Alkimia: expectatives superades

“Això de les expectatives m’acolloniex molt, perquè la gent pot venir esperant molt i després pensar que no ha estat per tant”. Jordi Vilà, xef de l’Alkimia de Barcelona, es mostrava així de franc en la petita conversa que vam poder mantenir amb ell quan ja enfilavem la porta del seu restaurant. El vam voler felicitar personalment per un sopar que ha estat, sense cap mena de dubte, un dels nostres més grans moments gastronòmics. Li vam dir que era el primer cop que hi anàvem, que feia força temps que teníem ganes de conèixer la seva alquímia. Llavors, nosaltres també vam ser francs: veníem amb les expectatives molt altes, però l’àpat les havia superades abastament…

Poker d’asos…
Quatre plats. Quatre creacions d’en Vilà es disputen el premi de millor plat de la nit. Una situació en què ben poques vegades ens havíem trobat: gairebé sempre hi ha hagut un plat que sobresortia, com a molt dos. En aquest cas, però, la feina ha estat nostra i de l’amiga amb qui vam gaudir de l’àpat per triar el millor plat.

coca_alkimiaEl primer candidat de la nit, per estricte ordre d’aparició a la taula, va ser la coca de mantega trufada, iogurt, escalivada i anxova. Quina delicia! Com va dir kissumenja, la teoria segons la qual en un plat on hi ha anxova, aquesta ho domina tot va quedar invalidada amb la coca del Vilà: quina finor, quina subtilesa, quina conjunció! En paraules de la nostra acompanyant: “els sabors es van desplegant, un darrera de l’altre, obrint-se a poc a poc”. Ara un, ara l’altre. Sense molestar-se, sense barallar-se entre ells… Només tenia un petit inconvenient: s’acabava de seguida! 😉

arros_alkimia1El segon plat que es baralla per ser el millor de la nit és l’arròs de nyores i escamarlans. Aquest Massitet l’esperava amb deliri: hi ha tan bones referències a tot arreu que era impossible no esperar-ne grans coses. Satisfacció a dojo: sabor equilibrat, tot i que el color vermell faria pressuposar excès de nyora. Sabor a peix matisat pel pebrot i accentuat per un escamarla al punt, fi i saboròs. Aquí Massitet ja va pronunciar per primer cop una frase que repetiria com un mantra tot l’apat: “I això com ho fan??”. La densa melositat de l’arròs era, era, era… buffff

La Gamba a mà va arribar ja passat el meridià del sopar, però per nosaltres hagués pogut arribar al final: l‘important és gaudir d’aquesta joia de la gastronomia catalana. No ens estranya que li hagin donat tants premis ni que les referències siguin tan efusives: aquesta gamba és una autèntica passada. Cuita tot just tres minuts, és sucosa i amb gust a marisc penetrant. Però el llit de clau, llima, llorer, sal grossa i no sé quantes especies més li fa un contrast terròs i penetrant que creava un joc sofisticat i sublim. Crec que mai havíem xuclat amb tanta insistència un cap de gamba…

gamba_alkimia

Tot i l’orgasme provocat per la gamba, kissumenja encara va gaudir d’un moment de glòria gastronòmica amb els Molls sobre el mar. Els molls (orientals, rogers) melosos i gustosos, sobre un fons de brou de verdures de color blau (fet sense colorants!) i un llit d’algues era, com deia el plat, molls a dins del mar. Gust de peix embolcallat per un glop de mar pura, salada i mineral. Només kissumenja el situa en el màxim nivell, però hi ha consens entre els tres comensals que és un plat digne de formar part de l’elit del sopar.

… en un partida magistral
molls_al_mar_alkimia1Els quatre plats que us hem resaltat són el poker d’asos. Però la partida va ser, tota ella, magistral. Cap plat va desentonar en un sopar per recordar. Tots, amb una qualitat del producte decomunal: evident marca de la casa… Els dos aperitius ja van apuntar formes, sobretot el pa amb tomàquet líquid. El ravioli ibèric sobre crema de nyàmera (“un tubercle amb gust de carxofa” ens va dir; i efectivament ho és) va ser sorprenent.

El bombó d’ou fregit amb patata, codonyat i sobrasada era un divertimento estètic i tecnic entranyable; i la tonyina marinada, que va aguantar amb dignitat el cop d’aparèixer després de la coca, era excel·lent. Meloses i delicioses les cintes de presa ibèrica, tractada com si fos un rostbif amb trufa i cremós de formatge. Només la pilota de perdiu va patir el fet d’ aparèixer la darrera en un menú que, tot i no ser excessiu, sí que pot provocar que algun plat darrer ja te’l mengis sense el deliri i la predisposició dels primers. Aquí podreu veure fotos de tots aquests plats i també de la resta…

postres_alkimiaLes postres, en canvi, van entrat amb relativa facilitat per la seva frescor. El primer, quatre cítrics amb gelat d’ametlla, flor de taronja i alfàbrega va ser genial, sobretot el gelat. No li vam poder fer ni foto: ens el vam menjar abans! I a sobre l’acidesa va ajudar a netejar i fer lloc per al segon. Xocolata amarga amb crema de frambuesa i gelat d’eucaliptus: mentolat, balsàmic, acid, fresc, amarc, cremós, dens… En fi… Excel·lents els petits furs, de quatre tipus diferents i on una mena de xupa xups d’after eight fred va triomfar per la seva vistositat.

Fins i tot el vi es va apuntar al festival, gràcies a una recomenació del summelier que va donar lloc a un vi que tornarem a beure segur: molt floral al nas, acompanyat de fruita i solament algun toc que et fes pensar que havia estat criat en bota. Exactament el mateix en boca: finor, fruita i una fusta absolutament integrada que es notava en el volum i el punt greixós que tenia el vi. Deliciós i fàcil de beure, va acompanyar perfectament tot el sopar, que al cap i a la fi era la seva feina. El nom? Val, vinga va, us el donem: Tayaimgut blanc 2006. Però no n’abuseu, que el celler és petit i no en fan gaire! I sí, malgrat el nom és català, del Penedès per més pistes. Ara, la seva gràcia està en que està elaborat com els sauvignon blanc del Loira. Per això no solament no sona a català; tampoc ho és, un vi català

Local sobri i servei excel·lent
El local del restaurant predisposa a gaudir. Domini absolut del blanc en un local llarg i un pèl estret molt ben iluminat: veus perfectament el que tens al plat. Taules prou amples i separades el just: pots sopar amb intimitat, tot i que el local fos ple, com el dia que hu vam anar.

El servei exactament el mateix: jove, comunicatiu i molt eficaç. Amb sentit de l’humor (vam riure amb ells, fins i tot), explicaven perfectament el plat i aportaven la informació complementària necessària per entendre millor que téns al davant i perquè és tan bo. Molt bé, doncs. I sense cap mena de dubte part activa del gran moment que vam passar a can Vilà.

petit_four_alkimiaEl preu, 110€ per cap aproximadament, ens sembla una relació qualitat – preu – satisfacció excel·lent. Vam fer el Menú Alkimia (2 aperitius, 9 plats i 2 postres) amb un cost de 68€ per cap i vam beure dues ampolles de vi a 25€ cadascuna; és a dir, al doble del preu de botiga o una mica més. D’això darrer no en tinc gaire queixa, encara que em sembla un punt excessiu. Ara bé, el que si que no em sembla ajustat són els 8€ que ens van cobrar per cada copa de cava Torelló Brut Nature que ens vam fer d’aperitiu. Si no ens hem equivocat en els càlculs, amb les tres copes poden pagar perfectament dues ampolles a botiga…

Única, mínuscula i gairebé oblidada taqueta d’un sopar memorable i que intentarem repetir algun cop més a la nostra vida, perquè val ben bé el preu que costa, sense cap mena de dubte. En aquesta casa no hi ha expectatives que valguin. Les rebenta totes. Si no hi heu anat mai, no ho dubteu: feu estalvi i aneu-hi. Si ja hi heu estat, felicitats.  De veritat…

Massitet i Kissumenja

Anuncis

16 thoughts on “Alkimia: expectatives superades

  1. Mare meva!!!

    M’esteu fen entrar unes ganes boges d’anar a l’alkimia! Tots els plats els heu desfilat d’una manera genial i encantadora! I el preu no és gaire excessiu, un menú de nit 68€ està prou bé tot i que si que és cert que el cava està un pelet desorbitat 😉

    Gracies per aquesta meravellosa crònica!

  2. M’alegro molt que us agradés tant!!!!

    Es un luxe de restaurant, jo penso tornar sobre el Maig si no es que em veig incapaç d’aguantar. Tinc ganes de provar aquest plat de molls….

  3. Estimada i estimats!
    La veritat és que pocs cpsa més us podem dir d’aquest restaurant i del tracta que hi vam rebre. Genials, segons la nostra experiència…

    Estic d’acord amb Jose Luis que és un luxe, amb la qual cosa anir-hi amb la limusina de la Mar no desentonaria gens! Gràcies pel sentit de l’humor Rottenmeyer!

    Això del cava vam dubtar si posar-ho o no, perquè al final el preu total no ens sembla fora de lloc si no perfectament justificat. Per veure per escrit que el cobren 24 euros per tres copes de cava m’ha semblat, com a mínim, ressenyable. Martí, jo crec que l’esforç económic d’anar-hi val molt la pena…

    Pingue, no em puc queixar, la veritat. Aquesta Quaresme estem que ens en sortim!!!
    Saludat, companys!

    Salut a tutti quanti!

  4. Hola Glòria!
    Doncs la veritat és que sí: parlar amb els cuiners també forma part del plaer de grans sopars com aquests… Llàstima que no sempre ho hem pogut fer…
    I em va semblar molt persona, la veritat…

    Fins aviat, Glória! Records a Josep!

  5. Una pinta estupenda. Un poco alto el precio de las bebidas, al menos para lo que se estila por aquí, pero en cambio el menú me parece ajustadísimo y con mucho trabajo de cocina.

    Ya tenía buenas referencias, pero queda confirmado para cuando tenga ocasión.

    1. Hola Jorge!
      Efectivamente, creo que hay mucho trabajo en cocina ya también antes, de concepción y diseño.
      Lo del precio, la verdad es que el global me parece bastante ajustada. Però los precios de las bebidas son altos, altos. En especial, la copa de cava. Casi de escándalo…
      Pero es un detallito muy menor en el cómputo global. Estuvo a punto de no salir en el post…

  6. Jo hi vaig anar fa 3 o 4 anys i també em va agradar força. El problema d’aquests restaurant és lògicament el preu. No cada setmana pots pagar 110 euros. Però de tant en tant és un caprici que paga la pena gaudir. Dintre d’aquest segment també em van agradar el Manairó i el Saüc.

    1. Hola Xavi!
      Gràcies per la teva visita i pel teu comentari!
      Hi estic absolutmaent d’acord amb l’apreciació: nosaltres anem a restaurant d’aqeust tipus un parell de cops a l’any. sempre en ocasions especials com era el cas. Un plaer ben gustós de pagar!
      Sobre els dos restaurants que esmentes, el Manairó el tenim a la llista de pendents i el Sauc és, sense cap mena de dubtes, un dels més grans on mai hem estat. Ho vam dir en el post corresponent i el tenim a la llista de restaurants “Top 13” del bloc. Molt gran, també…

  7. Em sembla un preu del tot ajustat (menys les begudes), a més, el nombre de plats està molt bé i les racions de degustació no es veuen d’una mida justa i equilibrada. Molt bona proposta! Gràcies nois per fer-nos-en partícips. Un petonàs.

  8. Creo que hicisteis bien en comentar lo del precio de las bebidas en el post. De la misma manera que uno comenta los puntos altos creo que es justo comentar también los que le parecen más altos. Al menos en mi caso lo hago con intención constructiva y para no escatimarle información a posibles lectores. Me parece algo no sólo lícito sino que muy de agradecer como lector ya que, sin ensombrecer la magnífica sensación general que se desprende del post, aporta toda la información y no sólo la positiva. Además, lo haceis con sinceridad pero creo que con elegancia. En mi opinión es una muestra de cómo se deben decir las cosas.

  9. Ho hauré de deixar de dir perquè cada dia és més mentida però a mi no m’agrada el peix! I que algú a qui no li agrada el peix posi el roger al top ten dels plats que va menjar… És que era realment deliciós! Bé, de fet, tot era deliciós i ara no ho veieu però vaig a buscar un tovalló perquè estic salivant de mala manera…

  10. jo també he sentit a parlar molt bé d’aquest cuiner i quan l’he vist treballar m’ha encantat, o sigui que quan aconsegueixi estalviar una mica penso anr-hi, i gràcies a la vostra magnífica crònica, encara m’estalviaré algun ensurt!

  11. Hola a tothom!
    Gràcies de nou a tots pels vostres comentaris. inclosa la meva senyora esposa! jejejeje

    Cuiners vermells, és una opció per a ocasions com la que us va dur al Dos Cielos 😉 Jo també em vaig apuntar la referència (per cert, el Gourmet en parla molt bé al seu bloc!)… O sigui que ja ho sabeu…

    Sobre l’extensió del menú i les quantiats, jo el vaig trobar molt ajustat, gairebé al punt d’acabr tip. Kissumenja ja va patir una mica al darrer plat, però en canvi tots ens vam menjar el postre i els petits furs!

    I trobo que el comentari de la Kissumenja ho diu tot; no li agrada el peix (en toeria, ja us ho dic jo!) i escull un plat de peix amb gust de mar com el millors del sopar! Genial, no?

    Gourmet, gracias por tu valoración sobre nuestro comentario y me alegra mucho que nos digas lo que nos dices: queriamos decirlo con delicadeza, elegancia y honradez. No convertirlo en el protagonista del post, però no dejar de decir una cosa que me pereció excesiva. Gracias, pues, por decirnos que lo conseguimos! Tiene su dificultad, la verdad! 😉

    Manel, per nosaltres és un dels millors restaurants on hem estat, sense dubte. 110€ no és un preu per cada setmana ni per cada mes (a casa nostra, és clar). Però una ocasió que s’ho mereixi destacarà i serà memorable si vas a un lloc com l’Alkimia. Aquest és el nostre punt de vista, és clar!

    Ara, també es cert que el compte amaga algun petit “ensurt”… I és ben cert que s’agraeix tenir aquesta informació quan hi entres! De totes maneres, no dubtis en estalviar! 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s