Islas flotantes!

Aquest post l’havia d’haver escrit el dia que la meu mare va fer les illes flotants. Amb aquest ja van quatre intents d’escriure l’entrada i no hi ha manera perquè, de fet, gastronòmicament parlant, no són res de l’altre món. Això sí, el dia que va dir que les faria gairebé munto una festa. Massitet us pot dir que igual vaig exagerar una mica, però la meva germana va tenir la mateixa reacció que jo: “Islas flotantes?? Oh! Qué recuerdos!!” Doncs això, que moltes vegades la gastronomia va lligada amb els records d’infància i aquestes postres em recorden a les visites que fèiem a uns amics dels meus pares que vivien a Portbou. Així com dels rosquillos recordo les olors, amb això no recordo res en concret, però aquelles tardes devien ser molt divertides perquè aquestes postres em provoquen una sensació de felicitat difícil de descriure.

En realitat es diuen Ous Nevats però la meva germana i jo dèiem que eren com unes illetes surant damunt la crema catalana i per això les vam rebatejar. Com es fan? Simplement es monten les clares dels ous, es van agafant amb una cullera i es passen per la llet amb sucre que tenim escalfant-se a foc lent a un cassó. Només volta i volta. Després posem una mica de canyella per sobre i ja està.

El que veieu a la següent foto són les famoses (a casa meva ho són!) illes amb la canyella i al fons la crema catalana. Es poden menjar soles, però per tal d’aprofitar els rovells que havien quedat, la meu mare feia la crema. Aleshores, en un bol posava una mica de crema i al damunt una, dos (o tres!) illes flotants. 

Feia tants anys que no en menjava! Això és un plaer dels grans!!!!

kisumenja

Anuncis

11 thoughts on “Islas flotantes!

  1. OHHHHHHHHHHH!!!! Quins records, això ho feia ma mare tb !!! Ondia no hi havia pensat mai més en aquets postres……..gràcies per recordarme’ls.
    M’apunto la recepta i segur que els faig.
    Ptnts

  2. Tens tota la raó! A vegades, les receptes més senzilles són les que ens fan més il·lusió, perquè van lligades a records de moments especials… i les lligades a la infància encara més, oi?
    A casa, aquestes postres no s’havien fet mai, però recordo els comentaris que es van posar al blog del Francesc amb una recepta semblant:
    http://alataula.blogspot.com/2008/06/ous-nevats-o-tocar-el-cel-la-terra.html
    Per cert, molt bona manera això d’aprofitar els rovells per fer-ne una crema.. d’aquesta manera els ous nevats encara devien ser més bons, per llepar-se els dits 🙂

  3. Hola Xaro i Gemma!
    La meu mare també feia una eternitat que no les havia fet! No havia vist el post de A LA TAULA I AL LLIT (gràcies Gemma). A banda que està super ben explicat, he vist que les fa diferents. Serà qüestió d’investigar!
    Petonets!

  4. Jolines, la meva mare no m’havia fet mai aquestes postres, ara quan la vegi la renyaré molt i molt 😉
    que xulos els records d’infantesa, jo només recordo el pa amb vi i sucre que em feia la meva àvia (així m’he quedat, com un ‘cencerro’ amb aquests berenars alcoholics…).
    petons i felicitats a la mare!

  5. Ei! que paja? Joc majitet…
    La veritat és que la reacció de Kisumenja i la seva germana (que tambe shomenja…) va ser genial: puc jurar amb la ma sobre El gran llibre de la cuina catalana que els ulls els feien xispetes! El somriure era net, d’aquells que surten de dins!
    Gastronomicament parlat a mi em resulten interessants (sobretot muntades sobre la crema, de la qual he descobert que -també- en sóc addicte!). I el punt de la canyella (addicció reconeguda de ja fa temps) em sembla molt divertit.

    Quina sogra que m’has regalat, Senyor! 😉

  6. a mi tampoc m’han fet mai ous nevats o illes flotants, sóc com la cuina vermella de pa amb vi i sucre i crema per sant josep.
    el dia que em sobrin unes clares, les monto i les probo!

  7. Massitet, mira que ets exagerat! Però com em fas riure 😉 !!!!

    Dolça, això és el que més m’agrada, que són mooooolt fàcils de fer. Tot i que a vegades faig exepcions, jo no entro a la cuina si la recepta no té aquesta característica. Ja ens ho diràs si fas els ous nevats.

    Manel, doncs saps que això que és tan típic del vi i el sucre no ho he tastat mai? O no ho recordo… Quan em diguis que les has tastat berenaré pa amb vi i sucre, va!

  8. Hola,
    Jo també menjava aqueixes illes flotants a casa meva quan era petita i les feim igual que tú. El nom de illes flotants ve de França ja que es una recepta d’origen francés i ells li diuen Illes flotants també.
    Salutacions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s