I també
    ESCATXILLAR v. tr.
    Esquitxar.
    Fon.: askaʧiʎá (Tortosa, Benicarló).

    I sobre el bacallà, només un comentari: darrerament estic descobrint el gust d’aquest peix (una mica com Kissumenja amb el peix en general).

    Gràcies col·legues per compartir les vostres experiències gastronòmico-lingüístico-culinàries!

  8. Quin bacallà de quaresma més bo!
    JO no n’he fet mai de bacallà així però la meva mare si i em sembla que el feu molt semblant!
    Petonets!

  9. Hola, hola!
    Mariaaaaaaaaaaaaaaa!!! Quina alegria tornar-te a llegir fent comentaris! Ens encanta que ho facis!
    Què fort, no? Mai hagués dit que un verb que tenia per molt propi del tortosí també es pogués trobar…al Solsonès! No el devia portar el Bisbe Lasala???? jajajajajaja

    I això del bacallà, seguint el raonament de Kissumenja, no serà que no era bacallà, que era una altra cosa??? 😉

    I gràcies a tu per aquesta aportació lingüística!

    Olles somrients: visca la cuina de la Quaresma i visca l’abadejo. Però la Quaresma? Un pèl dura, no, per als estàndards del segle XXI? Pel cap baix per nosaltres:.. No poder menjar carn és morir!!! jejejejejeje

    Illeta petita! A casa nostra tampoc és molt habitual, però per això l’he volgut posar. A casa nostra, la manera de menjar-lo els dies de cada dia és fregit (o sigui, solament enfarinat) i acompanyat de tomàquet fregit (però no de pot, he? Que la meva mare és molt “mestressa” per a aquestes coses!!!)

    I fer-lo arrebossat amb samfaina estic segur que no deu ser tan especial, no? Vull dir, que segur que hi ha mares que el fan per les llars. M’alegro que l’hagis pogut gaudir, perquès és ben bo..

  10. Al meu poble (Beneixama) en diem “fer gatxull”. Sobretot quan els menuts fiquen els peus als bassals del carrer i hi peguen bots, entren a casa i ho embruten tot.

  11. Hola Francesc!
    Aquest exemple dels tolls (bassals al meu poble…) és molt bó! I em fa gràcia aquesta diferències entre la vostra “g” i la nostra “c”…

    Salut, estimat!

  12. M’encanta que s’utilitzin les diferents formes dialectals de dir les coses, i agraeixo, i no saps com, haver d’utilitzar el diccionari quan llegeixo algun “post”.

    Si em permets que hi fiqui cullerada, Masitet, el bacallà (Gadus morhua) i l’abadejo (Gadus pollachius O Pollachius pollachius), tot i que són de la mateixa família, no són el mateix peix:

    El bacallà té la mandíbula superior una mica més prominent que la inferior, de la qual li penja una barbeta molt visible. L’abadejo, en canvi, té la mandíbula inferior molt més prominent que la superior i no té aquesta barbeta.

    El bacallà viu en aiguës fredes properes als 0º (Nord de Noruega, Islàndia, Groenlàndia, Labrador, Terranova…), i l’abadejo ho fa en aigües més meridionals. L’abadejo que ens arriba aquí és de la zona del golf de Biscaia i es consumeix fresc i, en canvi, el gran consum de bacallà és el que ens arriba en salaó.

    Com a dades curioses, dir que també són de la mateixa família del bacallà i de l’abadejo peixos com la mòllera, i la maira o mare del lluç (en castellà, bacaladilla), i que la sal per a la salaó del bacallà que s’utilitza a Islàndia, el nostre principal proveedor de bacallà salat, prové de les salines de Torrevella.

    Si busqueu per imatges a Google amb el nom científic d’aquests dos peixos podreu veure’n més diferències (color, amplada, llargària, hàbitat…)

    Naturalment, totes aquestes dades les conec a través d’un llibre, en concret el titulat “Todo el bacalao a su alcance”, del qual en són autors dos cuiners de les comarques tarragonines i estudiosos de la gastronomia: Josep Garcia i Fortuny (Salomó, 1945), i Joan Jofre i Español (Alió, 1950), publicat per l’editorial Altafulla l’any 1992, un libre en el que, a part de les cent noranta pàgines dedicades a receptes fetes amb aquest peix, hi ha una magnífia i interessantíssima introducció del bacallà de noranta-set pàgines (hàbitat, captura, salaó, pesca i comerç…), que és d’on he tret aquesta informació.

    Disculpa, Matisset, que m’hagi allargat tant, però m’ha sembat interessant aportar aquesta informació

  13. Hola Assur!
    Quin plaer llegirte explicant coses tan interessants i que jo no coneixia! Per això mai has de demanar disculpes: tot l’espai que vulgis ocupar és teu, de de veritat!
    Amb això que ens expliques avui ens poses en un petit embolic lingüístic, ja que al País Valencià i al sud de Catalunya no es diferencia entre bacallà i abadejo. De fet, abadejo és la forma majoritària que tenim d’anomenar allò que al principat anomeneu bacallà…
    He anat a mirar que diuen les fonts normatives de la nostra llengua i sembla que ho he aclarit un pèl, però no pas del tot. El diccionari de l’IEC recull les dues paraules i explicar al seu estil el mateix que tu: són peixos diferents, que es pesquen en llocs diferents, etccc.
    En canvi, el Diccionari Català Valencià Balear (l’Alcover Moll, vaja) dóna abadejo com la forma pròpia d’anomenar bacallà de Tortosa cap a avall… Semblaria, doncs, que nosaltres tenim una forma diferent per anomenar el que els principatins en dieu abadejo, però no l’he sabuda trobar… O també pot passar que les variants dialectals més meridionals emprin la mateixa paraula per anomenar els dos peixos. Ho sigui, que som una mica menys “subtils”…

    I què bona que és la mòllera en suquet! Fa anys que no en menjo…

    Gràcies per ensenyar-nos una cosa més, mestre! Bé, dos: el llibre fa una pinta espectacular…

    Saut!

  14. Em sembla, Massitet, que els septentrionals som igual de menys subtils que vosaltres, ja que fem exactament el mateix en referència al bacallà: Anomenem bacallà al que ve en salaó, i també bacallà al que es ven fresc, quan aquest darrer és gairebé sempre abadejo.

    I pel que fa al llibre “Todo el bacalo a su alcance”, sé que en va sortir fa uns anys una nova edició amb rústega. Creieu-me que és un llibre excel·lent.

    Ha resultat un “post” molt interessant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s