Concurs del llangostí 2008

Com ha vaig anunciar en un post anterior, ahir vaig poder assistir al Concurs de Cuina aplicada al Llagostí de Vinaròs 2008, que era de fet la seva sisena edició. Va ser un plaer poder passejar pel Mercat de Vinaròs i, entre parades de fruita, veure com cuiners consagrats, estudiants, vinarossencs i de tot l’Estat treballaven per poder guanyar un concurs que sembla que es va consolidant i convertint en un referent d’abast espanyol.

La veritat és que, des del meu punt de vista, la mala sort d’un dia de pluja és va convertir en un dels grans encerts d’aquesta edició. Les anterior s’havien fet sempre a la plaça del Mercat. Però enguany plovia i, improvisadament, l’Ajuntament va col·locar els cuiners dins del Mercat. I, com crec que mostra la fotografia d’aquí a sota, era un espectacle visual molt suggerent veure als cuiners barallant-se amb els seus plats rodejats de producte fresc. També de públic, un dels trets característics d’aquest concurs: la gent pot veure en directe i de molt a prop els professionals i algun estudiant d’hosteleria treballant per donar el millor de sí.

Els guanyadors d’enguany són, com sempre, quatre. Tres premis per als plats amb llangostí (llagostí d’or, llagostí de plata i llagostí de bronze) i un premi a la plat lliure, que no ha de dur obligatoriament llagostí i de fet (i lògicament) ningú l’empra… Aquí va el palmarés d’enguany:

Llagostí d’or per a Rubén Sánchez i Francisco Javier García del Restaurante El Bodegón de Daimiel (Ciudad Real) per el seu plat Llangostí, escabetx de verdures y maionesa d’ull de llebre .

Llagostí de plata per a José María Soler Pastor del Restaurante Tribeca de Madrid per un Llangostí Ibéric amb albergínia.

Llagostí de bronze per a Geroni Castell del Restaurant Les Moles per a la seva Amanida de llagostí de Vinaròs amb Taronja.

Dels tres premis em va fer especial il·lusió el de Geroni, un cuiner autodidacta que regenta la cuina d’un dels restaurants més interessants del centre del país, Les Moles. Ja n’hem parlat a la nostra pàgina de restaurants. Vaig tenir l’oportunitat de parlar una estona amb ell, que em va mostrar la seva preocupació per participar en concursos a prop de casa: si surtes mal parat, no et porta cap bona publicitat… De tota manera, va donar la clau sobre participar en concursos: poder aprendre coses del que t’envolten. Com que vaig poder seguir algunes de les entrevistes que els nombrosos mitjans de comunicació feien als cuiners, vaig veure que aquesta raó, aprendre dels altres participants, era una de les raons principals de la gent que hi va participar. Òbviament, només superat per l’interès en guanyar. Com deia ímplicitament Geroni, ningú es presenta a un concurs per perdre… 

Una questió que també em va cridar l’atenció és el poc nerviosisme i l’escassa tensió que vaig poder veure al concurs. Sí que hi va haver molta concentració, sobretot en els trams finals quan s’havia d’emplatar el plat i presentar-lo al jurat. Però també es van poder veure rialles i converses disteses entre públic i participants. Per a mostra, la foto de Geroni rodejat del nombrós públic que el mirava mentre anava fent relaxadament o els dos cuiners valencians que riuen d’un comentari d’un vinarossenc encuriosit (si voleu veure més fotos del concurs, cliqueu aquí). Tot plegat em va resultar una experiència enriquidora: no sempre pots veure profesionals i estudiants treballant i mostrant el seu domini de tècniques vàries i, també, de la llei de la gravetat… I sobretot, es difícil veure un espectacle com a aquest en ciutats mitjanes com Vinaròs. Per això hi havia tanta gent per allà passejant, mirant, preguntant i, no faltem a la veritat, mirant de provar algún plat.

Després de concurs vaig poder anar la Sopar de gala, ofert pel guanyador del concurs de l’any passat. De fet, el premi per al gunyador de cada any no és solament el llagostí d’or; també se li encarrega cuinar el sopar de gala que seguirà al concurs de l’any següent. Però aquest sopar ja es una altra història. Per tant, es mereix un altre post…

Advertisements

4 thoughts on “Concurs del llangostí 2008

  1. Hola, Hola!
    Gemmaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Sí, d’aquí a tres dies ens casem, però la veritat és que ho tenim tot molt apamat i ens podem permetre esbarjos com aquests… I el sopar, la veritat és que va ser un disgust. Ja us ho explicaré…

    Arantxi: blocs més “professionalitzats” com directoalpaladar.com o gastronomiaycia.com informen puntualment d’aquesta mena d’iniciatives. Tenir-los al lector de blocs és al millor manera per rebre tota mena de convocatòries. Són molt útils, la veritat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s