“Tu menjaries insecticida?”

És un titular provocatiu, com tots els de “La Contra” de La Vanguardia. Les respostes de l’entrevistada són per alertar i per intentar cridar l’atenció del lector i, encara més, del ciutadà consumidor. Però tot i saber que tot plegat esta pensat precisament per impressionar-me, he de reconèixer que l’entrevista d’avui m’ha deixat pensatiu i, també, una mica atabalat.

En una síntesi molt curta d’una entrevista que recomenano llegir, la periodista francesa Marie – Monique Robin ens explica un parell o tres d’idees clau per entendre l’impacte que tenen els Organimes Genèticament Modificats (OGM) tant sobre els cultius, com sobre la salut de consumidors i pagesos. I també, de com la multinacional Monsanto s‘està fent literalment d’or a base de patentar llavors, acabar amb cultius tradicionals i imposar productes als pagesos que hi confien.

Poc a poc, pas a pas, cada dia vaig més cap al producte ecològic i abandono les grans multinacionals. En allò que puc, és clar…

Massitet

Advertisements

16 thoughts on ““Tu menjaries insecticida?”

  1. Ai, “La Contra” de La Vanguardia, és una secció que si depengués de mi la posaria -la seva lectura- obligatòria als estudiants de 4t d’ESO i fomentaria debats crítics a l’aula…

    Sobre les llavors…, és trist! els pagesos de tota la vida, com ara els meus pares ja s’exclamen des de fa temps -anys, 15 pel cap baix-: les llavors no són les mateixes des de fa anys, ni els planters que compren en- “llocs de confiança”, vaja, dels de tota la vida, són d’una qualitat -per mor a la proliferació de producte en detriment del producte en si- “decent”. Espècies que han desaparegut el seu conreu…

    D’aquestes llavors -ells- en diuen “bries”. Però la visió envers l’agricultura ecològica tampoc inspira confiança, per dos motius:

    1. Hi ha moments que els conreus són atacs per plagues invitables i que posen en perill la collita i un alt risc de contagi als veïns que potser han pres mesures “profil·làctiques” i preventives envers la plaga, i

    2. El més important, perquè cadascú faci al seu conreu el que cregui millor…, però les bones praxis de comercialització d’aquests productes han d’ésser-ho de debó, i que no enganyin amb un reclam inspirador de confiança per fer un assalt a la butxaca del consumidor, coneixem més d’un cas, i quatre, que quan han acabat l’estoc de llimones s’han proveït al mateix lloc que el Dia, però no t’ho cobren al mateix preu que aquest…

    Davant d’aquestes perspectives tan magres nosaltres optem per fer la “compra de proximitat”, en quan a verdures i fruites, i en la temporada que pertoca al producte, perquè és quan més bo està. I si volem maduixots per Cap d’Any no esperem que siguin de Sant Pol de Mar, seran del Larache marroquí, verds com pepinos i sense cap sabor, però el postre dels nostres convidats serà molt aparent, i “tristement” apladit.

    Òndia! vaja parrafada i declaració de principis! Una abraçada canyera al debat està servit…

  2. Ei Quinteros!
    molt interessant tot el que ens diueu! Feu-ne post, que en sabeu molt!
    Em deixa molt preocupat això que expliques del cultiu ecològic, que ens deixa als consumidors indefensos. És increïble que en aquest país es es pugui fer el que un vulgui i no passe res, en matèria agroalimentaria…

    Jo també vaig tirant cap a la compra de proximitat i el què antigament es deia “cuina de mercat”, que no és altra cosa que respectar les temporades dels productes. Però ara, si vas al “mercat” trobes de tot quasi tot l’any!

    En fi, debat servit. A veure si s’anima!

    Salut!

  3. Aquest últim aspecte que apuntes és la clau: volem tot l’any menjar de tot, i el mercat ho ofereeix “sota demanda”, i nosaltres acabem comprant, conscient o inconscientment… però això té un preu: alteració de llavors i violentació del cicle natural de les espècies vegetals, i animals també, que ens cruspim…, i que els polítics mai de la vida voldran legislar a fons: home! no quedarien bé a la foto (“vease” polèmica al voltant de la mida dels cartells dels Fons d’Inversió Local -i el cost econòmic d’aquests- i la gent acudint en “tropel” -necessitadíssima- al seu ajuntament per trobar una feina dels FIL…, i no hi ha cap polític que se li hagi caigut el somriure, com si el portessin enganxat amb una xinxeta).

    S’ha acabat l’austeritat dels ingredients d’antany i d’una cuina imaginativa, genial i audaç de debó, de com menjar carxofes cada dia i que sigui un plat diferent, també, cada dia.

    Avui estic una mica guerrera, és nota?

  4. De la “Monsanto” i de les seues pràctiques ja se n’està parlant des de fa molts anys. Però, com tenen molts diners, les seues pràctiques, de vegades molt discutibles, queden amagades sota un vel d’impunitat. Això dels aliments transgènics és jugar amb foc amb un bidó de benzina ple. Ja veurem que passara. Tant tu com els amics de la Quinta heu posat el dit a la nafra del problema. Avui dia queda una mica difícil de trobar aliments pròxims si no disposes del temps suficient per anar a buscar-los. Però paga la pena. A Beneixama, els dimecres, a plaça, hi pots trobar tot de fruits i hortalisses amb una certa garantia, tot i que mai se’n pot estar segur del tot. Gràcies per l’article de la Vanguàrdia. Potser els el pose als meus alumnes de 2n de batx al seu bloc. Salutacions.

    1. Hola estimats tots!
      Veig que el tema és molt suggeridor i tots tenim coses a dir i a fer!
      La història de Monsanto la tinc força coneguda, sobretot gràcies a TV3. En els darrers anys han fet algunes programes -de producció pròpia i comprats- que van donar una visió prou aprofundida de la situació al nostre pais i també internacional. Pero la veritat és que m’ha atabalat la cruesa del titular, la contundència de les declaracions de la periodista. Ja tinc ganes de veure el reportatge seu que TV3 emetrà els propers mesos!!!

      Sobre això de la compra de mercat, jo he trobat una botiga a la Boqueria que venen producció pròpia integrada, que no és ecològica però ja anem fent. També compro a les pageses del Llobregat del mateix mercat. I quan puc, pujo carregat de coses del poble, que els nostres amics Quinteros. Mira, si no puc garantir un origen més respectuós amb el medi ambient des del punt de vista de la producció, pel cap baix que hi sigue des del punt de vista de la distribució. I després, doncs tot el què ja sabem de la sostenibilitat social i paisagística. Ara que als pagesos els faran tirar ambientador al costat de les granges, crec que confiar en els productes de la gent del país és una manera de millorar una mica tot aquest embolic.

      Aixó dels productes de temporada, per cert, ho tenia tan perdut que em vaig comprar un llibre que em fes de guia. No podia ser que li truqués a ma mare cada cop que anava a la botiga! O sigui, mira si estic desnaturalitzat! Així que procuro seguir les indicacions i assegurar-me, quan vaig a comprar, que allò és del país. Per això crec que és tan important tenir botiguers de confiança que et donin un plus, un coneixement del producte i una confiança. Això, ja em perdonareu si m’equivoco, és molt difícil de trobar als supermercats i a les cadenes de fruiteries…

      Mar, prenc nota del llibre i el buscaré per la UAB. Segur que en alguna biblioteca el trobo!

      Martí, benvingut, gràcies per la visita i per deixar-nos un comentari! Ara mateix vaig a donar un cop d’ull als teus apunts de cuina…

      Continuem parlant-ne, amics!

  5. Et recomano un llibre: “Obesos y famélicos”, de Raj Patel. Te’l deixaria, però no sé on el tinc (sospito que el vaig deixar a algú i “si te he visto no me acuerdo”.

  6. Aquest post, i els comentaris que se n’han fet, són prou esclaridors. Estem en una societat on no s’ha qüestionat el preu aberrant dels habitatges i, en canvi, sembla que gastar-se els diners en menjar de qualitat no és un luxe sinó, fins i tot, una excentricitat. Jo també faig ús de la “cuina de mercat” (també tinc la sort de viure enfront d’un dels millors mercats de València), amb un menor cost mediambiental i més frescor i sabor, evite comprar productes de fora de temporada (tant pel preu com per la qualitat), i acudisc a parades de llauradors que mimen el que conreen. També compre aliments “ecològics” amb freqüència. Açò que en diuen els quinteros em preocupa de debò. Si no ens podem refiar dels etiquetats com a ecològics, cap on anem? I una altra: quines repercussions tindrà per a la salut la superproducció industrial d’aliments?
    Bé, bon Fòrum! Espere els vostres comentaris.

  7. No, si ho pogues triar no menjaria insecticida.
    Bé, no coneixia aquest bloc! hi he arribat per pura xiripa de bloc en bloc.
    Ui, el tema OGM i Montsanto es podria allargar un munt!
    Marie- Monique Robin, fa poc, va publicar un llibre anomenat “El mundo segun monsanto”. Són més de 500 pàgines parlant del passat obscur i el present d’aquesta gran multinacional.
    També hi han varis documentals parlant del tema. Et passo un parell d’enllaços relacionats amb el tema que, no tenen pèrdua: http://www.youtube.com/watch?v=_13yY8Yu3Zk0 i http://video.google.com/videoplay?docid=-1552144261451760754&hl=es

    Vagi bé!

    Ens veiem demà a Girona 😉

  8. Caram si que condeix el tema…

    Nosaltres el cicle el seguim per ma mare que encara conrea una mica d’hortet, o comprem directament a pagesos de la zona del Montseny, o d’altra zona quan marxem fora de Barcelona, també tenim de capçalera algunes parades de la Boqueria, i una al mercat de Les Corts -que és el que tenim al costat- (per cert caríssima: un 1/4 de Kg de pèsols del Maresme ho cobren a 8 euros!), n’hi havia una altra però amb les obres de “modernització” l’han tancat…

    Però per aquesta “cerca i captura” només podem dedicar el cap de setmana, així que si entre setmana volem fer un braó d’herbetes hen de tirar de super… o què mengem si no?

    Sobre la comercialització amb males praxis de productes ecològics els casos que coneixem són de Barcelona, i no diem de no confiar-hi… però sí observar que ja que es “paga un plus” al qual ja estem disposats a pagar que no s’aprofitin per aixecar-nos el coll de la camisa, perquè no traguem amb què productes de temporada en tinguin tot l’any… o d’altres que acaben morint florits i no assecats (no us passa amb les llimones… per exemple?)

  9. Hola de nou Quinteros!
    Estic molt d’acord amb vosaltres: és molt complicat poder seguir una linia ecològica a Barcelona sense dedicar-li molt del poc temps que solem tenir i sense pagar productes a preu d’or (que no dic que no ho valguen, eh?)

    I això dels llocs de Barcelona… Ja m’enviareu un correu avisant de quins són! 🙂

  10. He estat una mica liada, però aquí estic de nou.

    Sobre l’enviar-te un correu no puc, seria comprometre massa les dues fonts que tinc, només et diré que una treballa en una “gran distribuidora d’aliments”…

    El que si puc fer és una mini-guia “orientativa” de com discriminem uns productes dels altres:

    1.- Descartar els productes que no són de temporada, però tenint present que si aquesta s’aproxima pot ésser que siguin una mica “primícia”.

    2.- No conformar-nos només amb un aspecte llustrós i odorífic (que existeixen esprais alimentaris per donar lluentor i també olor -compte amb els préssecs, especialment-).

    3.- Tots els que hem tingut contacte amb conreus sabem que els fruits de la terra no són “uniformes”, ni de la mateixa mida (en diuen calibre…) així que vist el cistell podeu observar el què…

    4.- Vigilar el grau de frescor / revelliment del producte a comprar (per l’aspecte general però principalment per la zona on ha estat tallat el producte).

    5.- Millor comprar els productes que porten la penca/tija/rabadilla (tomàquets, pastanagues, cítrics…) o que tenen resta de flor (mongeta tendra, pésols, carbassó…).

    6.- Fer un parell de preguntes compromeses al comerciant i si l’enxampeu amb contradiccions: que s’ho confiti! o allà vosaltres!

    7.- En algun mercat setmanal ens hem trobat que la flor i nata dels productes no estan a la primera línia, estan al darrera i generalment en caixons petits (encara recordo que un pagès em volia vendre mongeta verda del cuquet i jo empenyada amb un caixonet que veia pel darrera -mongeta plana amb flor-…)

    Per últim, ara per ara i en les urbs en les quals vivim és impensable menjar “ecològic” perquè si el pagès és conciençut i el comerciant fiable sempre podem pensar en que les llavors, seran? i les aigües amb que es reguen? perquè amb aigua mineral no serà… Però ni fent un hort urbà…, que sembla que estigui de moda fer un mini hortet al balcó, amb la contaminació suspesa de Barcelona és menjar porqueria a cullerades, no només la respirarem sino que la ingestarem.

    Però alguna cosa hem de menjar, no?

    1. Hola Joan!
      Moltes gràcies per la idea. No en coneixiem cap, a Barcelona. Encara que és veritat que mai l’hem buscada amb intensitat…
      Vaig a veure el web del teu enllaç…

      Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s