El torró de l’abuela Consuelo

Un dels múltiples records gastronòmics infantils que tinc la sort de conservar em remunta a la meva infantesa més llunyana, quan devia tenir sis o set anys. Recordo clarament  l’abuela Consuelo (ja hem perdonareu el castellanisme, però li deiem així…) trafegant amunt i avall un munt de safates de plàstic blanques plenes d’ametlles de collita pròpia que havia escaldat prèviament. Aquelles ametlles, blanques, lluents, serien la base amb què fariem el torró de massapà de cada any. I dic faríem perquè jo hi participava activament: en una d’aquelles estranyes pràctiques infantils, ens barallàvem amb la meva germana per moldre les ametlles amb un molinet manual. Aquella pols d’ametlla, ben ensucrada i amassada, havia de ser el massapà. O sigui, el torró que desprès enriquiriem amb altres ingredients.

Una relació particular
Per ser-vos sincer, a mi el torró de l’abuela Consuelo m’agradava més fer-lo que menjar-lo. No perquè no fos bo, ans al contrari. És que tenia altres prioriats: a mi el de Xixona sempre m’ha agradat molt i al dur (com sempre li hem dit a casa al d’Alacant) no li feia gens de fàstics. Òbivament, com tots els nens protoglobalitzats dels vuitanta, també m’agradava el Turron de chocolate Suchard. Això deixava el  torró cassolà en una posició molt complicada: quan ja havia satisfet les meves necessitats bàsiques torronaires, ja no hi havia espai gàstric per al de massapà. Estava embafat, per dir-ho més clarament. A més, com del de l’abuela n’hi havia quantitat suficient per arribar tranquil·lament a Setmana Santa (us ho prometo!), no calia patir; ja en menjaríem passat Nadal.

torro_anousDes que l’abuela Consuelo va morir ja fa vuit anys, a casa no hem tornat a fer ni a menjar torró de massapà. Fins enguany, que en un rampell (digueu-li regressió infantil) m’he posat a fer-ne. No sé molt bé com va sortir la idea. L’únic que sóc capaç de recordar per escriure aquestes quatre ratlles  és que un dia ja estava pensant quan arribar-me a Casa Gispert per comprar l’ametlla ratllada, les (a)nous i la fruita confitada. També sóc capaç de recordar que la idea va associada a fer-los un regal una mica especial als meus amics barcelonins, però no tinc clar si el torró és causa o conseqüència, si és que és alguna de les dues coses. En tot cas, aquí em teniu: fent torró, regressant a la infantesa i compartint amb vosaltres un dels moments que més m’ha fet somriure aquestes dies.

La recepta i el procediment: el discret encant de la senzillesa
Una de les questions que estic comprovant empíricament cada cop que recupero una recepta tradicional de la meva familia és que són s força senzilles. Tot i que “fer massapà” pugui acollonir a més d’un, us asseguro que és un dels procesos més senzills que he viscut a la cuina, especialment tenint en compte que es tracta d’un dolç: sense cap mena de dubtes, la secció postres del món gastronòmic és el més complex amb moooooooooooolta diferència. Aquí van els ingredients per a 1’5 kilos de massapà:

  • 1 quilo d’ametlla ratllada, molt millor si és marcona
  • 1/2 quilo de sucre
  • Uns 100 ml d’aigua

torro_fruita_confitadaEl procediment també és molt senzill. Posem l’aigua i el sucre en una recipient al foc i ho anem remenant fins que el sucre quede completament dissolt i no es notin els granets. Quan ho tinguem en aquest punt, ho tirem per sobre de l’ametlla ratllada, que tindrem en un bol. Llavors, amassem el massapà amb les mans fins tenir una pasta homogènia. Si us queda molt seca no passa res: aquest massappà no el courem i el deixarem que s’assequi sol. Per tant, no cal un massapà molt tovet, ans al contrari.

Enmmotllar i assecar: clau per després tallar-lo
Quan tinguem el massàpa, en fem tantes parts com versions volguem fer. A casa sempre n’hem fet de dues maneres: amb (a)nous i amb fruita confitada. Llavors, barregem cada ingredient amb el massapà fins que estigui ben mesclar i ho posem entorro_allisant el motllo on farem el torró i on li passarem el rodet per allisar-lo i escampar-lo bé. Jo vaig posar un quart d’anous per 1 quilo de massapa i uns 200 grams de fruita confitada per a uns 750 grams. Per evitar que s’enganxi, posarem paper vegetal al motllo, que després també ens servirà per a treure’l tot estirant-lo. Llavors, agafeu el motllo amb el massapà i el col·loqueu en algun lloc de la casa on es pugui anar secant. El temps dependrà de les mesures del blco de torró, però amb una setmaneta ja en tindreu més que prou. Si voleu accelerar el procés al cap de 24 – 36 hores d’haver el massapà ja el podreu desmotllar i deixar-lo sobre un drap de fil per a que s’assequi pels dos costats.

Amb la recepta que us passo notareu que no és excessivament dolç, cosa volguda per compensar la dolçor que sol dominar en els torrons com el tou o també l’Alacant. Si el voleu més dolç l’únic que heu de fer és posar una mica de sucre, però aneu amb compte de no afegir molta més aigua, o la feina serà vostra per a que s’assequi!

paquetet_regals_amicsJa està, ara ja en podeu fer les parts que volgueu i ja us el podreu menjar. La foto d’ aquí al costat mostra els paquetets que hem fet per regalar als nostres amics, embolicats amb paper de seda, després d’haver-les filmat per evitar el contacte amb el paper de colors. Trobo que com a regalet de Nadal queda bé, no trobeu?

Salut!

Massitet

P.S.: En aquestes fotos podeu veure el procediment amb una mica més de claredat. amb tots els passos.

Anuncis

32 thoughts on “El torró de l’abuela Consuelo

  1. Això de fer torró és tot un art. A Beneixama sempre n’hem fet. Ara, però, fa dos anys que no en fem. Ací en fem del que tu dius “de massapà”, però amb dues classes: els uns amb rovells d’ou ( i en diem “de rovell”, ja veus quina “originalitat”) i d’altres sense, o “blanc”. El que passa és que no solem usar motlle i el fem amb neules blanques que ens serveixen de base i els empolsimem amb canella mòlta. Això del motlle m’ho copiaré.
    Per cert, m’he copiat la teua recepta del pollastre i n’he fet un post.
    Salutacions i BON NADAL!!!!

    1. Hola estimats!
      Gràcies per la vostra visita i per fer-nos saber que vos va parèixer interessant el nostre pollastre! Aixó del torró és molt interessant, especialment el detall de l’ou; nosaltres no en posem perquè aquest massapà no es cou i no se n’ha posat mai. Seria la diferència clau amb el massapà dels panellets, per exemple.
      I això del motlle és molt còmode, de veritat. Ja ho heu vist a les fotos… Paletades de torró i rodet, i llest en un pim-pam!

    1. Sara Mariaaaaaaaaaaaaaa!
      Anima’t, que jo vaig fer gairebé dos quilos en unes tres horetes! I era el primer cop que en feia…
      Si ho proves ja em diràs el què!

  2. Oh, quin goig de regalets! i moltes gràcies per la recepta, nosaltres mai n’hem fet a casa, potser ens animem a provar…

    Al bloc estem cuinant la recepta de neules i farem una derivació al vostre “post” de les neules.

    Una abraçada nadalenca,

    LQL

    1. Hola “Quinteros”!
      M’agrada que us hagi agrdat i m’agrada encara més que féu un post sobre com fer neules! Sí senyor, això sí que és informació estratègica! 😉

      Merci per tot i bon Nadal!

    1. Mestre torroner! M’heu fet posar del color de la vostra cuina! jajajaja
      Moltes gràcies a vosaltres per aquests comentaris tant dolcets i divertits que sempre ens deixeu… Són un bé de Déu!
      Molt bones festes, guappos!

  3. hahahaha, ens ha encantat això de la “informació estratègica” 🙂
    Encara que la recepta no és de bon tros lluny la de les neules Graupera, això sí, quan les hàgim fet ens les cruspirem com la nostra àvia! a crema dent!

    Amb el vostre torró i les nostres neules els reis d’orient, enguany, marxaran panxacontents, a veure si “s’estiren” una mica més…, que amb això de la crisi tenen la coartada perfecta per racanejar 😉

    Una abraçada i fins la propera,

    LQL

    1. Oh! És que per a una “neuladdicte” la recepta és molt important! Ja voldria jo cremar-me la dent amb neules fetes a casa, com la vosatra àvia!
      Certament, una combinació de neules i torró de massapà casolans han de ser un bon argument per als Reis d’Orient! Si així no hi ha regals, com hi ha Déu que són injustos!
      Molt bones festes i a reveure!

  4. Us sobra alguna barra del de nous? Massapà amb nous, una combinació perfecte, per mi millor que la típica de fruita confitada…
    Altre cop, un post dels meus preferits. moltes gràcies! 😉

    1. Hola Gemma!
      El d’anous és el meu preferit, amb molta diferència. Ja es deu notar solament per la quantitat que n’he he posat! 😉
      Després de tots els vostres comentaris, ja veig que a en una de les properes trobades n’hauré de dur. A veure si estic al cas i tinc temps!
      Molts besets!

  5. Bon dia tots, bells amics, això que esteu parlant del torró de l’àvia rep diversos noms arreu del País Valencià, els d’altres llocs els desconec, però a les Coves de Vinromà s’anomenà cóc de Nadal, a la Safor, s’anomena massapà, només en alguns pobles, ep! i és propi de dones, ho sent pels hòmens! Se sol preparar per a festes grosses, és a dir, festes majors o patronals, Pasqua, Nadal. En algunes ocasions, seguint el model tradicional valencià d’agraïment centrat en el regal de dolços, es regala com a mostra de respecte, d’agraïment, de reconeixement… A ma casa aquesta mateixa setmana han arribat una safata de pastissets de moniato (petita), una carabassa torrada i unes mostres de torró de gat, o negre, és a dir, el que s’elabora amb moniato.
    Si em deixeu us faig una petició. Algú recorda la recepta dels torrons de cacau, amb canella, llima i sucre de llustre que es preparaven a l’Horta per Nadal?
    Ben vostre
    Perla

  6. Hola Perla!
    Moltes gràcies per aquest supercomentari que ens deixes! Molt interessant i molt curiós. Sobretot això de les dones…
    Sobre la pregunta que ens fas sobre el torró de cacau, la veritat és que no en tenim constància. Deixa’m preguntar-li a ma mare. a vore si li sóna de temps passats. Però pel Maestrat jo no l’he vist els darrers 15 – 20 anys… I el recordaria, perquè deu ser bestial!!! Tu saps com es fa???

    I Anna, perdona per no haver-te dit res fins ara: se’m va passar l’any passat, és obvi! Gràcies per comentari amb gairebé un any de retard…

    Besets i bon Nadal!

  7. Hola Massitet, jo no recorde com es fa, sí que recorde el sabor, intens, quasi melós, ensucrat, embolcallat amb paper de seda blanquinós i emmotlat en un motles que a casa nostra preparava un fuster amic de mon pare. Puc recitar-te una part del procés, aleshores es collia cacaua al bancal, s’assecava, es torrava al forn i una vegada aquí, intervenien la meua iaia i jo. A mi em tocava pelar la corfa, extraure el gallons i posar-los dins d’una coixinera, que fregava i refregava amb intensitat fins que la pell interior es soltava. Després, només calia pujar al terrat o al colomer, posar els gallons dins d’un sedàs, i tal com fan els cuiners professionals amb les coces, iniciar un moviment d’avant arrere per tal de separar els cacaus, blanquíssims gallons, de la pallorfa, que s’enduia el vent. Després, a poqueta nit, entra la iaia i jo molíem la cacaua amb una moleta de, trobe que de plom o un material semblant, perquè era de color gris. I aquí acaba el meu record. Després venia ma tia i entre ella i ma mare s’ho endongaven tot. Al cap de tres dies, apa, a menjar. I això és tot, tinc el regust encara a la memòria i voldria reprendre’l, a veure si entre tots ho aconseguim, Algú em va dir una vegada que era típic de Tavernes de la Valldigna, però no ho he comprovat. A veure si s’anima algú d’aquests pobles.
    Au, cacau
    Perla

  8. Perla, això es mereix mirar de recuperar-ho! Quina passada!
    Jo no conec a ningú de la Valldigna, però miraré a vore si els meus “contacte” valencians em poden dir alguna cosa! Hem d’investigar i recuperar el torró! Ni que sigue en cacau en pols comprat! 😉

    Seguirem buscant…

    I moltes gràcies per tots els comentaris que ens estàs fent! Són molt, molt, molt interessants!!!

  9. Hola Massitet, de vegades les coses es resolen només posar-se. Tinc una coneguda que coneix, quin embolic, un senyora originària de la Valldigna, diu que ella n’ha menjat i que li demanarà la recepta. A veure si entre tots la conseguim. Si la tinc, ja em direu com us la faig arribar, si no cap aquí.
    Bon Nadal i millors torrons
    Perla

  10. Bon dia i bon Nadal a tots. Vaig comentar-vos que buscaria la recepta del torró de cacaua i aquí el tenim, bells companyons. Una bona amiga l’ha aconseguit d’un poble de la Valldigna. Aquí teniu la recepta. Algú s’atreveix a preparar-lo i fer-li fotos? Vinga, animeu-vos.

    1 kg de cacaua molta, 1 kg de sucre, 2 rovells d’ou, 1 gotet d’aigua, canyella en pols, sucre de llustre

    En una cassola poseu una taceta d’aigua a escalfar. Quan serà ben calenta, afegiu el sucre i remeneu sense descans fins que es cree una espècie de bromera blanca. Baixeu el foc al mínim i continueu la cuita. Amb molta cura i molt a poc a poc, aneu abocant la cacaua mòlta sense deixar de remoure la massa. Feu-ho així fins que esdevinga una pasta fina i ben travada. Traieu la cassola del foc i afegiu-ne els dos rovells. Remeneu la mixtura molt lentament, plens de paciència, fins que desaparega el rastre de l’ou dins la pasta.
    Prepareu els motles de fusta i revestiu-los interiorment de paper blanc de seda. Amb la pasta encara calenta, aneu omplint els motles fins que acabeu el contingut de la cassola. Abans que els torrons es refreden, empolvoreu la capa superior amb una barreja de la canyella en pols i el sucre de llustre que li donaran el toc final i no els tapeu amb el paper fins a l’endemà. Almenys han de reposar entre tres i cinc dies abans de consumir-se.

    Espere ansiós que algú em diga com han eixit.
    Perla

    1. Hola Perla!
      Moltes gràcies per aquest missatge que ens has fet arribar: hi ha tantes coses boniques! Interès, voluntat, bon gust… Gràcies, gràcies!
      Si no et fa res, en farem un post ben aviat! Encara que enguany no tindrem temps de fer-lo. no vull deixar passar el Nadal sense explicar en un post la història del “nostre” torró de cacaua
      Moltes gràcies pel teu interès en fer-nos partícips d’aquesta recepta, de veritat! És un autèntic regal poder gaudir d’experiències com aquesta gràcies al bloc i a lectors com tu.

      Moltes gràcies, de veritat, i molt bon any nou!!

  11. Home, les gràcies us les h de donar a vosaltres, potser si no us hagués conegut, ben segur que no m’hauria esmerçat en buscar unes arrels dolces tan llunyanes. I és que per les vostres informacions he pogut aclarir com es feia aquest magnífic torró. Així que ja podeu demanar, bells amics.
    Perla

  12. Hola de nou, Perla!
    S’ha acabat el Nadal i no he fet el post, però el tinc molt al cap. Per l’any que ve tinc molt present de provar aquest torró. També he demanat uns motllos per poder fer aquest i els “nostres” de massapà en millors condicions.

    És, de veritat, un autèntic plaer poder tenir lectors com tu. Mira amb un comentari les coses que hem après junts!

    Gràcies de nou i a disposar!

  13. Hola, bell amic, gràcies per la generositat de les teues paraules. Ho dius molt bé, en aquest cas hem aprés molt d’una casualitat, vés per on. Aquestes coses són com les cireres, que n’estires una i la resta va darrere. Així que heu despertat una certa predisposició cap al bon menjar que sembla que dormia com la pols dins d’un calaix. Arran de comentar la vostra pàgina, magnífica, tot s’ha de dir, una amiga meua, neboda d’una monja de clausura, sembla que al final tot se sap, va heretar una forma de preparar el codonyat distinta al comercial i també al que fan per les cases, porta ametló. Així m’ho han dit. Només passar-me-la, serà vostra, i meua, és clar.
    Perla

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s