El sopar de noces

El sopar de noces el vam fer al restaurant de l’Hotel Roca, lloc de confiança de la familia de Massitet: ja hem perdut el compte de les bodes, batejos i comunions (la famosa BBC) que hi hem celebrat! Per no anar gaire lluny familiarment parlant, ja hi vam celebrar la boda de la meva germana fa un grapat d’anys. Certament, la confiança la tenia merescuda abans d’anar-hi nosaltres (sempre hem menjat molt bé) i no ens va defraudar gens. I pel que ens han dit els convidats més íntims, a ells també els va agradar molt.

Descartat el sopar a l’ermita, doncs, el lloc el teníem clar. I també teníem força clar el menú; seria solament de dos plats. Díem solament perquè al Maestrat hi ha una certa tradició de fer menus tres plats (marisc, peix i carn) i, per exemple, la setmana després de la nostra hi havia una boda que n’oferia… quatre! En tot cas, nosatres vam dubtar una miléssima de segon (“I si la gent es queda amb gana?”), però teníem molt clar des del principi que el menú seria de dos plats forts, prepostres i postres. Tot això, sense contar el vermut de l’ermita…

“Sense llagostins de Vinaròs jo no em caso”
Com que Massitet portava mesos repetint com si fos un mantra la frase “sense llagostins de Vinaròs jo no em caso”, la tria del menú es va reduir a escollir el segon plat: el primer seria una mariscada Roca, amb tres llagostins, tres gambes i un escamarlà que, com podeu veure a la foto, era mutant! Si Saddam Hussein l’hagués vist n’hagués dit “la mare de tots els escamarlans”. Quin animalot!

La mariscada va sortir excel·lent: producte fresc de mida gran, tret assegurat! A més, els bitxos estaven intervinguts al mínim: les gambes, tot just ensenyades a la planxa i tèbies, estaven per sucar-hi (literalment, us en donem fe!) els dits. Els llagostins i l’escamarlà, bollits al punt (quina carn més dura!) i freds, com mana el cànon. La veritat és que quan els vam veure al plat vam respirar, ara ja del tot, tranquils: “el sopar aniria bé”, ens vam dir a cau d’orella…

A una taula dels amics de Kisumenja va haver un moment que es va fer la ola. ens pensàvem que era en honor nostre, però era per celebrar que a dos convidats no els agradava el marisc i tacaven a més marisc pel cap. Un indici que devia estar ben bo! 😉

I la carn? Doncs vedella, que ens remet a Girona…
Tot i que solament havíem de triar un plat, que seria carn, la cosa va ser un pèl més complicada del previst. De totes les opcions que ens havía donar Àngel Gavaldà (propietari i reposnsable de l’Hotel), nosaltres havíem triat en un primer moment el filet de porc ibèric. Però Àngel ens va dir que això, a Vinaròs i una boda, no acabava de lligar: encara que fos ibèric, el porc no donava glamour a l’apat. Ell ens recomenava vedella o xai. I aquí ens vam rajar una mica: posar solament dos plats a l’apat passi, però posar porc era forçar massa les convencions socials locals… 😉

Després de fer una prova de menú a l’agost, ens vam decantar per un filet de vedella a la planxa amb escalopa de foie Rossini, flam de bolets i carabasseta farcida. La carn al punt, melosa, es desfeia a la boca acompanyada del foie, gustós i tot just passat també per la planxa. El flam de bolets va triomfar de mala manera, fins al punt que a una taula de cosins joves gairebé hi ha navajazos per fer-se amb el flam del veí. A la taula d’amics de Barcelona, més civilitzats, vam muntar un mercat d’intercanvi entre els fans del flam i els hooligans de la carabesseta.

Aquest plat va ser, dedicidament, una bona tria. Primer, perquè estava molt bo. Després, perquè Massitet és un talibà del foie. A més, la vedella tenia el plus que ens feia pensar en Girona. Ni que fos de refiló, un altre vincle amb nosaltres. Kisumenja i Massitet al plat…

Com ja haureu notat, del sopar també estem molt contents. Teníem la certesa que Àngel Gavaldà (rigor, professionalitat, exigència i autoexigència) no ens fallaria en un dia així. I no solament no va fallar: ens va regalar un excel·lent sopar. Quan penjem el post sobre els vins s’entendrà una mica millor perquè estem tan contents… Ara només falta que us expliquem quin va ser el postre, sobre el qual pot ser hem creat massa expectatives…

Ara venim amb el pastís i el vinet dolcet! 😉

Massitet i Kisumenja

Nota: les fotos dels plats són cortesia de la nostra estimada Atzavara. Com que dies abans del sopar Kisumenja va preguntar amb aquell to amenaçador seu “El dia de la boda no aniràs amb la càmera fent fotos amunt i avall als plats, no?” vaig haver de bucar un bon samarità que fes les fotos. I llavors aparegué Atzavara, amb la seva flamant D60 nova i moltes ganes de fer fotos. Gràcies, Mo!

Anuncis

8 thoughts on “El sopar de noces

  1. Ole, ole …. Visca els llagostins de Vinaròs!!!
    Uf només de llegir el posts ja estic olorant tots i cadascun dels plats que ens descriviu…. quins nervis per veure les postres!!!!

  2. Primero felicidades a los dos. Y segundo: qué pinta los platos madre mia!
    La verdad es que le entran a una ganas de casarse para tan solo cenar tan ricamente. Seguramente hubiese elegido un menu muy parecido, soy fanatica del marisco y del foie.

  3. Hola, hola!
    Moltes gràcies a tothom pels vostres missatges, per les felicitacions i pels bons desitjos!
    La veritat és que el sopar va estar molt bé, tant el peix com la carn. Sobre la recepta del flam de bolets, puc mirar d’aconseguir-la: no crec que Àngel ens posi massa problemes!
    I el postre ja ve, però vull parlar abans amb el pastisser per aclarir un dubte que tinc i no hi ha manera! Una mica més de paciència… 😉

  4. Enhorabona, parella!
    Quina celebració més complerta i quin àpat més gustós!
    El marisc té una pinta tremenda i la vedella sembla al punt…

    Salutacions
    Anna (de la Taula d’en Bernat)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s