El nostre “pastís” de noces

Després d’haver generat un munt d’expectatives amb els nostres comentaris sobre com estàvem d’orgullosos amb el nostre “pastís” de noces, avui, finalment, escrivim el post dedicat al dolç que va tancar el (fantàstic!) sopar de noces. Com ja hem deixat escrit al post dedicat al sopar de noces, el pastís ens el va fer Marc Viver, un jove i brillant pastisser que ara porta les regnes productives (Pili, no t’enfades: tu portes les altres regnes!) d’una pastisseria amb 60 anys de tradició a Vinaròs. I Marc no ens va fer qualsevol cosa, no; ens va fer el nostre, en el ple sentit del terme, ‘pastís’ de noces…

Dues condicions i la gràcia del “pastís”
Que el pastís ens el faria Marc ho teníem tan clar que no es va ni plantejar una altra opció. I també teníem clares dos coses més. La primera, que no sería un “pastís” propiament dit: seria una peça individual. Les raons eren múltiples, com ara que no ens agrada l’estètica de les tortades de noces, que l’individual ens sembla infinítament més elegant i especialment que la peça eliminava qualsevol risc d’haver de fer-nos la insufrible foto tallant el pastís! 😉

La segona cosa que teníem clara era, de fet, la que li dóna la gràcia especial que nosaltres li trobem al pastís i que el fa sentir molt nostre: havia de maridar amb el Vino de naranja Par de Bodegas Iglesias, de la DO Condado de Huelva. Com molts de vosaltres ja sabeu, kisumenja va nàixer a Minas de Riotinto, a la província de Huelva. I a més aquest vi el vam descobrir en el primer àpat gastronòmic que vam fer en la nostra vida, a l’estimadíssim restaurant Cinc Sentit de Barcelona. Per tant, és un vi molt nostrat que volíem donar a conèixer als nostres convidats i compartir amb ells, ni que fos una mica, les coses que representa per nosaltres…

I el resultat…
Total, que amb aquestes dues condicions i una ampolla de Par ens vam presentar a casa Viver. La resposta, insuperable: uns pastís semifred amb un biscuit fi a la base, nata muntada amb el vi Par a la capa del mig i gelatina de taronja tancant el conjunt. Genial, us ho prometem: deliciós, saborós, fresc, lleuger, potent al paladar. I, òbviament, maridava a la perfecció!! El vi ens el vam menjar. Literalment. En aquest punt, volem reconèixer la simplicitat genial de Marc buscant el maridatge: quina opció millor que incloent el vi al pastís?? A més, ens va permetre fugir de l’acompanyament recomenat fins al cansament per a aquest vi, que no és altre que la xocolata…

En fi. Esperem que el post hagi satisfet les expectatives que nosaltres mateixos hem generat tots aquests dies. Si més no, us volem reiterar l’encert del pastís, que per nosaltres és un dels millors records gastronòmics que ens quedem del nostre dia de noces.

Salut!

Massitet i kisumenja

Advertisements

17 thoughts on “El nostre “pastís” de noces

  1. Òstres! Ja deia jo que em faltava alguna cosa en el reportatge del convit…
    Clar, faltava la part més important, el pastís!
    Bona idea fer-lo individual, i la pinta és immillorable!

  2. Hola nois,
    Veig que has complert amb la promesa i ja has penjat la foto del pastís. Un menú impressinat per bo i per sensat. Felicitats per la tria i enhorabona de nou per les noces.

  3. Senzillament deliciós! Quina sort poder adaptar el pastís de noces al vostre gust… feliciteu el pastisser de part d’una seguidora del blog!
    Jo també trobo molt bona idea fer les porcions individuals… no suporto el numeret de l’espasa i el pastís 😦
    Felicitats parella, podeu estar ben contents amb aquest banquet de noces!
    I ben aviat… el viatge, eh? 😉

  4. Després de les expectatives que havia generat el pastís, no podia ser d’una altra manera: sensacional!!!!. Coïncidim amb això del numeret de tallar el pastís de noces!.

    Fins aviat

  5. Estimats i estimades!
    Moltes gràcies per tots els comentaris que ens heu deixat! Ens agrada saber que us ha agradat el pastís I el conjunt del sopar…) i que no ens vam passar amb les expectatives generades…

    La veritat és que el pastís era deliciós. Especialment si no l’has de tallar! La idea de l’espassa encara fa més dramàtica encara la imatge: amb ganivet ja ho era prou! 😉

    Xaro: tant de bo sabes fer-lo per portar-te’n un de sencer!!! Si mai Marc s’enrolla i jo aprenc a fer-lo, el porto de postre per a la següent trobada blocaire!!

    Vinarossenc/-a anònim/-a, gràcies per un missatge tan elogiós… Ens treuràs els colors… Per cert, no ens diràs qui eres???

  6. Senzillament genial!!! Quan arribes al final d’un àpat de casament i et trobes amb el pastís de xocolata i nata que tot i ser boníssim ja no pot tirar avall per tot el que has arribar a menjar abans…. preferiries un pastisset com aquest que només del veure’l ja et ve de gust tastar-lo. Enhorabona al pastisser! I estic totalment d’acord amb l’escena de l’espasa…

  7. Moltes gràcies per les vostres paraules i per incloure’ns en el vostre bloc. Nosaltres ja coneixíem la vostra “Olleta de Verdures” i ens ha encantat que ens inclogéssiu.

    Una de les coses que tenim pendents de fer és obrir una secció on relacionar blocs que entenem tenim una mateixa sintonia. Estarem en contacte.

  8. Hola Luculus! Encantats de la vostra visita i el vostre comentari. I encantats que ens inclogueu, si s’escau, als blocs amb sintonia!

    Salut!

  9. Hola Glòria!
    Ens fa molta que hagis vist que un dels objectius del pastís era evitar assassinar involuntàriament els convidats amb un pastís inabastable! Aquest era, fins i tot, fresquet. A més, anava precedit d’un sorbet de llimona i cava com a prepostre. O sigui, fresquet, fresquet.

    I gràcies per la visita, plantaires!

  10. Hola Eva!
    Moltes gràcies per passar-te per casa nostra i deixar-nos un missatges. Estava ben bo i et podem prometre que la idea d’haver-nos de fer una foto tallant el pastís ens tenia terroritzats! Vulguar es poc: queda kitch! 😉
    No hi ha res com tenir bons professionals a prop…

    Besets i fins al dia 8!

    Massitet

  11. Ens ha fet molta il·lu conèixer-te. Enhorabona pel casament, novençà! Ara prepara’t que ben aviat començaran amb la cançoneta dels xiquets… T’he afegit al meu bloc. Salutacions. Oreto i Francesc

  12. Hola Francesc! Hola Oreto!
    La veritat és que no han esperat ni un dia: a l’endemà ja mos dien “ara a per els xiquets, no??”. En fi, suposo que és el cicle de la vida… jajajaj

    Encantants de constar al vostre blocs. I nosaltres us incloure’m al nostre: em pensava que ja ho havíem fet!

    Salut, república i independència!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s