“Una de bravas y dos cañitas”

“Allà donde fueres, haz lo que vieres”. Aquesta mostra de saber popular castellà és una de les oracions que tinc més presents quan anem de viatge algún lloc, sigue més o menys exòtic. En termes gastronòmics, i practicant una mica de terrorisme parafresajador, també l’aplico sota el format “allá donde fueres, come lo que vieres”… O sigui, buscar aquell producte o plat de la cuina de la zona que sigui més interessant o ens cride més l’atenció. Però clar, quan vas a ciutats tan cosmopolites com Madrid, això del vieres pot ser una mica perillós. Es com si un turista anés pel carrer Verdi de Barcelona i, aplicant la dita, mengés libanès. Home, si que ho vieres, però no és pas (encara?) cuina catalana, el falafel…

Així que, quan vam anar cap a Madrid, ens vam documentar una mica i vam arribar a la conclusió que no podíem sortir d’allà sense provar unes patates braves: hi ha un cert consens sobre l’origen madrileny del plat. De fet, ja ho havia pensat molt abans de saber que ànavem a la capital del reino: quan vaig llegir aquest post del Ligasalsas, referent gastronòmic ineludible si vas a Madrid, vaig veure clar que una de les grans aportacions de la capital espanyola a la cuina mundial eren les patates braves.

Bar “Las Bravas”
On havíem d’anar a menjar les braves en una ciutat que li agrada dir que les ha inventades? Com que jo sóc de fer cas a les persones que he convertit en un referent, vam acudir de nou a Ligasalsas per veure que recomenava, amb el seu estil subtil, el bar Decomar i el bar Las Bravas. Com que el traç fi i precís del mestre ens va indicar suaument aquest darrer, allà que hi vam fer cap. Per sospresa nostra, ens vam trobar que el bar havia patentat una recepta de la salsa brava, essència del plat descomptada la patata. Era evident que havíem encertat…

Encara que ja ho sabíem gràcies al nostre referent, no deixa de ser impactant comprovar que, efectivament, les patates braves a Madrid no porten allioli. Solament es fan amb la famosa salsa brava (Ligasalsas ofereix un curset claríssim sobre què és i que no és aquesta taca taronja…). Ho sigui, que en les patates braves també hi ha fet diferencial. Un parell de fet: ens va semblar que a Madrid la patata està tallada més grossa, amb més massa, i cuita de manera que quedi mantecosa.

No ens van acabar de convèncer (coses del xoc cultural?), tot i que va ser força gratificant entrar allà i poder fer el crit de guerra del tapeig madrileny: “Una de bravas y dos cañitas”.

Massitet

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s