(Un) Retrat impressionista del Fòrum

No tenim gaire experiència en això d’assistir a saraos gastronòmics de certa envergadura. No hem anat mai a l’Alimentària i potser enguany anem per primer cop al Barcelona Degusta. Madrid Fusion ens enxampa a anys llum dels nostres interessos i a Lo Mejor de la Gastronomia hi hauríem anat com excusa per tornar a Euskadi. Ara, ja ni això. Nosaltres som més de petit mercat, de fira artesanal o com a molt de fires mitjanes, comarcals. Per tant, no tenim gaires elements de judici com per fer una síntesi acurada i ben pensada de què és això del Fòrum Gastronòmic Girona 09 i què significa. Per això us proposem un retrat impressionista, fet de petites imatges i retalls enganxats com si fos un collage, de la nostra experiència amb el Fòrum més enllà de la trobada blocaire.

Una mescla interessant: alta cuina, expositors i públic en general
forum_girona_09_2Una de les coses que més ens va agradar, i per això la posem la primera, va ser la barreja que vam observar el cap de setmana que ens vam passar allà.  Trencar les dues tendències habituals (congrés professional vs. fira comercial adreçada al consumidor) és un dels elements diferenciadors i que doten clarament el Fòrum d’un valor afegit important. Xefs galàtics, estrelles mediàtiques del món de la cuina, expositors de les més grans exquisideses i els productes més nostrats, gent del carrer, blocaires… Tot en un mateix espai i compartint activitats. Veure a cuiners com l’Adrià assegut al costat d’un mindundi (en el sentit polac…) escoltant Joan Roca i Carme Ruscallada en una sala amb mil persones de tota mena més no es veu habitualment. Per desgràcia, el públic general no podem veure en acció als xefs que marquen tendència i això, que t’ho permetin, s’ha de destacar i agrair…

La mescla d’expositors i el nivell alt de l’oferta en conjunt
Multinacionals reconegudes al costat de petits productors artesans i empreses de dimensions mitjanes. Cerveses que, segur, porten transgènics al costat d’altres ecològiques. La presència destacada de Galicia i de Portugal barrejada amb una oferta catalana realment espectacular. Gremis de carnicers i forners ensenyants a fer embotits i pa. Creiem que, de nou, la barreja és un dels grans encerts del Fòrum.

Poder comprar un formatge excel·lent fet artesanalment al Maresme acompanyat de pa d’aigua de Vilajuïga després de tastar gelats de Sandro Desii amb el megastand de la cervesa Inèdit de Damm al costat  no te preu. Per cert, després us direm què ens va semblar la omnipresència, com si de Nostre senyor es tractés, de la Inèdit… En general, trobem que el nivell dels més de 200 expositors era molt alt i gairebé cap de les coses que vam provar ens va decebre. També, com diu la Mar, l’amabilitat i la predisposició dels expositors per explicar tot el què preguntèvem. Potser l’acreditació de blocaire que portàvem penjant hi tenia alguna cosa a veure… 😉

Unes mides humanes
Malgrat tot el que s’hi va aplegar al Fòrum, un dels trets que ens va agradar, lligat als nostres hàbits firaires, van ser les seves dimensions humanes. Tot i haver crescut força respecte l’edició de fa dos anys, tot ens va semblar a l’abast, tot era visitable i no tenies la sensació d’estar davant d’un esdeveniment inabastable, de frustració per estar, segur, perdent-te alguna cosa que no sabies que feien o que es solapa amb dues o tres coses més… Un congrés per gaudir-lo a ritme pausat, sense presses. Com, crec, li agradaria fer-ho al seu principal artífex, en Pep Palau.

Els tallers: una eina de promoció i difusió de coneixement brutal!
No en vam poder assistir a gaires, però l’experiència que vam tenir amb el dedicat al meridatge entre xocolates i malvasies va ser suficent. En una hora, vam provar cinc vins que difíciment hauríem conegut pel nostre compte. Vam aprendre la importància d’aquesta vinya i el fet que va estar a punt de desaparèixer. Al mateix temps, ens van fer un petit curs sobre com s’obté el cacau i com es fa la xocolata. I, òbviament, en vam poder tastar cinc fets per l’Aula Chocovic… No som els únics que vam sortir contents dels tallers: el Gourmet de provincias en destaca dos i Roger va sortir entusiasmat del taller de meridatge de formatges i caves… Nosaltres hem sortit sabent moltes més coses que quan vam entrar.

forum_girona_09

El “Recull de receptes”: un llibrot sense preu
Unes 200 pàgines on es recullen les receptes que presentaven els cuiners que participaven en el Fòrum i un petit perfil biogràfic dels ponents a les conferències i taules rodones. Per dos nouvinguts al món de l’alta cuina com som nosaltres, tenir accés a tota aquesta informació a través d’un llibrot còmodament guardat a casa torna a no tenir preu. Us imagineu que li costaria a un parell d’afeccionats no gaire destres poder reunir tota aquesta informació? Exacte! Nosaltres tampoc ens ho hauríem plantejat mai, de fer-ho…

La trobada blocaire, un encert
No ens estendrem gaire en explicar què va ser, i què ens sembla que va comportar, la trobada blocaire de Girona perquè ja l’hem explicada aquí. Però sí que, dins d’aquest retrat del Fòrum, n’hem de fer una menció perquè creiem que és una peça clau del collage. Barrejar gent amb interessos i formació tan variada (professionals, expositors, consumidors, blocaires) va donar lloc a un ambient molt agradable, distés i fecund. És dificil de veure ara, però en aquest Fòrum han nascut coses cridades a tenir un cert pes en el futur… És una premonició. Però és…

L’enrenou gastroblocaire: si n’aprendrem de coses!
Sense cap mena de dubte, el fet que el Fòrum comptes amb unes sessions pensades per als gastroblocaires hi té alguna cosa a veure. Però si es vol saber què ha estat el Fòrum, si es vol oferir un collage més o menys elaborat, no es pot passar per alt tot l’enrenou que ha provocat l’esdeveniment de Girona entre la gastrosfera de l’Estat. Li dediquen un grapat de posts gent com el Manuel Gago, la Soledad Felloza, el Gourmet de Provincias. el Pingue o Òscar de Decuina. En aquest apartat destaquen uns nois que ens tenen el cor robat per la seva passió: els Apunts de cuina tenen un post dedicat a gairebé cada acte on van acudir aquests dos estudiants (Martí i Mireia), que no en van ser pocs! Impressionants, per extensos i per connaisseur, els dos posts de Philippe Regol. Sense voler ni poder ser exhaustiu, tenen entrades amics com la Mar, la Sara Maria,  la Gemma, la Cuina Vermella, els Cuinetes o el cocinillas on line. Això, tots aquests posts, també són el Fòrum.

… i alguns punts a millorar
En general l’organització del Fòrum ens va semblar molt bona, però no tot va ser perfecte. A veure, tampoc res lamentablement problemàtic. Per això creiem que són coses a millorar. Sobretot, en el camp de la comunicació. Pot ser és deformació professional i en aquest camp hi he vist pegues que altres persones no les considerarien aspectes a millorar. En tot cas, vam trobar força pobra la web, que no disposava de tota la informació sobre tots els actes (lloc,  i horari). A més, no tenia cercador i no podies buscar allò que eventualment et pogués interessar. La conseqüencia: només podies acabar de planificar la visita un cop al Fòrum…

També cal millorar, com diu la Mar, la megafonia. Tenia la gran habilitat de ser ininteligible i, al mateix temps, molestar als tallers perquè dificultava sentir els ponents… Mar també es refereix a l’estat d’alguns lavabos i nosaltres afegim els problemes per aparcar. Però estem convençuts que l’organització és conscient de tot això i també que alguns problemes es deuen al creixement d’enguany, gairebé un 50% en superfície i el doble de visitants que l’edició del 2008…

I fins aquí el retrat impressionista… Sabem que amb aquests quatre apunts no us podeu fer càrrec de què va ser el Fòrum pròpiament dit. En tot cas, és la nostra experiència, altament gratificant i una mica, fins i tot, embriagadora. Ara bé, estem segurs que llegint tot el torrent de posts que hi ha disponibles a la xarxa us en fareu alguna cosa més que cinc cèntims. Us animem, si esteu interessats, a llegir-los sense espera…

Salut!

Massitet i kissumenja

Anuncis

6 thoughts on “(Un) Retrat impressionista del Fòrum

  1. nens, semblo una mescla entre la niña pastori i la gallina turuleta (copio directament el comentari que va fer la mar al nostre bloc). En fi, molt bo el retrat impressionista, ens ha agradat molt.
    petons.

  2. Super crònica…
    Quan jo era joveneta me’n recordo que amb el meu pare anavem cada dos anys a la fira de l’Alimentària…no sé si ens em vem perdre alguna! A mi m’encantava i era joveneta, llavors entrava a la cuina per anar a buscar els coberts! Ara això del BCN Degusta, si hi aneu, esperem crònica.
    I del llibre del Fòrum….m’has fet pensar que jo em vaig comprar el del Fòrum de BCN 2004 amb 141 receptes…a veure si li trec la pols!
    Ptnts

  3. Massitet,
    Quina crònica més completa, nosaltres no vam ser a Girona (jo estava a casa amb una febrada de campionat), però llegint aquest post, ens hi heu transportat. Felicitats!

  4. Hola, holaaaaaaa!!
    Però que dius Txeeeeeeeeeeell!!!??? Però si estàs stupenda! Repartint muffins amb un glamour i un savoir faire que ja voldrien algunes venedores de Ferrero Roche! jajajajaj De tota manera, genial el comentar! jajajaja

    Marta, tens memòria històrica de fires i tot! Mira, ara et tinc una mica d’enveja… 😉 Ostres, hi havia llibre de receptes del Fòrum de les Cultures??? Doncs també deu ser ben interessant, no?

    Josep, moltes gràcies pel teu comentari, tan elogiós! Me n’alegro! Si t’ha servit d’alguna cosa, ja ha valgut la pena haver-lo escrit!!!

    Una abraçada a tots tres i gràcies per la visita, tan carinyosa com sempre!

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s