El ‘pa’, cremat o dormint?

L’any passat, quan vaig fer el post de les tradicionals farinades de Setmana Santa de la meua comarca, no us vaig explicar que per aquestes dates també  és habitual fer uns altres bollos dolços amb la mateixa pasta que fan la delicia dels esmorzars de Pasqua. Tenen dos noms, panquemao i pandurmiendo, i tots dos noms tenen l’origen en la manera de fer i coure la pasta…

Pandurmiendo
Es tracta d’un pa de pessic rodó i força pujat, amb una pasta molt flonja i un pèl agra endolcida, sobretot, pel sucre que se li posa per sobre. La foto que teniu una mica més avall li fa força justícia a la forma externa. Es fa exactament amb la mateixa pasta que es fan els micos, les mones i les farinaes del Maestrat, els Ports i les Terres de l’Ebre. Aquí  podeu trobar la recepta que fan servir a Ca Massita, el forn de la meva familia que ara porta la meva germana.

panques_conjunt

Els noms són ben curiosos i demostren  una vocació descriptiva gairebé evident. El nom de pandurmiendo bé del fet que la pasta, un cop feta a la tarda, es deixava tota una nit reposant per a que fermentés. En temps antics, en què no existia llevat de forner, aquesta era la manera de fer-la pujar. De fet, la pasta gairebé dormia literalment: es deixava reposant als dormitoris de les cases, just les habitacions on feia més calor les fredes nits d’hivern o d’inici de primavera. Jo em pensava que feia molt de temps que no es feia. Però Juanjo Roda, cuiner de Les Moles, mà dreta de Pep Palau al Fòrum i vinarossenc il·lustre, em va explicar un dia que ell de menut havia dormit amb la pasta al costat del llit. I té la meva edat, acabats de fer els trenta…

Panquemao
briox_per_dinsAixò del perquè de dir-li panquemao crec que queda força clar en aquesta foto: ben fosc i brillant per fora -com si fos cremat- i ben blanquet i flonjo per dintre. Efectivament, sembla que estigui cremat i en canvi està en el seu punt, suau, dolcet sense embafar i llest per acompanyar una pressa de xocolata negra; en el meu cas, millor si és a la pedra. O llest per sucar-lo al café en llet els dies de  vacances de Setmana Santa. O, i no és pas un ús modern sinó ben antic, acompanyat d’un bon trocet de fuet o llangonissa…

Fins l’any passat, en fer aquell post que us he dit, no m’havia parat a pensar que es tractava d’una mateixa pasta que tenia dos noms. Ara és un dolç de cada dia que trobareu sense problemes als forns de la comarca. En tot cas, ja veieu que al Maestrat no anem amb tonteries: quatre dolços basats en la mateixa pasta per a celebrar la Setmana Santa.  És que l’antiga Quaresma era molt dura…

Massitet

Anuncis

13 thoughts on “El ‘pa’, cremat o dormint?

  1. A bona part del País Valencià hi ha la tradició, ben viva, dels panquemaos (o tonyes, o panous, o…). A casa, en comptes de mones individuals _a les famílies moolt nombroses això eixia molt car_, teníem, per a berenar, un bon tall de panquemao, un tros de llonganissa de pasqua (umm! ja són a les carnisseries) i un ou, bullit amb fulls d’encisam, espinacs o remolatxa per tenyir-lo. L’ou era, sens dubte, el que més ens costava de menjar. La festa, plena de reminiscències que ens porten a creences prehelèniques sobre l’inici del món, consistia a trencar l’ou al front d’un amic. L’ou simbolitza, en alguns casos, l’ou que la serp Ofió pongué en la foscor, i que, en obrir-se, va donar pas a la vida a la Terra. És molt interessant conéixer l’origen d’algunes celebracions per saber, així, quelcom més sobre la gastronomia popular, tan lligada a les tradicions.
    En tot cas, benvinguts siguen els panquemaos, les mones i la primavera! Gràcies per la recepta. Farem per no cremar la casa.

  2. AL poble (Andalusia) de la meva mare es fa una cosa similar, li diuen tortas dormides. Sabia tradició que ha de venir de lluny y+i que ha trespassat fronteres. A mi m’encanten amb xocolata, o despeta o sense desfer. Amb un bon café amb llet, uuummmmm. Salut!!!!!!!!!!!

  3. Quan heu dit això de dormir amb la massa me imaginat canviar el peluix pel “pandurmiendo” i acabar tot enganxat de massa….

    Mol bona informació! No coneixia aquests tipus de pa dolç, m’apunto la recepta!

    Una abraçada!

  4. El que diu la Queti és ben de veres. A Beneixama i Tavernes de la Valldigna en diem “tonyes” dels “panquemaos”. A l’Alcúdia en diuen “mones”. A mi m’agrada molt amb xocolates, llonganissa de Pasqua o el que siga mengívol. Salutacions

  5. Hola estimats!
    M’encanta quan un post genera aquesta comentaris: gent que descobreix coses que no coneixia i d’altres que ens ensenyen coses que nosaltres no sabíem!

    Queti i Francesc; sabia que al País Valencià se’n feien moltes. A més, si no estic equivocat, hi ha llocs que damunt li posen clara d’ou batuda, que queda com una mena de grenya blanca. Aquests són els que es diuen Panous, no?

    Queti, gràcies per la història! No sabia que l’origen és prehelènic!! Joer, que bé… M’encanta apendre totes aquestes coses. I per l’amor de Déu, no cremes la casa! jajaja

    Francesc, en llangonissa són genials! Ma mare m’explica que a l’interior del Maestrat i els Ports també se la mengen amb “frito”, la conserva tradicional de carn de porc fregida i conservada en manteca!!

    Olles i somriures: amb café amb llet és l’esmorzar del diumenge de rams! És esmorzar de vacances. És l’avís que l’hivern ja s’acaba i la primevera arriba! Ummmm… Amb la pasta flonja ben humida! Ara no sabria què triar, si amb xocolata o amb cafe amb llet! I no sabia que a Andalusia també n’hi havia!

    Moltes gràcies a tots estimats!

  6. Hola! Acabo de posar-me al dia amb els vostres darrers posts, i aquest m’ha agradat especialment. És ben veritat que no hi ha res inventat, i que abans de les cambres de fermentació senzillament hi havia les cambres de dormir, jeje.
    A mi m’ha passat com en Martí, que ja m’imaginava dormint abraçadeta de la massa…

    En fi, que us volia demanar a què us referiu exactament quan dieu llonganissa de pasqua. Té un sabor especial? O només la fan per aquesta època? La meva mare, que és olotina, sempre m’ha ensenyat a menjar-me la coca de llardons de Can Carbasseres (res a veure amb la coca de llardons d’arreu, i personalment, molt millor) amb secallona. I quan dic secallona no em refereixo al fuet, sinó a aquest embotit no tan rodó perquè queda com aixafat, que de sabor s’assembla més a una botifarra crua (de fet, també la meva mare, diu que la secallona és la botifarra encara crua) que a cap embotit un xic curat. N’hauré de fer un post un dia d’aquests, de la coca i de la secallona 😉

    Per cert, per xocolata negra bona, us recomano la Gluki d’Olot 95%. La vaig descobrir fa poc i ja m’ha enganxat!

  7. Hola Rosa Maria!
    Moltes gràcies per la teva lectura tan atenta i pel teu comentari tan interessant. a veuràs en la resposta que et dono que hi ha força coincidències entre el nord de Castelló i la Garrotxa. Després encara hi ha que discuteix si som el mateix país! 😉

    La llonganissa de pasqua és un embotit de porc que antigament es feia solament per aquestes dates, però que ara es pot trobar per tot l’any. És tradicional de gairebé tot el País Valencià i també de les Terres de l’Ebre vessant Principat. Són especialment famoses les que es fan a les comarques de l’interior de Castello: els Ports i l’Alt Maestrat.

    De composició és molt semblant al fuet o a la llonganissa “catalans” o, en la línia del que tu dius, secallona. O sigui, un embotit curat de porc amb sal i pebre (normalment poc o molt poc). Són molt suaus de gust i es mengen, tradicionalment, a mig curar. De tota manera, això del punt de curació va per gustos, com et pots imaginar… Per tant, més coincidències amb la teva secallona garrotxina…

    De fet, l’única peculiaritat que tenen (treta la de les dates de producció) és que són molt estretes. No pas més gruixudes que que un rotulador Vileda, per a que et facis una idea. La llargada ja varia, encara que hi ha dues grans tradicions. Les més curtes, de la mida d’un dit index; o les més llargues, que poden arribar a fer un parell de pams ben bons.

    Aquí a sota et passo un enllaç amb una foto d’un productor d’Els Ports de Morella. És la versió curta.

    https://www.tastets.cat/Article_Detall.aspx?id=192&Producte=Embotits_tradicionals–>Llonganisses_de_Pasqua

    Espero que la resposta et serveixi! I ja he pres nota de la xocolata d’Olot…

    Moltes gràcies i molts besets!

    P.S.: El teu comentari també m’ha fet pensar en fer un post sobre la llonganissa de Pasqua. En podríem fer dos, un sobre la Garrotxa i l’altre sobre el Maestrat!

  8. Doncs queda apuntat per fer-lo aquest diumenge de Rams! No sabia que hi havia un pa que es menjava aquest dia, jo que només pensava en les palmes i els palmons!
    Aquest any serà diferent, perquè no sortirem de casa sense haver esmorzat com mana la tradició!
    Una abraçada.
    Ah, a casa amb xocolata desfeta.

  9. Moltes gràcies per la foto!! Ja me’n faig molt més a la idea. D’aquest embotit així més prim crec que aquí en diem d’una altra manera (m’ha agradat la compració amb el rotulador vileda, jeje), però ara no em facis dir el nom perquè no em ve al cap. El cas és que la secallona a la que em refereixo en concret nosaltres la comprem a Besalú, i és força més ampla, però queda com aixafada, no és pas rodoneta. Però prometo fer-ne un post amb les fotos que en faré a corre cuita abans que el meu pare, ma germana i el Xavi se les acabin en un “mano a mano” aquest divendres, aprofitant que serem a la processó dels Dolors (sí, ja comença Setmana Santa). De pas hi posarem la fotografia del tortell de rams i dels bunyols que, tret de a l’Escala, encara no he menjat enlloc com a Besalú.
    I sobre les coincidències entre el nord de Castelló i la Garrotxa, no seré pas jo qui ho posi en dubte, tenint en compte les meves arrels de totes dues contrades 😉

  10. Bona elecció, Margarida! Amb xocolata desfeta… mmmmmmmm

    Rosa Maria, prenc nota d’aquesta llonganissa. És probable que aquesta Pasqua fem una excursioneta a Besalú. On la compres aquesta secallona aixafada? Me’n has fet venir ganes de menjar-ne!
    Esperem el teu post doncs. I ja no me’n recordava de les teves arrels valencianes!

    Besets a totes dues, guapes!

  11. Doncs t’ho diré 😉 Les comprem (perquè no van mai d’1 en 1) a ca L’Estela, al c/ Major gairebé arribant a la Pl. de la Llibertat, no té pèrdua. Si hi aneu que us les donin tendres, que és com són més bones des del meu parer, i de més seques sempre teniu temps que s’hi tornin. Ja m’imagino que kisumenja, com els seus brunyols fets a l’Empordà no n’hi haurà, però si voleu passeu-vos per Can Surroca, al mateix c/Major. També hi trobaràs el típic tortell de Rams farcit de massapà ;), però sense ous, això sí.
    I si necessiteu un bon lloc per dinar, m’ho dieu que també us en puc recomanar un parell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s