Quina sort! Hem anat al Bergantín…

Ja fa uns quants anys que el Mes dels arrossos de Vinaròs s’ha convertit, des del meu punt de vista, en un dels actes imprescindibles en l’agenda de la nostra colla d’amics de Barcelona. Ara ja fa un grapat d’anys que com a grup no fallem a la cita, encara que les persones que acudeixen poden ballar una mica. Tots els anys que portàvem baixant, a més de ser fidels a la cita, també ho erem al restaurant. Com sabeu els lectors habituals d’aquest bloc, La Isla és el restaurant de referència de la meva familia. I és clar: on havíem de dur als amics barcelonautes el primer cop que venien als Mes dels arrosos? Tant els va agradar que des de llavors sempre ens havien demanat repetir. Fins enguany…

El Bergantín: Nissaga hostelera i tradició amb tocs renovadors
xipirons_verduretesFeia un parell d’anys, però, que un servidor proposava un canvi . Enguany fins i tot vaig sotmetre la proposta de canviar de restaurant, però vam perdre de forma aclaparadora, sense paliatius. Així, doncs, també havíem d’anar a La Isla. Però un imprevist va fer que (per sort, crec jo) pogués dur els meus amics al Restaurant Bergantin, la proposta alternativa que havia proposat. La Isla tancava el cap de setmana que nosaltres volíem anar i vam poder dur els barcelonautes al nou restaurant. Només us dic una cosa per a que us aneu fent a la idea de com va anar el dinar: tots em van reconéixer que l’any que l’any que ve tots tindran problemes per triar on anar dels dos llocs…

navajesLa familia que porta el restaurant (tres germans, un a la sala i dues a la cuina) formen part d’una missaga de gent dedicada a l’hosteleria. Nosaltres els coneixem perquè els pares dels actuals propietaris van començar en un petit bar del mateix nom que hi havia al costat del forn dels pares, on venien a comprar el pa. De fet, ma germana i una de les dues cuineres són amigues d’infantesa. Per tot plegat tenim una relació molt cordial i propera amb aquesta familia. La cuina que fan i serveixen els tres germans és la tradicional de la zona: marisc, peix i arròs. Això sí, amb una honestedat descomunal: mai et prendran el pèl amb el que et donen, que sempre és producte de la zona tractat amb el màxim respecte. Elaboracions de tall clàssic (només cal que mireu els plats del menú), però amb algun toc de modernitat que es nota, sobretot, en uns plats més lleugers, menys oliosos. També en alguns dels arrossos que vam menjar, com el que fan al cava, i que surten de les tradicions més clàssiques del Maestrat mariner.

Pica-pica: anem de descoberta
llangostinsCom ja hem explicat altres anys, el menú que fan els restaurants al mes dels arrossos està format per un grapat de tapes i platillos per picar (on els restaurants solen mostrar el millor de la casa) i una bona mostra d’arrossos que inclouen plats que solament es fan per aquestes jornades. Els platillos que ens van oferir els tres germans van estar molt bé, amb moments certament gloriosos. Destaquen clarament els xipirons guisats amb verduretes, que inclouen carabaceta i alberginia en una combinació que va triomfar. Molt bones les navalles, petites i tendres, amb un suau allioli negat. Sublims, com sempre, els llagostins de Vinaròs suament fregits: mides variades (jo vull els petits!) i carn dura, al punt. Excel·lents.

ortiguesPerò possiblement les grans triomfadores del pica – pica van ser les ortigues de mar arrebossades, que els Principatins van conèixer aquest dia. Són unes algues petites, pur sabor de mar, arrebossades lleugerament. El contrast de l’arrebossat cruixent i la melositat de les ortigues és genial. Imprescindibles. De fet, no estaven previstes en el pica – pica, però Cristina, la cuinera amiga de la meva germana li va regalar perquè sap que li agraden molt… El quart platillo, el peixet fregit, correcte. Però no tenia res a fer amb la resta de competidors

Tres arrossos i polèmica per escollir el millor…

Per tal de poder provar més arrossos, vam emprar el truc de sempre des que acudim a les jornades: demanar-ne tres de diferents i poder fer un tast de cadascún… Vam triar tres arrossos mariners, dos de clàssics (amb rap i sepionets, un; amb galeres i crancs, l’altre) i un de mes modern: arròs al cava. Tots tres van resultar cuits al punt, lligadets pel midó i els brous que els acompanyaven, però amb el cor duret, al punt. Com a nosaltres ens agraden. De sabor, van mostrar perfils força diferents. Contundent el sabor mariner del de galeres i crancs. Quanta potència de sabor! S’havia de menjar el darrer o tapava els altres. Molt fi, molt equilibrat el de rap i sepionets. Sabor a peix mes matisat i amb els trocets de rap i sepionet que donaven el contrapunt de textura i sabors. El fet amb cava i calamarets va ser el mes diferent de tots: porta formatge, que li dóna un untuositat diferent, però al mateix temps el toc sec del cava es notava moltíssim i el feia gairebé (ara exagero una mica) astringent i un pèl aspre. Res a veure amb els altres excepte amb la qualitat: excel·lent!

arrossos_2008Acabats els arrossos, vam decidir escollir quin va estar el millor arròs de l’àpat i va haver polèmica. Si feiem servir el métode olímpic, amb medalles, qui se’n va emportar més d’or va ser el de galeres i crancs. Però si feiem servir el sistema de punts (3 al millor, 2 al segon, 1 al darrer) guanyava l’arròs de rap i sepionets seguit de molt a prop per el de gelares i el del cava.  Total, que el sistema de punts, molt mes precís encara que la Montse renegui 😉 , mostra el que crec que va ser la situació real: arrossos excel·lents i problemes seriosos per posar-ne un per sobre de l’altre…

De postres ens vam arrear, com l’any passat, un pastisset de Santa Catalina, del qual us en explico quatre cosetes en aquest post

En definitiva, un altre gran mes dels arrossos i un altra opció on anar a gaudir de bona cuina. A més, tindreu xou assegurat: Carlos, el germà que porta la sala, és un tio simpàtic i extravertit que sempre té alguna història divertida o acudit que contar-vos. Ara bé, entre broma i broma feu-li cas en les recomenacions: simpàtic, però bon professional…

Massitet (Kissumenja continua moooooooooooooooooolt ocupada…)

P.S.: Mes fotos, al lloc de sempre. O sigui, aquí… Per cert, tres de les que veieu aquí són de la nostra estimada Atzavara, que amb la seva nova D60 ens està començant a deixar en ridícul… 😉

Anuncis

11 thoughts on “Quina sort! Hem anat al Bergantín…

  1. Gràcies per la recomanació. Ens apuntem els dos restaurants. Com que a vegades es fa difícil triar, és millor aprofitar les dues opcions i així no hi ha dubte, no et sembla?.

    Ara, a esperar el post de les postres. Ja em tens intrigada!!.

    Fins aviat

    1. Glòria, ja l’he penjat! És el pastisset de Santa Catalina…
      Per cert, estem comentant amb els cuiners vermells i la Sara Maria que l’any que ve podríem fer una excursió de blocaires a Vinaròs per novembre. M’ho guardo a la butxaca i ho treure l’octubre de 2009. Déu meu, quina agenda tenim aquests blocaires!

    1. Estimats cuiners, estimada Sara Maria.
      M’acabeu de donar una idea: que us sembla si proposem el mes dels arrossos com una de les trobades blocaires que fem darrerament? Si ens organitzem bé, amb uns quants cotxes podem fer una puja-i-baixa al poble (des del centre de Barcelona estem a dues hores clavades del centre de Vinaròs per l’AP-7). I si no, podem organitzar un viatget la gent que en tingui ganes. En tot cas, m’ho apunto per l’any vinent. Si?

  2. La meva protesta més enèrgica, car el principatí que això signa i l’Atzavara ja coneixien bé les ortigues de mar des del dia, ara fa 3 anys, que les van tastar al Club Naútic de Sant Carles de la Ràpita. Això sí, des de llavors no les havíem tornat a provar i estaven exquisites, com en general tot el dinar ;-).

    1. Eiiiiiiiiiiiiiiiii!!! Quanta susceptibilitat, redéu!!! Perdoneu però no en tenia constància i m’he deixat dur per la dada que les dues solsonenques no en tenien constància. Per cert, ja que veig que no dieu res del sistema de puntació… Senyal que tenim raó!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s