Inèdit? Omnipresent!

Amb la cervesa Estrella Damm Inèdit tenim una relació una mica particular. No diré que vam córrer a buscar-la quan va sortir al mercat, però sí que la vaig estar buscant fins que la vaig trobar. La veritat és que la campanya de llançament que van fer va ser força efectiva en el meu cas i va generar força expectatives sobre el que podia aportar-nos aquesta beguda. Cervesa gastronòmica, pensada per a meridatges difícils, capaç d’acompanyar un àpat d’alta cuina sencer… Déu n’hi do, el que ens van dir que en podíem esperar. No?

Doncs no sabríem què fer-ne…
La vam comprar i  la vam provar. Vam treure les copes addients, la vam posar a la temperatura recomenada, vam fer un bon sopar, ens la vam beure amb la ment oberta i ganes que ens agradés… I des d’aquell dia ja mai més vam saber què fer-ne. Ara m’explico. No creiem que sigui un mal producte i té unes característiques que, a priori, ens semblen molt interessants: gas molt discret i integrat, és mooooooolt densa i te una escuma cremosa i saborosa. Però després el sabor és… és… és… Ostres! És que no ens sembla una cervesa!

És tan perfumada, tan dolcenca, tan afruitada, tan matisada, tan especiada, tan sofisticada, tan de tot que no ens sembla una cervesa. I clar, a mi aquí ja m’han matat. Digueu-me clàssic o de ment tancada, però si compro una cervesa espero doncs això, una cervesa. Tot el sofisticada que vulguis, però cervesa…

20090221-007aAixò la col·loca en una situació molt delicada a casa nostra. Kissumenja mai no ha estat gaire de cervesa. Un servidor ho va ser durant molt de temps, i a més d’Estrella Damm. De fet, signaría com a propi el recorregut vital que els estimats cuiners vermells expliquen al seu bloc: Xibeca, Estrella, Voll Damm, AK Damm… Ara, però, hem assignat a la cervesa papers clars: sopar informals i beguda refrescant a l’estiu. I si volem birreta més complexa, doncs alguna artesana com les del Montseny o la tarragonina Rosita. O si no, alguna cosa més exòtica com les alemanyes de blat o una belga d’abadia contundent.

Per a àpats més formals o quan busquem una certa sofisticació, un bon vi. Blanc, negre, rossat o cava. Anem buscant aquelles sensacions que ens agraden o que podem esperar d’un bon vi, preferentment català. Els matisos i la riquesa, ja ho veieu, nosaltres els busquem en el suc de raïm fermentat. Per tant, la Inèdit ho te bastant complicat a Ca n’ Olleta. No ens sembla una cervesa, i per tant no val per al paper que nosaltres li assignem a aquesta beguda. I contra el vi doncs… no té res a fer. No podem dir-ho d’altra manera…

I ara ens la trobem fins a la sopa
Així estaven les coses fins fa unes setmanes: un producte més al mercat que no havia fet forat a casa nostra, tot i les ganes que li vam posar. Però resulta que des de principis d’any tenim la sensació que ens la trobem cada dos per tres. Encara més, fins i tot tenim la sensació que la Inèdit ens persegueix. Metafòricament, és clar! 😉

adria_ineditJust abans del Fòrum, tres blocaires diferents ens van explicar que des de Damm se’ls hi havien adreçat, per separat, per organitzar un tast amb blocaires. Al Fòrum, literalment omnipresent: a totes les parets, que per alguna cosa era patrocinador principal. També ens van convidar a un tast per a blocaires (amb sommelier inclòs). Aquest tast va ser d’una sofisticació espectacular: el van fer amb plats de carxofa perquè és molt dificil de maridar amb vi. La cervesa, que sí quedava bé, podia demostrar com era de bona acompanyant plats complicats! Sublim, la tàctica… Per acabar-ho d’enllestir, ens han contat que el Juli Soler, copropietari d’El Bulli i coautor intel·lectual de la cervesa, en va fer un espot al mig de la seva intervenció al Fòrum… També ens han parlat de la seva presència notable al Barcelona Degusta.

Després del Fòrum, hem rebut dos correus (dos!), un de la Damm i un de l’empresa que porta la campanya de comunicació. Ens volen convidar a una visita guiada, a un altre tast, a una trobada de blocaires i ens volen enviar a casa un paquet amb productes Damm. Òbviament, amb Inèdit a dins…

Un problema de màrqueting?
Tots aquests esforços de comunicació, no pas menors si no més aviat el contrari, em fan pensar que tenen un problema de màrqueting, que no estan sabent col·locar la seva flamant cervesa gastronòmica en el mercat. De fet, una persona de l’equip de màrqueting de Damm ens ho va dir clarament: tothom ha interpretat que la Inèdit vol substituir el vi en alguns àpats, i l’empresa diu que això no ho volia. Certament, si això és així tenen un problema greu, perquè tothom que conec ha entès que la Damm ha creat la Inèdit per competir amb el vi.

n40857443652_7829Si realment volien enfrontar-se al vi, la nostra experiència és que s’ha equivocat: no crec que la col·loquen gaire en aquest segment. Potser per això ara diuen que no volien fer-ho, perquè han comprovat que van errats. Si realment no volien, tenen dos problemes: canviar aquest punt de vista, que jo crec força estés; i intentar llançar un missatge alternatiu, una de les coses més difícils de fer en el marquèting… Se’ls ha girat feina, als de Damm. I crec que aquí és on entrem els blocaires. Tinc la sensació, però, que amb això també es poden equivocar. Amb tanta energia aplicada sobre els blocs, com a mínim sobre nosaltres, la sensació que em trasmeten és de certa desesperació, de massa pressa per situar la cervesa en el mercat. Abans, efectivament, que sigui massa tard. I a mi, això, no em genera precisament confiança…

No se vosaltres, estimats lectors, si compartiu aquest punt de vista. M’agradaria saber-ho amb els vostres comentaris. I, si de passada, algú que mai ha deixat un missatge ho fa per primer cop, doncs millor que millor. Digueu-nos que us sembla la Inèdit, val? Potser som nosaltres que, senzillament, no l’hem entesa…

Salut!

Massitet

P.S.: La primera foto és de Sara Maria, que ens l’ha deixada del seu rebost de les delícies.La tercera l’he treta d’un grup de fans de la Inèdit de Facebook…

Advertisements

16 thoughts on “Inèdit? Omnipresent!

  1. Jo com comprendreu sóc molt petitó per haver cxreat un record de sabors i matisos en vins, cerveses i demés amb el que comprendreu que la meva opinió val mol poc.

    Jo vaig estar en un tast al fòrum guiat per la Meritxell Falgueras. Com a vosaltres, ens varen servir uns platets i vam poder degustar la cervesa. Com dieu, és mol untuosa i que passa suaument i amb un gas integrat i lleuger. El gust (recordeu la meva poquissima experiència) suau, amb un post gust lleuger o quasi inexistent i no se, potser estic acostumat a cerveses amb més cos, presencia, … tipus la de la CCM.

    Supose que tampoc us he descobert res de nou però us deixo la meva petita opinió!

    salut!

    (Massiet si us plau, borra el comentari anterior que hi ha hagut un problema greu d’escriptura 😉 gràcies)

  2. Amic Massitet,

    signaríem quasi tot el que comentes en aquest post tant exhaustiu i, permet-nos-ho, tant ben escrit. Nosaltres vam tastar per primer cop l’Inèdit al Fòrum i coincidim en tu de que s’aparta completament del concepte de cervesa que tenim al cap. Possiblement aquí rau la seva gràcia. Nosaltres els hi atribuïm el mèrit d’intentar penetrar en un segment de mercat completament nou amb un producte, com a mínim, treballat.

    El repte es tant difícil que si no posen tota l’artilleria a disparar difícilment és faran un lloc en el territori taula gastronòmica. Damm és una empresa amb molts recursos i acostumada a treballar amb totes les eines de màrqueting: publicitat, promocions, preu, posicionament en el punt de venda i fins hi tot patrocini (ens tremolen les cames només d’imaginar la pasta gansa que els hi deu cobrar el Barça per ser la cervesa oficial del club!). Per tant amb aquesta ambició volen penetrar al canal gastronòmic. Primer aprofitar el “rebufo” de la marca Bulli, després intentar crear demanda. Com? doncs una de les eines som nosaltres ja que, segons els criteris del mk, seriem “prescriptors” (que malament sona aquesta paraula). A nosaltres, més que perseguir-nos ens van tractar be.

    En fi, com ens va dir un membre de l’equip de RRPP de Damm, que per cert ens va fer un tast d’Inèdit res a veure amb els dels esforçats sommeliers que, com amant de la cervesa, haguessis xalat de valent. Va dir: “Volem un nou espai de gaudi per aquesta beguda. Ara be, no per això deixaré de beure vi”. Nosaltres tampoc…

    Salut i gràcies per convidar a aquest intercanvi d’opinions. A veure quin dia ho fem amb unes birres sobre la taula!

  3. Hola estimats!
    Moltes gràcies a tots tres per “obrir foc” amb els vostres comentaris.

    Cuiners vermells, m’encanta la ponderació i sentit comú dels vostres comentaris. que sempre signaria com a propis. És veritat que la Damm està acostumada a disparar amb potència, i no en té pas poca. Però no trobeu que els blocaires som uns “prescriptors” (jo aixó no vull ser-ho, que lleig!) particulars. Vull dir. Alerta amb no atabalar-nos massa, que nosaltres no estem aquí com a professionals o per guanyar-nos la vida. No som els botiguers, ni els restauradors, ni el cap comercial de no sé quina xarxa. Ara, estic completament d’acord en què el repte que tenen és dels grossos…

    El vostre comentari m’ha fet pensar que pot ser no estic acostumat a que una empresa se m’acosti (és el primer cop que em passa) ì això em fa estar massa alerta, susceptible o el que sigui… Miraré de posar-m’hi amb la ment una mica més oberta, com vosaltres sabeu fer!

    Martí, una de les coses que he après donant classe és que, tot sovint, són les mirades més fresques, menys “entrenades”, les que aporten les idees més noves i menys convencionals. Per tant, que sigui la darrera vegada que et sento dir que la teva opinió val molt poc. Pel cap baix, a casa nostra!! 😉
    Per cert, m’ha encantat la teva nota de cata!!!

    Salut, estimats!

  4. Estic d’acord amb les apreciacions que fas. Però ara diré, com a no consumidora de cervessa doncs no m’agrada el seu gust, que la Inèdit si em va agradar. No m’agrada el regust agra que tenen les cervesses i la Inèdit no el té. Ara, que tampoc substituirà un vi a taula o una coca-cola zero per passar l’estona… I ben cert, se li haurà de trobar un lloc.
    Jo de moment, la que em van regalar, la tinc guardada per fer algun plat amb cervessa… Estic convençuda que resultarà bé com a ingredient, en comptes de sidra per exemple… Ja us ho diré!

  5. Hola Sara Maria!
    Moltes gràcies per dir la teva sobre la cervesa. Això que m’expliques em crida molt l’atenció, perquè resulta que t’agrada perquè no t’agrada la cervesa… 😉 És curiós, però significatiu. No?

    D’altra banda, això de fer-la servir d’ingredient t’ho vaig sentir dir al Fòrum i em sembla una idea genial. Igual resulta que ajuda a fer plats amb cervesa molt més complexos! En prenc nota…

    Gràcies per la visita i per la foto, preciosa!

  6. Interessant entrada.

    En primer lloc he de dir que m’agrada la cervesa en general encara que no soc un entés.

    Estic d’acord en el plantejament erroni respecte a Inedit ja que SI que la van anunciar al principi, no com un substitut al vi sino com una alternativa a aquest en els restaurants (d’aquí l’ampolla de 75cl, la glaçonera que l’acompanya i la recomanació de servir-la en copes de vi blanc) i a mi em sembla que, per la seva lleugeressa, NO és una cervesa idònea pero un àpat sencer, al menys per un tipus d’àpat que podriem considerar com “normal”. SI que va bé per àpats lleugers i especialment per acompanyar plats de cuina asiàtica (xinesa, japonesa).

    Respecte a les seves caracteristiques a mi si que em sembla una cervesa (ho és, sense cap dubte) i, a més molt bona. Existiesen molts tipus de cervesa al mon i moltes d’elles son lleugeres, fruitoses i poc amargants com aquesta. Es clar que no es tracta del perfil al que estem acostumats però Inedit es una cervesa de molta qualitat amb certes pautes de consum que no son precisament les de acompanyar un àpat. Partiularment em sembla ideal com aperitiu i (aquest és l’unic encert de la campanya promocional) preferentment servida en copes de vi. En fi, a mi m’agrada Inedit i la consumeixo habitualment.

  7. Hola encantadíssimo!
    Moltes gràcies per la teva visita i per aquest comentari tan interessant. A partir d’avui me la miraré d’una altra manera…

    Això de la campanya de llançament on la presentaven com una alternativa al vi (o sigui, un substitutiu funcional…) estava segur d’haver-ho llegit en algun lloc, però en no trobar cap font no he gosat dir-ho. Gràcies per aportar aquesta dada, que trobo molt significativa.

    Sobre si és una cervesa o no, jo tampoc en tinc cap dubte: ho és per ingredients i per procediment d’elaboració, encara que tingui algun pas particular… Ara bé, a mi em comença a saber greu, però no m’ho sembla. I això no exclou que no ho sigui, que consti! El sabor, a mi, em mata..

    Què és un bon producte? No en tinc cap dubte i ho reconeixerem allà on calgui. De fet, ho diem de bon principi: té unes característiques que ens han agradat molt.

    Pot ser la clau està en no demanar-li ser una cervesa “normal”. Vull dir, no tractar-la com una cervesa, sinó com una cosa que va una mica més enllà. Estic d’acord amb tu que un àpat sencer no l’aguanta i m’ha agradat la idea de fer-la servir per al vermut. Encara que contra l’Yzaguirre també ho té fotut! Per cert, ja t’havia llegit això que era una bona acompanyant per cuines asiàtiques. Una altra opció per explorar!

    No sé, seguirem experimentant. Potser li sabrem trobar el lloc i aprofitar algunes característiques que ja ens agraden…

    Salut!

  8. Hoy me he decidido a probarla. Y sí, es una cerveza muy suave, con un aroma muy agradable. De hecho, me ha gustado más el aroma que el sabor.

    No me ha desagradado en absoluto, pero no me aporta demasiado frente a propuestas más comunes (p.ej. Moritz), y sigo prefiriendo la contundencia de una buena cerveza belga de abadía.

  9. Hola Juan K!
    Veig que coincidim en moltes coses sobre la Inedit. De fet, també compartim moltes coses amb la Moritz: des que la vaig provar, vaig abandonar la meva llarga història d’amor cervesera amb Estrella!

  10. Jo només he tastat dues vegades la cervesa, o sigui que menys entrenat i més fresc ha de ser dificil…

    A mi em va agradar, perque m’esperava un sabor més amargant i em vaig trovar una frescura que em va seduir. Estava molt freda i jo que sòc un negat en els aromes per culpa de la rinitis la vaig trovar afruitada d’aroma. Ja és molt.

    Em va fer dubtar sobre si he canviat durant els anys desde el primer tast de cervesa. Pero llegint-vos veig que no: el que és diferent és la Inedit.

    Inèdit: foto positifo!!

    Mira, a mí no menvien ni em conviden a res aquesta gent de la Damm!!

  11. Hola Starbase!
    Moltes gràcies per la visita i pel comentari!
    Jo estic d’acord que té algunes coses positives i fins i tot la sabria valorar com a beguda sofisticada. El problema és que no li trobo el lloc…

    Salut!

  12. La Moritz es una cervesa de tall més convencional que Inedit però bonissima. Moritz té també una cervesa tostada que es monumental, increiblement bona però només la serveixen “de barril” a alguns bars. Ara també treuràn (en ampolla, aquesta sí) la Epidor i es una canya, no deixeu de provarla en quant la veieu.

    En resposta a Juan K i també a Massitet respecte a les cerveses belgues (o holandeses) de abadia a mi també m’agraden però tenen el seu moment específic. La seva contundència no les fa aptes per qualsevol moment ni per qualsevol àpat, jo les prenc però amb molta prudència. El que vull dir amb això es que cerveses de qualitat hi ha de mols tipus, estils i situacions i que les més poderoses no son necessariament les millors, de la mateixa forma que la contundència d’un vi negre no implica necessariament que aquest hagi de ser millor que un de blanc. Tot té el seu moment.

  13. @Encantadísimo: totalmente de acuerdo con tu último mensaje. Una belga de abadía es más asimilable al concepto de “copa” que no al de “refresco” o “bebida fácil” que solemos dar a la cerveza. Yo bebo poca cerveza, y casi nunca la tomo en las comidas. Por eso, cuando bebo, me gustan los sabores, aromas y texturas de las cervezas fuertes… aunque solo pueda tomar una o a lo sumo dos, por los evidentes riesgos etílicos que acarrean estas fieras de hasta ¡12! grados.
    Lamentablemente, me temo que nunca llegaré a probar la que, para muchos, es la mejor cerveza del mundo, la Westvleteren 12. :=(

  14. Hola Encantadísimo i Juan K!
    Moltes gràcies per continuar fent contribucions al post i també al nostre coneixement: no vegis quanta cosa estem aprenent sobre cerveces!
    De l’Epidor ja me n’havia arribat una altra referència i estic atent a la seva posada a la venda, que m’han dit que és per principis d’abril. La tostada l’haurem de buscar: ens pots passar algun nom de bar, Encantadisimo??? Merci de totes maneres!
    Juan K, prenc nota de la millor cervesa belga d’abadia, que ja veig que hauré d’anar a buscar a Bèlgica directament! Mira, una altra visita gastronòmics per quan hi anem…

    I sobre els tipus de cervesa, estic d’acord amb tots dos, que crec que dieu bàsicament el mateix. És ben cert que cada cervesa té el seu moment i que no totes cerveixen per acompanyar menjars. També és veritat que no les més poderoses són les millors. “Tot té el seu moment”, com diu el mestre. Però jo, i això és el que estic explorant encara, no he trobat el moment per la Inedit. No sabem què fer-ne, que diem al post…

    Gràcies sinceres, companys!

  15. Tinc controlada la tostada Moritz a Cardamon (Carders, 31) i a un petit (i molt interessant) bar que hi ha al principi del carrer Escorial, pujant des de Plaça Joanic a l’esquerra a escasos 10 metres de la plaça (ho sento però no recordo el nom).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s