Trobada blocaire de Girona: una crònica

La nostra visita al Fòrum Gastronòmic Girona 09, el cap de setmana passat, va tenir dos dies molt diferenciats. El primer, dissabte, va ser clarament el Dia dels Blocaires, tant per la presència massiva que hi va haver com pel programa que va presentar el Fòrum, amb una tarda pensada per als blocaires. Aquesta diada, la més nostrada per dir-ho així, és la que intenterem explicar en aquest post. El segon dia, diumenge, va ser el dia d’aprofitar més totes les potencialitats d’aquest macroesdeveniment. La crònica d’aquest dia, les properes hores…

Dissabte al matí: trobada extraoficial (de part) de la gastrosfera catalana
El viatge a Girona, dissabte de matí, ja va ser blocaire: vam pujar amb el cotxe de la Sara Maria, on anàvem muffinsnosaltres tres i també la Mar. Ja vam riure una bona estona, recordant alguns dels nostres darrers grans èxits. Però el plat fort ens esperava a Girona, on vam quedar amb Kike i Txell, els nostres estimats cuiners vermells; i una sorpresa ben agradable:  Sílvia i Miquel, dos gastroblocaires de Terrasa que fan cuinetesQuin riure i quin plaer menjant els supermuffins de regal que van dur els cuiners vermells. Ja els veieu a la foto, amb la seva xocolata i ben compactes… Estem convençuts que ja us ho hem dit, però per si de cas: sou genials, parella!

Després de l’esmorzar, cap al Fòrum, on ja vam fer alguna visita (crec que tècnicament eren més aviat razzies) en alguns estants del Fòrum. Els primers records són aquests: una munió de gastroblocaires compartint gelats de sabors com gamba, tomàquet, o oli de l’Empordà (vegeu aquí la foto…). Amb tot el que va arrassar dels estants més un frankfurt (quin poc glamour gourmet!! 😉 ) , ens vam donar per dinats i llavors, alguns, cap a la sessió de fotografia: el primer esdeveniment de la trobada de blocaires que organitzava el mateix Fòrum.

La sessíó de fotografia: en fi, així jo també faig fotos guapes…
Els encarregats de fer la sessió fotogràfica eren els fotografs Francesc Guillamet, Maribel Ruiz de Erentxun i el cuiner Marc Cuspineda, tots tres encarregats de fer els llibres de cuina d’El Bulli. A veure, els dos tios que van parlar no tenien massa dominat l’art de l’oratòria i anaven a tota castanya comentant un munt de fotos fetes per a aquests llibres. Tenien tantes fotos per explicar i ho portaven tan poc preparat que no hi va haver un discurs gaire elaborat, més aviat una succesió de comentaris més o menys interessats.

fotografiaDe tot el que van dir, a les llars normals es poden aplicar coses com l’ús de cartolines de color, el paper film (arrugat o tensat), l’ús de paper de plat per iluminar indirectament i algun joc d’ombres per donar efectes realment bonicos a moltes fotos. Però clar, jo no conec cap blocaire que a casa seva tingui tota la parafernàlia que veieu a la foto del costat. Una dada rellevant: en una jornada de traball fan, com a màxim, 5 o 6 fotos de plats d’El Bulli. Insisteixo, així jo també fagi fotos guapes. No com les seves, que eren molt bones (i no pas poc!), però si una mica millor que les que ilustren els nostres posts…

Qui som i que fem, segons Manuel Gago (que és qui en sap, d’això!)
Després de la sessió de fotografia i previ pas per l’estand de la cervesa Inèdit (d’això en parlarem en un altre post), vam poder gaudir d’una conferència del professor i blocaire Manuel Gago sobre qui som i què fem els gastroblocaires. I alguna cosa interessant: cap a on sembla que va tota aquesta munia de pàgines personals que parlen dels diversos aspectes de la gastronomia. Una dada que em crida l’atenció per la seva magnitud: el 76% dels blocs de l’Estat són receptaris.   Ja m’ho imaginava que eren la majoria, però no pas que ho fossin tant… A Massitet li va agradar veure al Gago, xerrant. En sap i li apassiona, i això sempre li ha agradat. Aquí teniu la seva presentació, que crec que val molt la pena…

“Te vas a cagar” i “Usted no sabe con quien està hablando”.
La taula rodona que va seguir després de la conferència va ser, per a nosaltres, un dels actes més interessants. Sobretot, gràcies a la presència del Pingue, Roberto Fernández, un gastroblocaire castellà (de Castella, s’entén) que ja llegíem però que en sentir-lo parlar ens va seduir. Van sortir qüestions com la independència de què podem gaudir els blocaires o del caràcter funcionarial – notarial que ha agafat la crítica gastronòmica en premsa. De la fase de caiguda en què han entrat les guies i de l’embrenzida que han agafat els blocs com a font de referència entre els lectors – internautes – consumidors. Aquesta darrera idea ja l’havia argumentada Gago ben sòlidament a la conferència. També, de la importància de la transparència i la claredat en els posts, plantejada amb sana preocupació per Joan Gómez Pallarès.

taula_rodonaPerò per nosaltres el més interessant, i divertit,  van ser dues intervencions del Pingue. La primera, per explicar amb una claredat i honradesa envejables, com algun cop ha sortit d’un restaurant emprenyat i pensant en emprar el bloc com a arma per a la venjança: “Salí de allí diciendo: voy a hacer un post que te vas a cagar”. Després, va reconèixer que amb el cap calent no s’ha d’escriure res i que el millor és deixar passar unes hores abans de dir segons que. Sigui positiu o sigui negatiu. L’altra intervenció, que em va sorprende, és que coneix casos de blocaires que ja van pels restaurnats dient coses com “no sabe usted con quien está hablando” i similars. Ufffffffffff, quin mal camí que estan portant alguns. En definitiva, elements per a la reflexió i rises per la manera impostada i catxonda de Roberto posant els exemples…

El sopar i els gintònics
gintonicsLa jornada va acabar amb sopar de nou persones on hi havia una nutrida representació catalana (Mar, Sara Maria, Joan i Àngels, Roger), una excel·lent representació gallega (Manuel i Soledad) i el castellano viejo (per allò d’honest i noble) Roberto. Llàstima que finalment no van poder venir els dos nois que han posat en marxa els Apunts de cuina: estudien hosteleria, són adolescents i tenen una vitalitat i una ilusió que els fa una novetat molt atractiva en aquest món de trentanyeros i persones madures que és la gastrosfera catalana. Va continuar el debat de la tarda, amb intervencions molt interessants de Roberto i Manuel que Massitet pensa desenvolupar en altres posts. Definitivament, l’assistència a aquesta trobada ha posat en marxa la màquina de la reflexió interna a Olleta i les idees s’acumulen i s’amunteguen demanant a crits sortir en forma de posts…

La nit va continuar com havia de ser: bevent gintònics i, en cas nostre, descobrint que amb més gel de l’habitual encara estan més bons. Aquí la conversa ja va derivar cap a situacions molt, molt divertides que van tenir en comú una bona colla d’anècdotes amb la Guàrdia Civil. La millor de totes, imbatible sense cap mena de dubte, és la de la piragua soriana de Manuel i Soledad. Per favor, no us pergueu aquest vídeo de la piragua groga per tota la meseta castellana a sobre d’un Megane blau! És per no parar de riure!!!

foto_gastroblocaires_forum_09

El resum del dissabte és una idea que ja hem recollir en aquest post parlant de Catalunya: a la gastrosfera hi ha molt bona gent. Ara, això ho podem estendre a altres punts de l’Estat, especialment a Galicia i Castella i Lleó. Per cert, una dada que aporta el Gourmet de Provincias al seu post i que caldrà revisar: perquè el gruix dels blocs de l’Estat estan a Galicia i a Catalunya?

Salut!

Massitet i kissumenja

P.S.: Teniu un munt de fots del Fòrum i la trobada gastroblocaire en aquest àlbum de Picasa

Advertisements

19 thoughts on “Trobada blocaire de Girona: una crònica

  1. Me alegro que os gustara nuestra intervención. Yo me fui bastante desilusionado pues quería haber dicho “más cosas pero se me va la pinza”. Me gusta lo de castellano viejo por honesto y noble. Yo creo que todos los países, naciones, regiones, pueblos, nacionalidades….. que conforman esta península son así. Sé también que hay una imagen distorsionada de unos hacia los otros, muchas veces interesada para crear división, cuando lo que sí hay es un gran respeto, al menos en mi entorno. Sería muy triste ser todos iguales……. Hombre, hay algún estúpido que no se entera pero también estos son necesarios………..
    ¡Ay el piano-bar! Voy a solicitar a los organizadores de congresos que busquen siempre un hotel con estas características.
    Un fortísimo abrazo desde Castilla y León, una tierra que os sorprenderá y acogerá. ¡Que no me entere yo de lo contrario! “Se cagan”. Jajajjaja ¿Camarero? ¡Un gintonic!

    Roberto González

    1. Hola Roberto!
      Nos hace mucha ilusión que nos dejes tu primer comentario!! Nos tienes seducidos, especialmente a mi, y nos resulta un gran placer tenerte entre nuestros “comentaristas”.
      El problema de los tópicos, combinado con la mala leche que suelen usar esos estúpidos, puede llegar a complicarnos la vida. Però como dices tu, no hay nada mas que mirar en el entorno de cada uno para ver que la cosa no va por donde a veces nos quieren hacer ver…
      Y ese piano bar, que gran camino para conocer a la gente tal cual!!
      No dudes que haremos una visita a Castilla y León! Le tenemos el ojo hechado al Bierzo y cualquiera de sus burgos es excusa sufuciente. Seguro que cuando vayamos nos tratan bien. Si no, pues eso: se van a cagar, porque no saben con quien estan hablando!

  2. Bon dia amics! Realment heu fet una crònica molt interessant i de gran ajuda pels que, com nosaltres, vem haver de marxar a mitja tarda, amb la sensació (ara més acusada) de que ens vem perdre un munt de vivències interessants! Va ser un dia molt agradable, ple de sorpreses i regals com el de conèixer-vos a vosaltres. És un goig coneixer-vos i poder-vos llegir! Una abraçada!

  3. Ostres quina sorpresa, quin honor que ens esmentis a la teva crònica!

    Super interessant la crònica que has fet però volem detals de les anecdotes amb la guarcia civil!!! 😉

    vagi tot molt bé!

    ens veiem a lapròxima

    salut!

    1. Hola Martí!
      Moltes gràcies per les vostres visites i els vostres comentaris. Ens fa molta ilusió que ens llegiu. També, que tingueu un bloc tan xulo i una actitud tan esperançadora! Continueu així, nois, que ho esteu fent molt bé!!
      Ens veiem a la pròxima, no ho dubteu…

      Una abraçada ben carinyosa!

  4. …que bé que us ho veu passar…llàstima de no haver estat allà…però encara no he après a dividir-me…si us plau la propera trovada a l’abril…
    Molts petonets

  5. Hola nois, la vostra crònica és molt interessants tant pel que expliqueu com per com ho expliqueu. Totalment d’acord sobre la sessió de fotografia: mal plantejada, gens treballada, ben bé semblava que ho feien per salvar la papeleta.
    En fi, impressionants en Manolo, en Roberto i en Joan. Llàstima que no ens vam poder quedar al sopar.
    Molts petons.

  6. Caram quina crónica. Jo no vaig poder anar al forum però com si hi hagués anat. Potser a la propera edició m’hi apunto per començar a conèixer a tota aquesta colla de gent tant trempada que configura la Gastrosfera.cat a la qual em vaig apuntar ara fa uns mesos.

    Seguiu així

    Salut
    Pepin

  7. También participé del Encuentro de Bloggers Gastronómicos. Me pareció muy interesante y entretenida la ponencia de Manuel Gago y la mesa redonda… Me quedé con gusto a poco, ¡se me pasó muy rápido!
    Muy buen post, saludos

  8. Hola estimats!
    Moltes gràcies per visitar-nos i per tots aquests comentaris tan elogiosos que feu del nostre post. Quin repte tenim, ara! Esperem mantenir el nivell en les properes cròniques i comentaris del Fòrum!

    Marta, en farem una a l’abril segur! AIxí podràs tornar a venir. A veure si xarrem una estona i m’expliques com vas conéixer Laia i Christian! 😉

    Ja l’has feta Sara Maria, i està molt bé! Eres una dona molt cumplidora! I m’agrada molt com l’has plantejada…

    Gràcies “germans” olletaires! Ens feu posar vermells, amb aquests “piropos”…

    Cuiners, que la vostra crònica és genial. Com tots els vostres posts, d’altra banda… I les fotos són genials! Llàstima que la sessió de fotogorafia no fos una mica més útil per nosaltres…

    Mar: formació i diversió! Què més, oi? Igualet que a la Facultat 😉

    Hola Pepin: moltes gràcies per la visita i pel teu primer comentari. Casualitats de la vida, fa poc vaig “descobrir-te” i ara ens deixies un comentari… Agraïts, de veritat.

    Illeta: a veure si la propera no te la pots perdre. I així et coneixem! Gràcies per visitar-nos, guapa…

    Hola Sol! He descobert el teu bloc amb el teu comentari i m’ha agradat trobar-lo. Llàstima no haver-nos pogut saludar a Girona. A la propera?

    Manel! Sincerament, jo també hagués triat un cap de setmana romàntic amb la meva parella, en comptes del Fòrum! Esperem que els propers textos també et resultin interessants! Nosaltres ho intentarem.

    Salut, amics!!!

  9. Massitet, heu fet la crònica més completa i sentida de totes les que he llegit. Gràcies a vosaltres, els companys blocaires que no van poder venir a la trobada sentiran com si hi haguessin estat… llàstima de no haver-me pogut quedar al sopar per començar a parlar de totes aquestes noves iniciatives que s’estan gestant 😉

  10. Molt bona crònica! Està molt ben explicat, i no hi falta res. Ens hem pogut fer una molt bona idea de com va ser tot plegat. Quina enveja! No serà el mateix, però per treure’ns l’espineta ens passarem pel BCN Degusta. Hi ha algunes xerrades relacionades amb la nutrició prou interessants. Algú més s’anima?

  11. Gracias por el estupendo resumen. Los que nos tuvimos que marchar -a nuestro pesar- antes de tiempo lo agradecemos especialmente. De todos modos, los que se quedaban se encargaron de que no me marchase de la ciudad sin conocer ese mítico piano bar a la noche siguiente.

    Un placer y ¡Hasta Santiago!

  12. Hola estimats!
    Moltes gràcies pels comentaris tan agradables que ens deixeu. Amb lectors com vosaltres encara ens ho passem millor escrivint.

    Gemma. al sopar no en vam poder parlar gaire, de nous projectes. O sigui que no t’has perdut gaire cosa i estàs ben bé des del principi. D’altra banda, no podíem començar sense tu! 😉

    Rosa Maria, ja ens explicareu què tal el Degusta! Nosaltres al final no hi podrem anar. Quines coses! Ens alegra molt saber que la crònica us ha resultat de profir!

    Jorge, muchas gracias por dejarnos tu opinión! Y nos encanta que te resulte de utilidad. Como dijo el Pingue, “Ay, ese piano bar…”!!! Genial que lo conocieras!

    Salut a tothom, amics!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s