Rostit de Nadal 2008

Per raons que no venen al cas, fa uns quants anys que celebrem el dinar de Nadal a casa dels meus sogres, on hi ha la saníssima tradició de celebrar aquest àpat amb un rostit. L’any passat, per exemple, vam menjar un excel·lent ànec de l’Empordà guisat per la meva senyora sogra. Enguany, però, l’àpat ha presentat un parell de novetats. Arran de la introducció d’Internet a casa dels meus sogres el 2008, la recepta del rostit que vam menjar va arribar via cibernètica i el  que vam triar entre tots (a partir de quatre opcions escollides pels pares de kissumenja) va ser un rostit andalús que van treure d’una web dedicada a un poble de Granada amb algunes receptes locals.

Cabrit rostit al forn amb picada
rostit_nadal_08_fetEl rostit en qüestió te un punt de sofisticació interessant, perquè has de posar el cabrit a macerar amb una picada i untat de segí (o sigui, matenca de porc; o sigui llard). Però val força la pena i la veritat és que no és tan complicat. En canvi, el resultat és excel·lent, amb un sabor potent (picada mana) i amb un carn que queda melosa, quasi melmelada de corderet… Aquí van els ingredients, a variar segons el nombre de persones o la fam que tingueu:

  • espatlles i/o cuixes de cabrit
  • Patates
  • Cebes
  • Segí (el llard)
  • Per a la picada: alls, timonet, orenga, pebrot vermell (de la Vera..), vi blanc, oli i sal

Primer de res, agafem el corder i el pintem amb el segí. Llavors, el tornem a agafar i el tornem a pintar, ara amb la picada que haurem fet barrejant tots els ingredients en un morter, tot picant-los fins que quedi una pasta homogènia. El resultat no es gaire estètic, però us prometo que si a més de veure la imatge d’aquí al costat ho poguéssiu olorar, canviaria la percepció estètica sobrostit_nadal_08re el què teniu al davant… Ho deixarem en aquest estat pel cap baix una hora, encara que se’n recomenen un parell. Mentre, anirem pelant unes patetes a rondanxes de mig centimetre de gruix i unes cebes que tallarem a galls, tal com si fos una taronja. Ho posarem al fons d’una safata d’enfornar on haurem posat un xorret d’oli (no gaire: recordeu el segí / llard) i ho cobrirem tot amb una barreja mitja d’aigua mitja del vi blanc de la pica. Llavors, col·loquem el corder a sobre i ho posem al forn a 190 graus una hora i mitja. Si veiem que el cabridet va quedat sec, podem anar incorporant una mica d’aigua, però la nostra experiència és que no us caldrà.

Un rostit diferent però ben saborós, que acompanyat d’un vi negre ben potent (res de tonteries, que el plat té caràcter!) pot fer les delicies d’un àpat de Nadal ben gustós.

Salut!

Massitet

Anuncis

11 thoughts on “Rostit de Nadal 2008

  1. Que monos, ja us imagino al menjador de can Kissumenja fent votacions per triar la recepta!! Ja ho diuen: la familia que tria conjuntament la recepta del dia de Nadal via internet mai serà ‘vencida’!!
    petons i dolç 2009

    1. Hola cuiners!
      Doncs més o menys: els meus sogres havien fet un dossier amb les quatre receptes que havien baixat d’INterent i les vam estar “discutint”! Que si això, que si lo otro, que si sí, que si no… Va ser genial! jajaaj
      Per cert, m’encanta aquesta dita: no l’havia sentida mai! jajajaj

      Molts besets i bon any nou, estimats!

  2. Sí que devia estar bo. Quina pinta més bona!!!
    Per cert a Tavernes de la Valldigna (La Safor), també diuen “segí” i a Beneixama (l’Alcoià) en diuen “sagí”. Salutacions

  3. el xai té una pinta excel·lent, i el mètode democràtic de proposar les receptes que cuinarà la sogra em sembla molt original, tot i que a casa meva no sé si m’agradaria que em diguessin què he de cuinar 😀

  4. Hola amics.
    Us felicito per aquest meravellos blog. Us he trobat per casualitat durant aquests dies de festa i ha estat una descoverta molt entranyable. Us he agafat una foto per el meu blog, espero que hi estigueu d’acord, si no és així, m’ho dieu.
    Gràcies per sentir que cal conservar els records i els aromes de la nostra infància, i compartir-los.
    Moltes de les receptes em recorden les que feia la meva iaia. De ben segur que gràcies a vosaltres podré recuperar-les.
    Una forta abraçada i moltes gràcies.
    Maite.

  5. Madre mía qué pinta, este año para Navidad no he cocinado nada pero para el año que viene haré algo parecido a lo que explicas..

    Por cierto, mañana es el día 12. Mañana he de sacar de la nevera el pato y ponerlo a secar. A mí me da la impresion que se está secando más de lo normal, la nevera que tenemos es no-frost y reseca mucho los alimentos, a ver qué pasa…

    Feliz año

    1. Hola a tots estimats!
      Amb missatges tan elogiosos com els que ens deixeu comencem l’any amb la cara vermella de vergonya! Moltes gràcies estimats. De veritat.
      Manel, certament era una cuina col·lectiva: hi vam participar un servidor, Kissumenja i la meva sogra. De fet, vam imposar la victòria del que més ens agradava als tres! jajaja 😉 És broma això de la imposició!

      Maite, moltes gràcies pels teus elogis, per la teva visita. Ens agrada molt saber que els nostre bloc et generi coses tan positives, tan boniques. Com a les que nosaltres ens agrada viure i que amb aquests post també aconseguim. Ja hem llegit el teu post, i la veritat és que a mi m’ha emocionat molt. Tant, que no vaig saber quin comentari deixar-te… Gràcies, de veritat! I sobre la foto, ens encanta que l’uses i ens encanta que ens demanis permís per fer-ho. Endavant!

      Sara Maria! Fes-lo caure, que és una passada!!! Ja ens diràs el què. De fet, tu eres al reina dels adobs: tens unes quantes receptes que fas servir la tècnica i totes et queden, segur, excel·lent. O sigui, que si el fas segur que et surt brutal! Molts besets!

      Olletes, m’agrada molt aquesta relació que fas amb la cuina d’arrel àrab. No havia fet mai aquest lligam i em sembla molt interesssant. Per cert, veig que tens la mateixa sort que Kissumenja, amb una tradició culinària familiar diferent de la catala… Poder tenir dos llocs on acudir a buscar inspiració em sembla brutal! Per mi, tenir una familia política de tradició gastronòmica andalusa m’ha resultat una aportarció genial!

      Francesc, estava boníssim! I gràcies per l’aportació sociolingüística! M’encanten aquestes coses…

      Arantxi, la nevera de la meva sogra també és no frost! ho sigui que la cosa deu anar igual. De tota manera, si quan fa uns dies que estan penjats veus que ja estan prou secs, entenc que no cal tenir-los tots els dies que diu la recepta, no? Le pregunto a la suegre y te digo!
      Molts besets a tots i a veure si els Reis us venen carregats! Que sou bona gent, redéu!

  6. Hola noi del carrer!
    Moltes gràcies per la teva visita i per la teva proposta de recepta! Jo cada cop tendeixo a valorar les coses més simples (que vol dir precisament menys bones o gustoses) i la teva recepta m’agrada…

    Benvingut i moltes gràcies, de veritat! 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s