Valle és una senyora nascuda a Córdova que porta a Vinaròs el gruix de la seva vida, com moltes altres persones provinents d’Andalusia que va vanir a buscar millor vida al Maestrat i la van saber trobar. En tots aquests anys, Valle s’ha dedicat fonamentalment al servei domèstic i també ha treballat (poc) en la restauració i la pastisseria. La pràctica diaria i el treball constant l’han convertit en un cuinera de primera.
Un salmorejo de festa
Diuen (jo no ho sé de primera ma) que té plats i prepararcions per llepar-se els dits. Segur que són bons. Però apel·lo al dret al dubte raonable per afirmar que tots aquests plats no poden superar en excel·lència el seu salmorejo. Per sort (i per desgràcia: ara no en trobo cap de tant bo!) vaig conèixer el salmorejo fa uns anys de la seva ma i són un dels plats de festa a casa meva quan ens en regala una bona cassola. De fet, a casa fem festa quan Valle ens porta salomorejo, i no a l’inrevés 😉
El secret està en els ingredients i en la tècnica
El salomorejo de Valle té un parell de secrets que el diferencien de les receptes més canòniques que he trobar a diferents receptaris impresos i en línia. D’una banda, A més dels ingredients canònics (pa sec, tomàquet, alls, sal, oli, vinagre) hi afegeix un ou cru. Però a més hi ha una secret en la tècnica: Valle ho monta com si fos una maionesa. Anem per pams.
Primer de res, posa tots els ingredients excepte l’oli (això és clau!) en un vas alt i ho passa tot pel túrmix. Quan tot això està triturat i forma una pasta homogènia, hi va tirant l’oli fent un rajolinet fi. Ara, continua batent la mescla però sense moure el túrmix del cul del vas, tal com si féssim una moionesa. És d’aquesta manera com queda tan cremós i suau com us intento mostrar a la fotografia que il·lustra el post. Queda molt, molt suau. Amb perdó per la insistència, però queda amb el mateix cos que una maionesa casolana. Descomunal.
Massitet
Olleta de verdures 
massitet, aquest estiu he descobert el salmorejo i l’he fet servir per preparacions diverses, em sembla un plat genial en la seva senzillesa, però en tornaré a fer provant el sistema valle, perquè tal i com ho expliques, deu quedar molt bo.
Doncs jo el penso descobrir amb aquesta recepta… Mmmmm….
Ens agrada molt el salmorejo amb tomàquets casolans, ou dur i bon pernilet trinxat a sobre, just abans de servir-lo.
A casa som més de gaspatxo que de salmorejo, però amb el parell de secrets que expliques ho hauré de provar… ja t’explicaré!
Què tal el tast del pastís? Ja l’heu triat? Com és? 🙂
A mi també m’agrada molt el gaspatxo. A casa la meva mare en fa des de sempre! Però la veritat és que quan vaig tastar aquest salmorejo… Mmmm!!!!
Jejejjeje!!! Estem encantats amb el pastís!!! Ens agrada moltíssim però pels detalls haureu d’esperar a després del casament… Què dolents!
Estimado Massitet, te envío un saludo muy afectuoso desde Euskadi, donde serás bien recibido siempre para poder degustar la comida vasca y departir sobre lo que nos une y nos separa culinariamente, o de otros aspectos.
Un abrazo sincero.
De bloc en bloc i he arribat al vostre! Tremendo! M’encanta!
Jo acabo d’arribar el món dels bloc culinaris perquè m’he obert un i la veritat és que no pensaba que fóssim tanta gent escribint sobre restaurants i menjars en general…
Per cert, ara mateix estic a la feina mentjant-me un gazpacho. Sóc fanàtica del gazpacho i quan vaig estar a Andalusia vaig descobrir el salmorejo i com a mi m’agrada que sigui espès, el salmorejo em va encantar.
Felicitacions per el vostre bloc, jo accepto suggerències i crítiques al meu 😉
Per cert, si no us importa us afegeixo a la meva llista de blocs…
Apa Iker!
Que alegria verte por aquí! Ya veo que las influencias de David y Montse han sido muy efectivas! jajajaj
Por cierto, pronto volveré a Euskadi invitado por la EHU. Ya te avisaré para vernos y ir a comer. SI todo va bien estaré entre una semana y diez dias!
Hola Arantxi!
Moltes gràcies per la teva visita y pels teus comentaris tan elogiosos! Lá veritat és que som força gent escrivint sobre tot això i cada nova incorporació és molt benvinguda! De fet, l’altre vaig arribar al teu bloc des d’un comentari que havies deixat en un altre -ara no el recordo- i el nom em va semblar genial. A veure si tinc una estona y et torno la visita…
Per cert, encantats que ens incloguis entre els teus links!
Salut!
Massitet
Jo com la Gemma, soc més de gaspatxo….però tant sentir-ne a parlar aquest estiu a en Manel, la Su i ara tú , ja me n’han entrar ganes!!!!!!!!
Us ho podeu creure que al primer cop de vista he llegit “el salmorejo de Alvalle”? He pensat que us havíeu begut l’enteniment!
jajajajajajaajajajajajaj
Hagués estat un joc de paraules brutal! El salmorejo d0(Al)valle!
Com dius en el teu darrer post (a data d’avui!), és un d’aquests jocs de paraules que m’hagués agradat inventar.me jo i em fa ràbia que ho hagi fet un altre! jajajaja
Salut, Mar!