La cuina, com totes les coses importants a la vida, és una qüestió de percepció: no es tracta tant de com són les coses, sinó més aviat de com les veiem; de com les vivim. Aquesta afirmació de pseudofilosofia culinària ve a tomb pel títol d’aquest post. Si fóssim objectivistes, pot ser un filet de porc amb boniato i suc de rostit no seria gaire exuberant. Pel cap baix, no en el sentit literal que li dóna el DIEC: “Abundant i copiós en excés, que té un excés de plenitud“. Però a mi, la paraula que em ve al cap és exuberància quan veig aquest plat. I és que em sembla una menja que mostra una clara “plenitud”…
Agafem un boniato, l’emboliquem en paper de plata i el rostim al forn a mitja temperatura fins que estigui al punt, melòs però sense estar massa cuit. El treiem del forn i el conservem calentet. Llavors, agafem un tac de filet de porc i el fem al nostre gust, que a casa nostra vol dir marcat pels quatre costats i rosadet per dins. Llavors, tallem un tall de boniato d’una mida semblant i el salpebrem. En el fons del plat posem un bon glop de concentrat de suc de rostit que haurem fet, per exemple, seguint aquesta recepta. Posem les dues joies a sobre i les coronem amb una mica de flor de sal, molt millor si és del Delta de l’Ebre. El gust penetrant i consistent; així com el contrast de sabors i textures ens va semblar molt, molt suggerent. Simple però exuberant. O no?
Salut!
Massitet
Olleta de verdures 
Això sí que és una delicatessen… (i sense termomix, eh?!)
Hola Parella!
Sempre es pot afegir gel i picar-ho tot plegat amb la Thermomix, però així a primer cop d’ull jo també diria que no cal! jajajajaja
Besets, guappos!
M’ho sembla a mi, o els olletos esteu una mica enganxats al suc del rostit?
massitet, una recepta exuberant, estidc d’acord, i la reducció de carn que no falti, que sinó només seria un tros de filet a la planxa!
Massitet! Ya tengo en mis manos (y en mi estómago) el ansiado jamón de pato. Desde aquí darte las gracias por la receta porque ha quedado buenísimo. Creo que ya no volveré a comprar jamón de pato en el super porque este, el hecho, en casa no tiene ni punto de comparación.
Muchas gracias
(ya haré un post especial y verás las fotos)
Aquesta és d’aquelles coses senzilles. a l’abast de tothm i que queden ben bones!
SAlut!
Hola a toooooooooooooooooooots!
Mar, ens has pillat: estem enganxadíssims, en concret un servidor. Com em va dir una dia Kissumenja; “no entenc com has pogut viure fins ara sense suc de rostit!”. jajajajaj
Manel, la reducció és genial i no dono a l’abast per fer totes les receptes on trobo que es poden aplicar! Properes entregues, ben aviat! jajajaja
Arantxi, m’alegro moltíssim que us hagi agradat tant. Ara mateix li dic a Kissumenja, autora del post. I també a la meva sogra, que és l’autora de la recepta. Nosaltres també trobem poc interessant el pernil comprat… 😉
Illeta petita: és molt senzilla, ja que el suc de rostit també és molt fàcil de fet. A nosaltres ens va agradar molt, molt, molt…
Salut, estimats!
Per cert, el meu tercer intent de pernil d’ànec ha reeixit! El vaig deixar 24 hores en sal (com vosaltres) i després vaig seguir amb el mètode del Manel. Perfecte!
Ostres, una recepta híbrida apta per a urbanites! jajaja
Gràcies per la socilització, Mar!
Em sembla una recepta “exuberant”, com bé dius. M’has fet gola de preparar eixe “suc de rostit”. Ara quan tinga un cap de setmana bo, m’hi pose. Salutacions
Puc sucar-hi pa??? Quina pinta que te!!!!! Tot i que si consultes a la “Geni” segur que ella el suc de rostit el fa en mitja hora…….
Per cert a la botiga “Matamala” de Rbla Catalunya hi han tots el gelats i pastes de Sandro Desi
Hola amiguetes!
Francesc, prova’l i voràs com te’n fas un fan! Serveix per aun munt de coses….
Xaro, pots sucar-hi pa!!! Tot el què vulguis! Segur que es fa en mitja hora i és molt millor!
I moltes gràcies per la referència del Matamala! Feia temps que la tenia pendent de visitar i amb el que m’acabes de dir ja tinc la “rao” definitiva!!
Molt bo, si senyor! amb el suquet del rostit si que és per sucar-hi pa!