Cua per comprar pa

Divendres passat a la tarda vaig viure una situació que, encara que semble absurd, em va fer molta il·lusió: vaig fer cua per comprar pa!! Sí, sí, heu llegit bé: em va fer il·lusió fer cua per comprar pa. Va passar a dos de vuit del vespre al capdamunt del carrer Aribau, allà on ha obert relativament fa poc el Forn Turris. Hi ha havia una cua que sortia de la botiga i que s’enfilava cap a dalt del carrer. Un quart d’hora va durar, més o menys…

pa_turrisSegurament, qui llegeixi això i no sàpigue que sóc fill de forners pot pensar que estic com una cabra. Però em va fer molta festa veure com la gent, el famós consumidor, decidia fer cua per comprar el seu pa de cada dia en un forn que ha fet de les formes tradicionals i l’aposta per la qualitat el seu negoci. Quan has viscut cada dia i en primera persona les matinades del teu pare (per dir alguna cosa: es posava a traballar a les dotze de la nit!!!) o veus la preocupació de la teva germana i el teu cunyat per mantenir una qualitat compatible amb la viabilitat econòmica, veure una cua que surt d’un forn de pa tradicional, doncs et fa somriure i gairebé saltar una llagrimeta d’emoció. Què us voleu que us digui: la imatge em va tocar!

A més a més, la cua va valer la pena: la barra de pa Turris, que es fa amb una barreja pròpia de farines i algunes cosetes més, és de molt bona qualitat. Crosta gruixuda i cruixent, interior dens i mollut, blanc trencat i amb olor a pa (sí, a pa!). Quan l’obres, el pa es trenca i deixar anar molletes cruixents: això es pa, i no aquests totxos gomosos que ni s’inmuten quan els trenques… Un pa ideal per poder fer amb tomàquet, però també per sucar o per acompanyar un bon troç de carn a la planxa. Bó, de veritat…

Tot plegat, fet per Xavier Barriga, un professional de familia flequera i llarga tradició en el món del pa. O sigue, que a sobre sap el què es porta entre mans i ajuda al manteniment d’una feina tradicional que sembla viure una revifada després d’anys (d’aparent?) decadència… Crec que no solament val la pena fer cua per comprar pa en llocs així: és, fins i tot, satisfactori!

Massitet

Anuncis

13 thoughts on “Cua per comprar pa

  1. Hola! ja tambe vaig al Turris i m’agrada que hi hagi cua, aixi puc tafanajar mentres espero i veure tot el que tenen.
    I qui goig que fa tot!!! i quina olor, a pa ,pa de veritat.
    Em recorda el forn del costat del cole on la mare em comprava la coca de pa. La fornera la tallava amb un ganivet que a mi em feia l’efecte d’una guillotina…
    I que consti que no soc veina del eixample, pero es que al meu barri nomes es troban les “baguettes” prefabricades no se sap on ni quan.
    Aixo si, en venen a tota arreu:al super, a la benzinera,a la cafeteria pero en canvi el FORN de sempre ha desaparegut!!!

  2. Hi passo cada dia per davant i la cua està pràcticament a qualsevol hora, solament canvia la llargària de la mateixa, és brutal a les 14:00.

    A finals d’agost, no hi havia cua, pq no hi ha gent a Bcn, hi vaig entrar i es interessant, em va semblar car, però molt bo. Vaig comprar mes a mes de pa. Un pastis de formatge, que era deliciós.

    Peró jo no estic per fer cues, i ni per pagar tant pel pa, al menys a diari.

    Salut

  3. Dues coses que trobo que en general no són com abans: el pa i els croissants!. Afortunadament, hi ha llocs (pocs, penso) on encara es poden trobar, per això, me’n alegro de poder posar un altre forn a la llista. Gràcies per la recomanació.

    Malgrat que haguem de fer cua!!!!

    Fins aviat

  4. Ja voldria jo que a casa Massita se formessen aquestes coes per a comprar el pa.
    Aqui ,com ja saps, tambe venen pa prefabricat per tot arreu,ara que lo pitjor de tot es que la gent el compra i cada vegada som menys els que fem el pa de veritat al forn.
    Ahir una senyora clienta me va saber preguntar si encara se compra farina per a fer el pa?????!!!!!.
    POS NO SINYORA ARA EL PA EL FEM DE SERRADURES!
    Potser tindriem que fer un documental sobre com se fa el pa .

  5. Hola a tothom!
    La veritat és que crec que és una sort poder comptar amb forns de qualitat, a Barcelona o a ciutats petites com Vinaròs. Sobre el preu, jo ho veig d’una altra manera: igual que no estalvio en altres productes que considero bàsics de la nostra dieta (llet, fruites i verdures, carn, peix) doncs tampoc ho faré amb el pa. Ans al contrari: em sembla molt mes car el preu d’una mala baguette que el d’un bon pa. Sobretot, quan coneixes que hi ha al darrera… De fet, tot sovint preferim no menjar par que no pas menjar aquesta… ”
    cosa”
    I mana, me pareix genial la resposta que li has fet a aquesta dona: quin poc suc, per l’amor de Déu!!! I en què es pensa que es fa el pa??? Que ara surt penjant dels arbres?? Molts besets, manger!

    Massitet

  6. Tots parleu de Can Turris, jo quan pujo a Barna he trobat una fleca a la Barceloneta, que es diu Baluard, que trobo que hi fan un pà “divino de la MUERTE”, la coneixeu?
    PTNTS
    Dolça

  7. Mira que cuesta encontrar panaderias que hagan pan rico. Nosotros, en Cornella, parece mentira pero las panaderias de siempre han ido perdiendo calidad (y clientela con ello) y ojalá tuvieramos cerquita una panaderia buena porque el pan tan sencillo como es es un manjar.

  8. Yo he probado también el pan de Turris y me parece excepcional. No deja de ser paradójico que el pan que debería ser “normal” sea “excepcional”. Yo nací en un pueblo pequeño, y una de las tres panaderías que teníamos vendía un pan sensacional. Llegué a BCN, hace ya unos cuantos años, y comer buen pan, de una calidad similar a la de aquel pan de mi pueblo, se volvió una tarea casi imposible… Encontrar una panadería como Turris es una gran alegría para mí (aunque no me salten las lágrimas, supongo que porque no vengo de familia de panaderos 😉 ).

    Por cierto: si el pan de Turris es excelente, los croissants son pura lujuria. ¡Qué buenos!

  9. Hola, hola!
    Arantxi, es un problema greu, el dels forns que perden qualitat. Però és que és molt dificil combatre contra preus més baixos si no tens una clientela disposada a pagar una mica més per un bon pa. Em sap greu que passi això, de veritat… també és molta mala sort no tenir un forn de qualitat al costat de casa.

    Juan K, com moltes altres vegades estic d’acord amb tu: el món s’ha tornat boig i ara allò que hauria de ser “normal” s’ha tornat “excepcional”… també estic d’acord amb tu, i amb Maurici: no solament treballen bé el pa, també en saben molt de fer dolços. Glòria, ves a buscar croissants!

    Dolça. la Baluard em sembla una grandíssima fleca, llàstima que m’agafi a l’altra punta de la ciutat. Un dia vaig poder portar pa d’allà a la meva familia fornera i va triomfar considerablement. Crec que tant la Baluard com al Barceloneta han encertat molt mirant de fer pans especials, personalitzats, que donen un plus a una oferta que ja destaca per la qualitat.

    I mana, això del documental no ho descartes: segur que el podríem vendre a més de quatre teles! Me dixes gravar-lo a casa??? 😉

  10. A casa li donem molta importància al pa fet com déu mana. El pa fet de manera artesanal és un tresor que sembla que, a poc a poc, la gent li va donant més importància.
    Tant de bo, hi haguessin més fleques com Can Turris o Can Geroni a Vilanova. Can Turris no ho coneixíem i de ben segur que hi anirem! Gràcies Senyor de kissumenja.

  11. Hola cuiners vermells!
    Ja ha vam poder veure ben clar, que us agrada la cuina: el post que vau fer la matinada fornera es impagable!! També estic d’acord que hi ha un públic que valora aquesta pa i que cada cop és més ampli, menys “gourmet” i més “general” (perdoneu per la impresició de les paraules, no en trobo de més adequades ara mateix…).
    Molts besets, estimats!

  12. Bones,
    Llegiexo per primer cop aquest espai, i m’agrada que la gent sàpiga què és el pa bó!!!
    També tenim fleca a casa i la veritat és que agraeixes que la gent et sàpiga transmetre quan el pa es bó. Nosaltres soms flequers des del 1.885, uns quants anys, i ara des de fa uns 15 anys fem una coca que m’agradaria que tastessiu. Es la COCA DEL MONTGRI, com molt bé diu el nom, soms de Torroella de Montgrí. No vull fer propaganda, però: TASTAN’S, ET SORPRENDREM! Per cert la fleca es diu “Can Francès”.

    1. Hola Anna!
      No saps la il·lusió que em fa trobar un comentari d’una membre d’una nissaga de forners. Jo sóc de familiar flequera i sempre he tingut molt clar què és un bon pa i, sobretot, tota la feina que hi ha al darrera. No dubtis que vindrema Torroella a visitar-vos expressament i provar la vostra coca. Serà un autèntic plaer per nosaltres poder-ho fer!

      Moltes gràcies per visitar-nos i per deixar-nos aquest comentari I ànims amb Can Francès!!!

      Molts besets!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s