Aquest post és una mica peculiar, perquè és molt curt i tinc una mica la sensació d’estar descobrint la sopa d’all o la Mediterrània o alguna cosa així, entre molt òbvia i molt coneguda. Però resulta que avui he fet, així improvisant, una beixamel amb un lleuger gust de cep i volia compartir la descoberta amb vosaltres…
Es tracta de fer una biexamel normal i corrent, amb mantega, farina i llet. Però la gràcia està en posar pols de cep (o de qualsevol bolet, si la voleu amb un altre gust) a la llet que escalfem per fer la salsa. Jo he posat, aproximadament, una cullerada rassa de postres per poc menys de mig litre de llet, i li ha donat un toc molt subtil a la par que elegante a una beixamel feta per uns canalons de carn dels de tota la vida. Mira, que voleu que us digui, li ha donat un matís que m’ha resultat interessant. Un puntet de diferència…
Apa, ja tinc una nova via d’exploració: quantes coses es deuen poder posar en la llet d’una beixamel? I quantes aplicacions? Ja imagino unes croquetes de bolets o unes de carn de rostit amb toc de cep… mmmmmmmmm
Salut!
Olleta de verdures 
Bona idea!
Jo el que havia vist fer a l’Arguiñano era una velouté però quan ja estava llesta hi posava julivcert, ho triturava tot i quedava amb un “verde chillon” mol original i peculiar, em pregunto quin resultat donaria si bullissim remolatxa amb llet i despres aquesta llet la utilitzessim en una beixamel….. ho hauré de provar!
Per cert, quan he llegit la mida que hi posaves he pensat en una beixamel de colacao… potser descobrim una gran cosa, qui sap 😉
Salut!
Uostia! Una beixamel de colacao! Clar, una beixamel dolça! No se m’havia acudit! Aixó ho hem de patentar, Martí: encara farem el primer euro! jajajaja 😉
Moltes gràcies per la visita i per la idea de la velouté, que tampoc se m’havia acudit…
Salut!
Doncs jo em quedo amb la beixamel de bolets, això del cola-cao, què voleu que us digui, no li acabo de veure l’aplicació, ara la de bolets, ummmmmmmm!.
Fins aviat
la pols de cep va molt bé per fer una beixamel, fins i tot per reforçar un risotto. si encara li vols donar un gust més potent, ho aconseguiràs amb unes gotes d’oli de ceps (el de conserves ferrer és molt bo). i si tens oli de ‘tartufo bianco’ italià, amb una gota tocaràs el cel.
Ei bona idea! Gràcies per compartir aquest descobriment amb tots nosaltres! De ben segur la beixamel de ceps deu ser ben bona!
Que sepas, querido, que esto es pecado de gula. Viene Semana Santa. hazte con unas buenas cadenas porque vas a necesitar ración doble de penitencia….
Un saludo
Estic amb el Pingue, això es pecat de gul·la, segur!!!
Hola estimats!
Ja veig que ha estat una bona idea socialitzar la recepta! M’encanta que els posts donin lloc a tanta alegria!
Manel, la pols de cep (o de bolets, en general) ja l’havia provat en alguns rissotes i també en guisats de carn (el que faig amb patates per exemple). Estic d’acord amb tu que dona un toc genial a molts plats! I moltes gràcies per la referència sobre l’oli de ceps de Ferrer! Per cert, alguna referència “de confiança” per al de Tartufo Blanco. Aquí vull assegurar el tret, que el preu deu ser maco…
Ruben, de res! Encantat de la vida que us sigui de profit. I si, és boníssima! Jo crec que dona per moltes coses…
Pingue, estimat, esta Semana Santa voy a tener que ir de rodillas en procesión detras de alguna peaña, porque no veas como me estoy poniendo de pecados… Véase el post que voy a colgar en un ratito… 😉
Sara Maria, no em facis sentir més culpable! jajajajaja 😉
Gràcies a tots per la visita i el comentari.
Salut!
La tostada de Moritz també la tenen al Inopia
Perdona la meva ignorància, però com la fas, la pols de bolets? Triturant bolets secs?
Hola Mar!
Aquí no hi ha cap ignorància a perdonar reina! Jo també vaig trigar una mica en descobrir que en venen de feta. Sí, sí… Venen potets amb pols de tota mena de bolets. Estic segur que en venen a diversos llocs, però jo la trobo a Casa Gispert (us prometo que no tinc comissió!)
De tota manera, aposto el que vulguis que si posem ceps secs als nostres vasos americas surt una pols de Cal Déu! jajajajajajaja
Salut!
Millor que no ho provi a casa, que sóc capaç de posar pols de bolets secs a la llet de l’esmorzar!
Massiet i Mar, efectivament la pols de ceps és fa a partir de ceps deshidratats i jo n’he fet a casa i no i ha cap problema, en un pot tancat i llestos! ;9
Salut!
Nen, ja t’he comprat el capirote (no sé com es diu) per a que vagis a la processó… pecat, pecat capital, aniràs a l’infern amb en Rubianes!!! M’encanta la idea que ens expliques! un petó.
Hola estimats!
Martí, gràcies per les explicacions. Com el fas, passat per la batedora sol i ja està? I queda fi?
Cuiners vermells! Estic d’un pecador que no paro jajajajajaja! Gràcies per dir-nos que us ha agradat! Si la empreu ja ens direu alguna coseta, eh?
Guappos!!!
Vaig utilitzar un triturador moulinex, el “un dos tres” ( foto: http://www.neo-shop.com/tiendas/0009/productos/picadora%20moulinex%20moulinette.jpg)
Amb aquest “caxarro” va quedar fino fino i perfecte però dubto que amb un braç triturador quedi igual…
De res!
Salut
Visca els pecats capitals!!! Sobretot, el pecat de gola!!! Més encara si és amb una beixamel de bolets tan bona com expliques. Per cert, xiquet: “Ego te absolvo pecatis tuis, in nòmine beixamel, bolets, i vi bo”. Salutacions.
Quan faci lassanya de verdures tindré en compte la pols de ceps a l’hora de fer la beixamel. Magnífica idea!
M’apunto també els suggeriments d’en Manel el generós, i t’animo a participar a qualsevol processó de Setmana Santa, però això sí: hauries de dur les teves inconfusibles ulleres per fora de la capirota. 😉
Hola Martí!
Moltes gràcies per la referències i per la recomenació! Per cert, no sé que passa però l’enllaç no porta en lloc. he mirat de resoldre-ho però no ho aconsegueixo…
Franacesc, però directe, directe faré cap a l’Infern. Com diu l’aforisme,
no tinc perdó de Déu!! Ara, em tranquilitza molt que tu m’hagis absolt!!! jajajajaja
Assur, bona idea per la lassanya de verdures! Clar, un complement genial amb la resta de vegetals! I ja em faré una capirota especial per lluir les ulleres!!
Moltes gràcies pel vostre sentit de l’humor, estimats! jajajajaja
Salut!