El pastisset de Santa Catalina [sic.]

Al meu poble, que tenim fama de celebrar tot el què es pot i més, tenim una festa escolar ben particular: Santa Catalina [sic]. Dic sic perquè si vas a Vinaròs i preguntes per Santa Caterina molt probablement ningú sabra de què li parles. I dic particular perquè no tinc constància que es celebri en cap altre poble. Ni tan sols del Maestrat o a les veïnes Terres de l’Ebre. Pot ser arran d’aquest post algú em corregeix i podem fixar una mica més on es celebra i com, especialment en la vessant gastronòmica, que ès la que aquí ens interessa.

Una pràctica especial: berenar a la vora del riu 
Per celebrar aquesta festa, que és el 25 de novembre (a qui se li va ocórrer empastifar-la amb la festa de la Constitució??!!!), tenim al meu poble una pràctica gastronòmica especial: anar a menjar un pastisset de merenga a la vora del riu. Certament, aquesta pràctica està molt perduda i ara ja gairebé cap nen, els reis d’aquesta festa, va a menjar res a la vora del Servol… Ara bé, la generació de la meva mare ho feia cada any i fins i tot la meva germana gran algún cop sí que ha anat. Ma mare, que és la font de la memòria gastronòmica de la meva familia, m’explica que quan eren petits anaven a berenar el pastisset amb la colla d’amiguets d’escola i també els veïns. Tots portaven el pastisset dins d’una capça de sabates per a que no s’esclafés. Probablement, era la caixa de les sabates que tots solien estrenat eixe dia, ja que per Santa Catalina els pares solien aprofitar per renovar el vestuari del nens, cosa que en aquella generació passava un parell de cops l’any o solia ser poca roba nova… Ara gairebé ningú va al riu i els nens estrenen roba més o menys quan els fa falta. Però el pastisset se’l continuen menjant…

pastisset_santa_catalina

Un dolç particular: el pastisset de Santa Catalina
I què berenaven aquests nanos? Doncs un dolç que solament es fa per aquesta data i que no trobareu la resta de l’any. Els dies previs a la festa, totes les pastisseries del poble tenen l’aparador ple de pastissets i l’obrador a rebentar de merenga, que és la coberta del dolç. De fet, per al gremi local és un dels dies forts de l’any, ja que se’n venen milers. És un pastisset individual, d’aproximadament un pam de llargada per mig d’amplada, encara que n’hi ha de diverses mides. A dins s’hi posa, com si fos una mena de lassanya, capes de pa de pessic i de cabell d’àngel amb trossos de fruita confitada. A sobre, algú hi posa ametlla en gra, com a la foto. Lleugeret, com podeu imaginar i observar, no ho seria. Òbviament, és una menja dolcíssima i fins i tot empalagosa. Ara bé, és deliciosa i molt potent de sabor: entre la merenga, el cabell d’àngel i la fruia confitada no cal menjar-ne per endevinar que no es precisament ensopit de sabor… No aptes, doncs, per a amants de postres lleugeres…

farcit_pastisset_santa_catalinaAmb aquest berenar, els nanos posaven (posen…) fi a una jornada festiva que es desenvolupa al centre escolar. Aquell dia hi ha concursos de tota mena (especialment de jocs tradicionals, especialment fer ballar la baldufa – o trompija, com en diem al poble) i també de lloes, uns poemes on es lloa (era obvi?) a Santa Catalina. Les tradicions certament s’han renovat força: el meu fillol, que te nou anys, m’explica que la lloa que ha guanyat enguany i que ha fet un amic seu es recita a ritme de reggaton… En fi, em dec estar fent gran. Per cert, que aquell dia també hi ha rifes i un dels premis més volguts és un pollastre viu. Jo el vaig guanyar un cop i la feina va ser meva per fer-lo arriba a casa…

En sentit estricte, Santa Catalina és la patrona de les nenes en edat escolar. Els xiquets celebren, pel seu compte, Sant Nicolau. Però fa força temps que solament és celebra una de les dues, normalment Santa Catalina. Així que al segle XXI, la igualtat de gènere a arribat al sistema educatiu vinarossenc, de manera que els nens i nenes celebren la patrona d’elles… 

Visca Santa Catalina! Visca!

Massitet

P.S.: El pastisset que il·lustra aquest post és la versió per a adults, en el sentit que no és pas individual sinó que està pensat per ser menjar en colla per la gent, normalment com a postres. En aquest cas, és el que ens vam menjar de postres el dia que vam anar a Vinaròs a celebrar el mes dels arrossos 2008 i el van fer al forn de ma germana. Of course! 😉

Anuncis

18 thoughts on “El pastisset de Santa Catalina [sic.]

  1. Aquests posts que feu m’encanten, ja ho sabeu 😉 Disfruto molt llegint-los…
    Quina tradició més curisosa anar a menjar-se aquest pastisset al costat del riu… no m’estranya que sigui tan calòric, amb el fred que devien passar!
    Les tradicions van canviant, però per sort no s’ha perdut la menja d’aquest pastís 🙂 Apte pels paladars fins i llaminers de les nenes! I els nens no mengen res per Sant Nicolau???? Pobrets… 😉

    1. Hola Gemma!
      Moltes gràcies pel teu comentari sobre els nostres post. M’agrada que t’encantin, perquè a mi m’agrada molt escriure’ls. M’ho passo molt bé recuperant la meva memòria gastronómica i la de la meva familia i el bloc és una eina genial per a això. A mi també m’agrada que les tradicions és mantinguin, sobretot si són tan gustoses com aquestes!
      Sobre què menjaven els nens, la veritat és que no t’ho sabria dir: jo ja sóc de la generació que compartia la festa amb les noies. Li ho preguntaré a la meva mare, que segur que ella em sap dir que menjaven els xicots.

  2. Xe vinarosenc! que vol dir Santa Catalina el 6 de Decembre?
    Santa catalina es el 25 de novembre i Sant “Micolau” el 6 de decembre.
    Una lloa moderna seria aixi:
    Santa Catalina, xica fina, se menja un entrepa de sardina, iSant Micolau per no fer el babau se beu un got de colacao.
    aquesta la va presentar a concurs el te fillol.

    1. Hola ma germana!
      Perdó, se m’ha crusat el dia! Ës el que te l’exili barcelonauta, que la memòria et juga males passades! jajajaja
      Genial la lloa del xiquet…

  3. Eiiiii, Jose Angel (com et coneixem per Vinaròs, o millor massito!). Tu no anaves al camp de futbol de “la Nofre” allà pel Fora’l Forat (per on ara esta el centre del menor) a menjar-te el pastisset i a tirar coets? no ens portem tants d’anys, home!!! segur que si que hi anaves!! Molt bo el blog!!!

  4. Xesca, que els valencians som un poble molt llèpooooooooooooooooooooooooool!!!! Jajajjaja
    Has de venir a Vìnaròs a provar-lo, que dóna goig veure’l en directe!

    Joan, xé, quina alegria! Quants d’anys eh? Des de l’Institut, no??? Jo això del riu no ho fet massa, però me penso que era perquè ma mare sempre ha segut molt patidoreta i no me deixava! Ja li ho preguntaré!! I moltes gràcies pel comentari sobre el bloc! Venint d’un vinarossenc, té especial valor!

    Salut i molts de pastissets!! (Encara que parague contradictori!)

  5. Es veritat, el Pastisset de Santa Catalina, és vinarossenc. Però Santa Catalina i Sant Micolau, també son Xertolíns (de Xert).
    Als xiquets es regala un gall i a les xiquetes, una prima. Ambdós estàn fets amb pasta de prim i decorats amb codonyat.
    Van pel poble els xiquets amb el gall (a Vinaròs, caxirulo) i les xiquetes, amb Santa Catalina, i cada cop que es troben, s´escridassen a veure qui guanya.
    Els xiquets, amb la seva espasa de fusta, van a matar el “gall” i les xiquetes, trenquen les “olles”.
    Ma filla preferéix el Pasttisset, però la festa, a Xert.
    Seguiu així!
    Neus.

  6. jo si que hi anava al riu a menjar el pastis de santa catalina cuan era menuda hem recorde que duria tindre uns cinc o sis anys.despres quan ja era mes gran anaba amb el col.legi de les monjes de la divina a pegar la volta pel poble i cantavem cancons.
    per exemple:
    catalineta baixa
    que ja m’ho n’anem
    a pegar la volta
    per tot el convent

    tambe al col.legi ens feien concursos de poesies i rifes i el guanyador li donaven un pastis de santa catalina

  7. Hola colla!
    Gràcies als comentaris que m’estan arribant via Facebook i via bloc, crec que haurem de fer un nou post sobre la festa de Santa Catalina i Sant Nicolau: està clar que la cosa està precisament restringida a Vinaròs! El que no acabo d’aclarir és si el pastisset és només de Vinaròs o també es fa a altres pobles…

    Neus, moltíssimes gràcies de nou per la teva enèssima aportació al bloc! Sempre que ens expliques alguna cosa, tots marxem sabent més coses! 😉

    Rosana, moltes gràcies pel teu comentari! Jo de la volta amb l’escola sí que me’n recordo. Com que anava a la “Mise”, els xicots sortiem amb el Sant Nicolau i el darrer any podíem posar una cinta… De berenar al riu jo no me’n recordo. En canvi, ma germana sí que se’n recorda…

    Una abraçada a tots, que sou estupendus! 😉

    1. Hola Sònia!
      Moltes gràcies per la informació. La veritat és que havia preguntat a alguns amics i coneguts de Benicarló i em van dir que no els sonava res per l’estil. Però ja ho arreglarem, ja! 🙂

  8. He disfrutat molt llegint el post. Com ja et vaig comentar en alguna entrada, ma mare és de Vinaròs i tot i que ella ja no hi viu allà, les seues cosines i tietes sí, i justament aquest any vam coincidir en un dinar i la cosina em va contar precisament lo del pastís de Santa catalina en la caixa de sabates i em va donar una recepta!! quina gràcia!! m’encanta! Marta

    1. Ei, Marta!
      Ens alegra que t’hagi agradat el post. I la veritat és que la història de la caixa de sabates sempre l’he trobada molt bonica. No sé, d’altres èpoques en que és valoraven millor altres coses… Visca Santa Catalina!

    1. Hola Maria del Carme!
      Moltes gràcies per la informació. A Rossell també hi ha costum de menjar merengue d’alguna manera? Moltes gràcies! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s