La ‘torraeta’ de Cabanes

Anxoves, allioli, pebre vermell. Aquesta combinació és un dels records gastronomics més reiteratius que tinc de la meva infantesa. El que em crida l’atenció, però, és que aquest combinació la devia menjar, de petit, un parell de cops. Un parell d’estius, per ser més precisos. Prou com per a quedar-se clavada a la memòria gustativa…

La torraeta (torrada) de Cabanes
Cabanes és un petit poble (no arriba als 3000 habitants) de la comarca castellonenca de la Plana Alta. En aquest poble, el meus pares conservaven uns vells amics de la familia, que havien viscut a la casa que hi ha jut davant del forn. Des de sempre havíem mantingut contacte i a l’estiu, quan erem petits, la meva germana i jo hi anàvem a passar algunes setmanes. El darrer any que hi vaig anar, per a que us feu una idea, devia tenir uns 10 o 11 anys.

torrada_cabanes

Doncs bé, en alguna d’aquestes estades vaig provar una torrada que portava els tres elements tan racordats. Els fills d’aquests amics de la familia, amics de la familia al seu torn, van regentar durant uns anys una tasca, una mena de taberna on servien algunes coses de menjar, entre les quals la que jo anomeno “la torraeta de Cabanes”. L’elaboració no podia ser més senzilla: agafeu una llesca de bon pa i el torreu lleguregament, tot just que comenci a cruixir. Llavors, la pinteu ben pintada del vostre allioli preferit, hi poseu unes anxoves en oli de confiança i ho acabeu espolsant una mica de pebre vermell dolç (jo sóc un gran fan del de la Vera) i ho poseu a gratinar uns minuts. No massa, que l’anxova no es torri  i faci un gust massa fort. Tot just que l’allioli comenci a posar-se nerviós fent una mica de bombolletes.

Un bon vas de vi negre, mediterrani, potent, un pèl astringent. Ja no cal res més…

Massitet

Advertisements

16 thoughts on “La ‘torraeta’ de Cabanes

    1. Collons, xiquets, això sí que és rapidesa! Encara no l’he penjat i ja heu deixat un comentari! jajajajaj
      La veritat és que esta bó de veres, que diem al meu poble. I la torraeta gruixuda és imprescindible; si no, no m’hi poso!

      Salut guappos!

  1. Ha d’estar bonissim aixo, em sembla que ho fare, pero no un dia que s’hagi d’anar a pencar, ja que els alumnes cauran d’esquena amb l’ale d’all i oli i anxova. PTNTS
    Dolça

  2. Massitet

    Vaja torraetes aquestes, sens dubte per amants d’emocions fortes. Han d’estar mortals però, només cal entaular-se i gaudir-ne a tope.
    Una abraçada

  3. Hola estimats!
    És una torraeta de potència considerable, certament, Però si la proveu estic convençut que repetireu. Estic amb tu Sara Maria: és genial! Sobretot, però, no us oblideu del gotet de vi negre, queda molt bé i ajuda a baixar-la!

    Certament, Josep, mereixen entaular-se. I és per un dia que després de dinar o sopar no tingueu cap compromís, Dolça: més val que la gent que tingueu al voltant sigui de confiança!

    1. Hola Olles somrients!!!
      És una supertorrada de consum moderat!!! Estic d’acord amb tu que cal repetir de tant en tant, però amb períodes d’abstinència llargs. Si no, pot provocar addicció!!

      Besets!!!

  4. jo les recordo mes be com un entrepa xicotet: un tximet blanquet obert i dins
    els mateixos ingredients, despres el tanques i en una paella ssense oli el torres una miqueta tomba i tomba presionan-lo per a que quede ben planet
    Bonissim!!!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s