I què vam beure la ‘nit de noces’?

En això del vins la veritat és que som uns novatillos de cal Déu. No n’entenem massa, la veritat. Ara bé, sí que sabem molt bé que ens agrada i també, una mica, perquè. En el cas dels vins, doncs, la tria del celler també vam aconseguir que respongués als nostres gustos. El responsable de l’Hotel Roca, Àngel, tot predisposició i professionalitat, ens va dir que cap problema a incloure vins que ell no tingués a la bodega i ens va demanar la llista que voldríem. Li vam passar una amb tres vins negres i una altra amb tres vins blancs, ordenats segons preferència. El resultat, els priemers de la llista: el blanc Missenyora, de la cooperativa l’Olivera (D.O. Costers del Segre) i el negre Dido La Universal (D.O. Montsant).

Tots dos vins eren ben coneguts per nosaltres i a més corresponien a Denominacions d’Origen que havíem visitat. En el cas de Dido, a més, va ser una troballa dinant als Irreductibles en la enyorada visita al Priorat. Pel que fa a Missenyora, tenia l’afegit que ser fruit d’una casa amb un compromís social envejable, ja que els seus treballadors són disminuïts psíquics amb risc d’exclusió social i laboral.

La veritat és que els vins van fer patir una mica a Àngel, ja que els cellers no tenien distribució a les comarques de Castelló i els va haver de demanar expressament als cellers. El Missenyora va arribar el dia de la boda al matí, desprès que el celler fes un segon enviament urgent perquè el primer s’havia perdut. Gràcies, l’Olivera!! Per cert, va arribar tard però bé: molta gent ens va fer saber que els havia agradat molt el vi blanc!

Dos vins que a nosaltres ens semblen excel·lents per sí sols però que a més van maridar perfectament amb els plats que tenien encarregats acompanyar. El Missenyora, fresc i estructura al mateix temps, va ser un soci perfecte per al marisc, inclosa la potentíssima gamba. El toc mentolat i fresc; i el cos d’un molt equlibrat Dido va casar molt bé amb el filet enfoiat. El blanc, però, va guanyar la partida: molta gent no el va soltar en tot el sopar i va ser capaç d’enfrontar-se al filet sense patir gens ni mica. A més, com havia de ser, servits i mantinguts a la temperatura addient en els dos casos. Chapeau els vins!

Va tancar el celler (i en part el sopar…) l’Agustí Torelló Mata Brut Reserva . Amb els caves, a diferència dels vins, no hi havia llista a fer: o eren Torelló Mata o no ens casàvem! Només un cas per a que vegeu com va funcionar de bé: la nostra amiga Vane, que solament veu cava, va fer tot els sopar amb aquesta joieta del Penedés i diu que va aguantar com un campió. De nou, equilibri entre frescor, cos i estructura per ser prou versàtil…

Un element més, les begudes, que ens van ajudar a tenir un banquet de noces rodó. N’estem tan contents, rédeu! 😉

 

Massitet i kisumenja

Anuncis

One thought on “I què vam beure la ‘nit de noces’?

  1. Felicitats pel Casament ! i crec que veu fer una bona tria. Els blancs de l’Olivera els vaig descobrir per casualitat a la Vilaviniteca i, des de llavors, sempre que vull un blanc n’agafo un dels seus. Son de preu assequible i gran resultat. I el Dido també està bé. Per tant, tothom content. Que disfruteu !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s