Lluçanès

Un dels avantages de tenir bons amics gourmets que t’estimen molt és que, de tant en tant, et fan algun regal inesperat que et porta a vivir un gran moment gastronòmic. El passat mes de juliol vam tenir la sort que una molt bona amiga nostra ens portés de la mà a un d’aquests moments gastronòmics convidant-nos a dinar al Restaurant Lluçanès de Barcelona. Sí senyor, quin gran àpat vam poder gaudir… 

Un restaurant particular 
El restaurant Llucanés és un menjador particular. Primer, per la seva història: nascut a Prats de Lluçanès sota el lideratge del xef Àngel Pascual, viu una evolució que el porta d’una cuina més tradicional a una oferta clarament gastronòmica i al reconeixement d’una estrella Michelin. Llavors, amb la nova oferta consolidada i prestigi reconegut, fan el salt a Barcelona. S’instal·len al barri de la Barceloneta sense perdre la seva condició de projecte familar. Ho fan a la cerca d’un nou públic que faci sostenible el model de restaurant. Això no és tot, pel que fa a particularitats: quan s’instal·len al cap i casal, ho fan dins del Mercat del barri, un fet novedós en restaurants d’aquest nivell. És, doncs, un restaurant exiliat al Mercat de la Barceloneta.

El resultat d’aquesta doble evolució és un restaurant de cuina catalana actualitzada, arrelada al territori i basada en un molt bon producte. L’espai conforma un entorn que mescla la tradició i exuberància d’un mercat tradicional amb un local decorat amb un accent modern i la sobrietat com a eix fonamental, tot amb un accent industrial notable (mireu, si no, les fotos que es poden veure al seu web). La cuina, a vista, és un altre dels punts atractius d’un local amable i acollidor.

L’àpat: nivell general mitjà-alt i punts sublims
L’àpat que vam gaudir al Lluçanés va ser, en termes generals, molt bó. No tots els plats van emocionar, però els que ho van fer ens van posar molt la pell de gallina. Fins i tot i va haver algun calfred d’emoció a l’esquena, el màxim reconèixement que el nostre cos atorga a un moment de plaer… O sigui, que va ser una experiència digna de ser incorporada a la nostra selecció de grans moments gastronòmics. Aquí us passem l’index de plats (aquí podeu veure totes les fotos)  del menú degustació que vam poder gaudir:

  • Tapetes (escopinya, miso i gelatina de maracuià; Hamburguesa de peix i escalibada; i Flor de carbassó farcida d’ànec).
  • Rogers escabetxats amb fruites i verdures
  • Caneló de pollastre de pota de negra del Penedès amb beixamel de parmesà i encenalls de foie
  • Sepions amb arròs venere a la brutesca
  • Dot, patata violeta amb estofat i escuma d’all i oli de romesco
  • Cansalada de coll, pa torrat, cumquats i salsa de vermouth
  • Xocolata i mandarina amb densitats
  • Cireres al vi negre amb gelat de llet merengada

Els moments més gloriosos van ser uns quants i força ben repartatits al llarg del dinar. Les tapetes, (en especial l’hamburguesa i la flor de carbassó) van ser ja tota una declaració d’intencions: vam tenir clar de seguida que ens ho passariem bé menjant sabors purs, clars i potents.

Però en arribar el caneló de pollastre Massitet ja havia decidit que aquest àpat seria dels que recordaríem llarg temps: quina sabor de pollastre més net i clar; quant de sabor a pollastre: ens n’haguéssim cruspit dos plats més! El mateix ens va passar amb els Sepions i l’arròs que van venir a continuació: quant de gust, quin sabor a mar més net! Després d’aquests dos plats teníem les papil·les gustatives estabornides i la pell demanat a crits deixar d’estar en mode gallina Encara salivem quan mirem les fotos…

El quart moment de plaer fortet ja va trigar una mica més en arribar (Dot discret; cansalada massa contundent per al moment en què apareix a taula): les cireres eren, directament, sublims. Un compendi d’equilibri entre frescor i dolçor. Molt interessants…

Per acompanyar l’apat vam demanar una ampolla d’Odysseus Blanc, un vi de garnatxa blanca del Priorat que es va mostrar molt gustós, amb un equilibri excel·lent entre la frescor de la fruita i el toc de la fusta, integrada amb precisió. Molt bó, encara que per nosaltres no tan interessant com el seu germà fet de Pedro XIménez. Va acompanyar l’àpat a la perfecció, precisament pel seu equilibri i l’excel·lent temperatura a que va ser servit.

El servei: cordialitat i eficàcia amb un toc just de familiaritat
El bon nivell de la cuina va anar acompanyat d’un servei a sala que es va mostrar com el vi: equilibrat. En aquest cas, entre la rapidesa, la professionalitat i la familiaritat. Segur que el fet d’haver solament dues taules més en tot l’apat va ajudar a aconseguir aquest servei eficaç, però en tot cas cal destacar-ho. La cap de sala i dóna del xef Àngel Pascual va estar atenta sense embafar, preocupada pel nostre confort i per la nostra satisfacció. El resultat: un lloc agradable que ajuda a gaudir una mica més del (bon) menjar…

“La cuina és un art que requereix temps i paciència”. Això diu el díptic on ens van imprimir el menú degustació quan els vam demanar si ens el podien donar. La veritat és que a taula no ho vam notar: ritme ràpid i sense esperes. Però segur que per fer una cuina de sabor tan purs i tan potents en cal molt, de temps de i de paciència. Esperem que ho mantinguin per molts anys per continuar fent art…

Massitet i kiseumenja

Advertisements

6 thoughts on “Lluçanès

  1. Gràcies per la crònica, sempre és bo tenir bones recomancions 🙂
    La gran diferència entre viure a Barcelona o viure a Sabadell, és precisament la gran oferta de restaurants d’aquest nivell que té Barcelona… A Sabadell n’hi ha 4 i un cop has anatt a tots… a més, varien poc la carta i clar…
    M’hauria de fer menys mandra anar a Barcelona a sopar i segui les recomancions que teniu al vostre llistat 😉

  2. Hola, hola!
    Cuiners vermells, crec que si hi aneu us agradarà, tant pel plantejament com pel tracte. També, obivament, pels plats que us porten a taula…

    Gemma, tens tota la raó amb això de Barcelona. L’oferta és descomunal. Sobre Sabadell, tot i que el tinc a tocar, la veritat és que no conec gaire cosa de la seva oferta gastronòmica. De fet, les referències que fa encantadísimo…
    I això de venir a Barcelona a sopar, suposo que va a gustos i disponibilitats de cadascú… Però un cop al mes (al final, és que el que fem nosaltres) segur que t’ho pots combinar i tampoc és tant d’esforç :-). Amb el nivell de cuina que hi ha Barcelona, segur que pagarà la pena!!!! 😉

  3. Mmmmm, quina gana! Unes companyes del màster vàren fer un reportatge sobre aquest restaurant i es van trobar amb gent molt amable.
    Escolteu, seria molt demanar-vos el preu? es per saber si entra dins el pressupost d’un regal…

  4. Hola Martha!
    la veritat és que la gent que nosaltres vam tractar va ser molt amable. Sí, molt.
    Sobre el preu no te’l puc dir perquè per nosaltres també va ser un regal. De tota manera, m’imagino que al web hi haurà preus. Ho has mirat?

    Gràcies per la visita!

  5. Quina enveja! La veritat és que sembla tot deliciós.
    Felicitats per el vostre blog, sembla molt interessant. I felicitats per la boda, clar 😛 Per molts anys.
    Saluts des de la dieta Seignalet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s