Vermut als porxos de l’ermita

La primera idea que teníem del sopar de noces era molt diferent al que finalment ha estat. Nosaltres volíem fer la cerímònia a les cavallerises del Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia, com finalment ha estat, i desprès sopar allà mateix amb el catering ofert per un restaurant. Però després de parlar amb el nostre amic i cuiner professional Juanjo Roda; i haver sopesat els (molts) contres i l’únic pro (“el lloc és taaan boniiiic…”), vam optar per fer el sopar en un restaurant.

A resultes d’aquesta petita frustració, va sortir la idea de fer un vermut als porxos del mateix Santuari. Al Maestrat hi ha un costum força recent d’oferir una mena de picapica més aviat informal i dempeus previ al sopar a les bodes. Es sol fer al mateix restaurant on es fa l’àpat principal. Però nosaltres, errequeerre amb l’ermita, el vam fer allà mateix, just al costat d’on vam fer la cerimònia. D’aquesta manera no renunciàvem del tot a la nostra idea original. A l’esquerra de la  foto podeu veure els porxos i al fons la porta per on s’entra a les cavallerisses…

El menjar i la beguda que vam oferir als convidats es va anar configurant a poc a poc, partint d’una premissa que ha guiat totes les decisions relatives al menjar i el beure del nostre casament: productes i elaboracions del nostre gust, partint de plats i menges representatives de les nostres zones d’origen. Tot i que vivim a Barcelona, Massitet és de Vinaròs (algú no ho sabia, encara? 😉 ) i kisumenja es va criar a l’Empordà. Ep! Però després d’haver nascut a Minas de Riotinto, prop de la Serra d’Aracena. D’aquesta mescla va sortit un vermut ben barrejat i ben bo:

  • Pernil i llom ibèric de Jabugo (al costat de Riotinto…)
  • Torradetes d’escalibada i anxoves de l’Escala (cal ubicar-les?)
  • Pintxo de xampinyons i gambetes (petit homenatge a l’estimat Euskadi amb producte local…)
  • Assortit de cócs salats de Ca Massita (cal donar més indicacions? jejeje)

El pernil, i especialment el llom, van sortir excel·lents. Ben curats, saborosos, penetrants i persistents a la boca. Et menjaves un tall i en gaudies cinc minuts! El mateix amb les torradetes, molt gustosa una (l’anxova) i suau i amorosa l’altra (l’escalibada). El pintxo, més que correcte, es va esgotar ràpidament.

De tota manera, l’estrella de la nit van ser els cocs salats que van fer mun cunyat Sergio i Nasio, el treballador del forn, aquell mateix matí, mentre uns altres anàvem a perruquers i maquilladores… El de tonyina, fet amb la recepta tradicional recuperada fa uns mesos, estava molt bo. Però el gran triomfador va ser el cóc de sardina (fresca). Una recepta tradicional apresa de l’abuela Consuelo i gairebé perduda que consisteix en sardina, pinyons, all i abundant oli d’oliva. Que me lo quitan de las manos, paaaaayooo!! Què bo, per favor! Prometo post aviat… El de ceba, tot i ser un cóc excel·lent, va quedar eclipsat sota aquestes dues estrelles rutilants…

La beguda, un assortit de refrescos i aigua; cervesa i les nostres estrelles convidades: cava Agustí Torello Mata Brut Reserva i vermut negre artesà de la Terra Alta amb sifó, que a Vinaròs és molt tradicional dels vermuts de diumenge al migdia i rep el nom de bicicleta. Som fans irreductibles dels caves d’Agustí Torelló Mata des de fa temps i amb el vermut vam començar sense voler fa un dia recordant les bicicletes que li veia beure a ma germana els vermuts del diumenge. Ara, les bicicletes són un básic del diumenge…

Tot això no ho haguéssim fet possible sense la implicació de la nostra amiga Mireia. Propiàtaria i alma mater del Catering Maestrat, no ens coneixíem més que de vista (Vinaròs encara té coses de poble…) i es va implicar tant en organitzar-ho, que ara no podem fer altra cosa que considerar-la amiga nostra. Eficient, exigent, superprofessional… i afectuosa, va fer possible que una parella com nosaltres pogués organitzar el primer vermut de boda que s’ha fet allà. 120 persones ateses com si fossin en un restaurant. Chapeau, Mireia! Si sou de la zona i voleu organitzar algún àpat, no dubteu en fer-li un truc. La trobareu aquí

Total, un vermutillo al gust dels nuvis i de base local, de proximitat que en diuen ara… Va ser un moment ben intens, des del punt de vista social. Veure tants amics i familiars xerrant i rient en un espai tan peculiar i tan lligat a Vinaròs, mentre gaudeixen menjant i bevent a la teva salut… Certament, una de les etapes més peculiars i més personals de la nostra celebració de noces. Llàstima que la llum fos nefasta i no hi hagi gairebé cap document gràfic. Per això no hem inclós cap foto del moment… A veure si en els propers dies n’apareix alguna d’aprofitable!

Apa, ens veiem d’aquí a una estona al sopar! 😉

Massitet i Kisumenja

Advertisements

2 thoughts on “Vermut als porxos de l’ermita

  1. Je je je, al final us vau sortir amb la vostra tan sí com no… Per la foto, entenc que volguessiu aprofitar un lloc tan bonic per fer el convit 😉
    Tots els plats del vermut els trobo boníssims i del meu gust: senzills i sense barreges modernes (ja m’enteneu) perquè quan el producte és bo no cal disfressar-lo gaire…
    Ara bé, jo també hauria anat directe al cóc de sardina, no m’estranya que triomfés! Quina sort tenir forners a casa 😉
    Bé, bé, aquest festí de casament ha començat amb molt bon peu, a veure la resta! 🙂

  2. Enhorabona un altra vegada!
    S´em fa la boca aigua llegint!
    “Necessito” més informació: aquests cócs, es troben habitualment al forn de ta germana? Els fan per encàrreg?
    Si el “cóc de tonyina ja es ben bo… a l´antiga, déu de ser excepcional! I el de sardina (“Borrego” a Alcalà de Xivert)… Lo dicho, s´em fa la boca aigua…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s