Dinar a 300 km/h

Des de dijous passat fins avui hem anat a passar uns dies a Madrid, a visitar un amic d’un servidor. L’excusa és de les més dolentes que hem donat darrerament: anar a portar-los la invitació de boda! Com si no existís el correu postal! En fi, la invitació era l’excusa per anar a veure’ls i, també,  per fer una cosa que teniem moltes ganes: anar amb AVE!I com sabeu els amics lectors, no hi ha situació en que un gastroaddicte no sigui capaç de trobar-li un vessant gastronómic. Aquest cop, l’oportunitat que calia aprofitar era clara, a la par que exòtica i tirant a frikie: dinar a 300 kilometres per hora.

L’àpat: un “dinar Gourmet” assessorat per Jordi Cruz 
Quan et passen el tríptic amb el menú que serveixen a la classe Preferent de l’AVE, amb el títol de dinar Gourmet, la veritat és que genera unes expectatives notables, per cap baix en el nostre cas. Llegiu, si no, el text del menú:

  • Sopa freda
  • Amanida d’enciam amb pernil serrà, tomàquet sec, formatge gouda amb comí i nous
  • Lassanya bolonyesa amb salsa de tomàquet amb alfàbrega i formatge fos
  • fruita

A més, quan te n’anodes que el menú ha estat assessorat per Jordi Cruz, el xef que portava l’estrellat Estany Clar i ara treballa a Món Sant Benet, penses: “Ep, aquí encara farem un àpat per recordar!”. Sobretot quan llegeixes la cita del Cruz que tanca el tríptic: “La cuina és amor pel producte, respecte per la tradició i moltes coses de fer coses noves. Deixi’ns acompanyar-lo en aquest viatge i gaudeixi amb nosaltres de la gastronomia”. Redéu, encara haurem de recomenar viatjar amb l’AVE pel dinar!

La realitat, però, és molt dura i també molt punyetera. L’àpat era correcte, fins i tot molt correcte quan aixeques el cap i t’adones que viatges a 300 kilometres per hora i no estàs en la sala de cap restaurant de gamma alta. Ara bé, i aquí ve la meva crítica: no cal demanar l’assessorament d’un xef amb cert prestigi com  Jordi Cruz per donar gaspatxo Alvalle com a “sopa freda” (us ho juro!), una amanida ptsé, una lassanya correcta i una fruita… val, d’acord, suficient. I no cal, de fet hauria d’estar prohibit, dir-li Gourmet al menú.

Que consti, sobretot, que aquest post no és una crítica a la feina de Jordi Cruz. (Encara) no coneixem de primera ma com treballa i les referències que tenim d’una font tan solvent com la nostra amiga Maria són molt bones. Per tant, respecte d’entrada. En tot cas, la queixa (si es pot entendre així) és cap a la política de màrqueting de Renfe ( i el fet que el Cruz els faci el joc) per oferir un menú molt correcte per a un mitjà de transport públic però que no mereix el tractament d’àpat espatarrant que ens venen.

Malgrat tot, l’experiència de dinar a 300 kilòmetres per hora és molt gratificant: l’Aragó de fons, el servei atentíssim, un àpat correcte i un viatge de plaer a tota castanya arran de terra no els tenim cada dia…

Massitet

P.S.: Ens heu de reconèixer, amics, la nostra creativitat a l’hora d’inventar excuses. 😉

Anuncis

12 thoughts on “Dinar a 300 km/h

  1. Massitet, si em permets, et farè une petita correcció: Jordi Cruz no es el xef de Els Casals sino de L’Estany Clar. Bé, ara mateix tampoc es així perqué, des de fa uns pocs mesos, ha deixat el restaurant estrellat i s’ha instalat al restaurant L’Angle, en Mont Sant Benet. El xef de Els Casals es Oriol Rovira.

  2. Massitet, dir el mateix que encantadísimo. A Els Casals hi trobaràs la família Rovira, cuidant cadascun dels detalls d’un projecte molt particular on l’ànima de la seva feina és el producte que ells mateixos conreen, crien i elaboren com els embotits!
    Ah? com van els preparatius del casori??? Us recomanem, que per celebrar el vostre amor i per desprès del casament us autoregaleu un menú degustació a Els Casals, no ho oblidareu!
    petons!

  3. Ep!
    Moltes gràcies pel vostre apunt estimats companys! És el que pot passar quan estàs convençut que vas bé i no et “molestes” a confirmar les dades que empres. Ja està resolt! Moltes gràcies, de debó!

    Els preparatius de la boda van molt bé, ho tenim gairebé tot enllestit. Per cert, em sembla una proposta molt encertada, aquesta de regalar-nos una estada a Els Casals!!! 😉

  4. Està bé això de buscar excuses per justificar una nova experiència gastronòmica. En aquest cas, l’excusa és totalment “creïble” si li afegim el fet de voler estrenar l’AVE i dinar a 300 km/hora. No es tombàvem els plats?, je, je.

    Fins aviat

  5. Hola a tothom, El teu escrit está força bé, hi teniu raó, el jordi cruz ara ha obert el seu restaurant a Món Sant Benet i es diu L’angle. Jo he llegit alguns articles seus explicant el tema i sempre ha dit que ell no ha realitzat els menus de l’ave preque es imposible aplicar la seva cuina a un tren. l’unic que intenta és afegir alguns conceptes/filosofies de restaurant al servei “que es molt complex” d’un tren. També cal donar temps ja que els canvis que diu vol fer no es fan d’un dia per l’altre i tinc clar que la seva intenció no es buscar notoritat, sinó soposo que ho pren com un repte i vol millorar, per poc que es pugui el servei que oferia renfe… He menjat al nou restaurant…ESPECTACULAR… Podem criticar a Renfe la manera de plantejar la gastronomia, no el treball d’algu que intenta fer les coses ven fetes, tot hi tindreu molt complicat… Salutacions a tots

  6. Hola Manel:
    Abans de res, moltes gràcies per la teva visita i pel teu primer comentari en aquest bloc. Benvingut! És un plaer poder comptar amb opinions diverses quan es tracta d’aprendre coses…

    Sobre la cuina del Jordi Cruz no en vull parlar perquè no la conec. De fet, no n’hem parlat al post perquè no era la nostra intenció fer-ho. Tal com hem intentat fer notar, el nostre comentari crític (des del respecte, crec) és cap a Renfe i la moto que ens intenta vendre sota el nom “gourmet” i amb la firma del Cruz sota el menú.

    Entenc perfectament que no es pot fer un AVE el mateix que en un restaurant d’alta cuina. Seria ser molt ignorant, no entendre-ho. Pero també entenc encara més perfectament que no cal vendre el menú com si fos possible fer-ho. És un menú molt correcte, fins i tot excel·lent quan tenim en compte que és un transport públic. Fins i tot és pot qualificar de brillant si ho comparem amb el que pretenen que et mengis en altres mitjans de transport. Però no cal vendre-ho com si fos ves a saber que…

    Ja tenia ganes de conèixer la cuina del Cruz (malgrat la confusió inicial amb Rovira, que també vull conèixer). De fet, la vull conèixer des del respecte qeu s’ha de tenir cap a un professinal que ha aconseguit un cert reconeixement en la seva feina. Ara, desprès d’aquest post i tots els comentaris, encar en tinc més ganes. Vull parlar de la seva cuina, i no de l’ús que es fa del seus coneixements i, sobretot, del seu nom per part de Renfe.

    Salut!

  7. Hola,

    Abans de tot l’enhorabona pel casori. Esper que sigui una experència tan agradable com va ser l nostre de l’any passat.

    La vostra “excusa” és més que encertada, nosaltres varem estar la setmana passada al Japó emprant els “trens-bala”, a més de 320kph, i lúnic que podies pendre eren unes “patatilles”…

    Salut i records d’un mallorquí vivint a Hong Kong!

  8. Hola Nando!
    Ha de ser una autèntica passada viatjar amb tren d’alta velocitat al primer país del món que va crear línies comercials d’aquesta mena. Els mítics trens – bala japonesos! Quina enveja…

    Per cert, ens ha fet molta il·lusió que ens hagis vingut a veure des de Hong Kong!!!

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s