Una de les persones amb que més hem discutit (així, en cursiva, com de broma) sobre què és una paella i que no és la meva amiga Maria. Maria, principatina, sempre ha dit que la paella de peix era la seva preferida. Jo, valencià ultraortòdox fins que vaig documentar-me per escriure el post sobre la cosa, li deia que allò no era una paella, que allò era un arròs sec de peix. Que la paella, no fotem, era de carn i verdures. Però un dia que va venir a casa a dinar, mig des del carinyo mig des de la conya sana que ens portem sobre la qüestió, li vaig fer un àrròs sec de peix especialment pensat per a ella. O sigui, una paella de peix. O sigui, l’arròs de la Maria.
Peix, marisc, nyora i tot peladet
A Maria no solament li agrada la paella de peix i marisc, si no que també li agrada que la xixa de la paella estigui tota peladeta per tal que es pugui menjar sense pauses, sense interrupscins, perfectament integrat amb l’arròs. Així, que la base de l’arròs de la Maria és aquesta: un arròs sec amb peix i marisc tot pelat. Per donar-li un punt un pèl més sofisticat, un pelet més complex, li vam posar una mica de nyora. Els ingredients per a quatre persones són els segúents:
- 200 grams d’arròs
- 2 llangostins de Vinaròs (d’on, si no?) per cap
- 1 sípia xicoteta
- Dos rodanxes de rap
- La polpa d’una nyora
- 2 alls no gaire grossos (volem un arròs suau…)
- 1/2 litre de brou de peix
L’elaboració és molt senzilla. Primer de res necessitem una paella. Aqui enrossirem els llangostins en oli d’oliva verge extra i els retirarem. Després posarem les rodanxes de rap tallades a trossets i també les retirarem. És ara quan posem la sípia tallada a trossos i hi poseu els alls, axafats i sense pelar. Quan els alls estiguin enrossits els retirem. Quan la sípia ja estigui cuita, posem la polpa de la nyora, que haurem posat a remulla un parell d’hores abans. Llavors, posem el brou de peix i ho deixem bollir uns 10 minutets a foc fort.
Al cap d’aquests 10 minutets, tirem l’arròs i ho deixem bullir uns cinc minuts a foc fort. Llavors baixem el foc i ho deixem coure a bon ritme però que no estigui desbocat, fora de control. Quan quedin uns cinc minutets per enllestir l’arròs, hi afegim els tallets de rap i els llangostins, que haurem pelat i deixat sencers o fet a talls, segons el gust…
I ja està. És un plat d’arròs que a mi em sembla excel·lent. Per acompanyar-lo un blanc lleuger sense gaire cos o un cava fruitós, no gaire envellit, que ens permeti gaudir del sabor del plat i també veure’l facilet, per fer-lo baixar.
Massitet
Olleta de verdures 
Ha de estar para chuparse los dedos. ¡Seguro! Yo lo suelo hacer sin nyora, pero con sofrito de tomate y cebolla (¡herejía!) y añado almejas y mejillones, todo sin cáscara, tras apagar el fuego.
Hola Juan K!
La veritat és que està molt bó, per això l’he volgut socialitzar!
i segur que amb tomàquet i ceba està també excel·lent! De fet, els sofregits de tomàquet i ceba són una les bases clàsiques de molts guisats de barca. O sigui que, d’heretgia poca… Ho sento! 😉
em sembla un arròs excel·lent, molt diferent als que faig jo, que també solen portar la base del sofregit, però amb el puntet de la nyora i els alls crec que en deu tenir suficient.
Hola Manel!
La idea del plat, precisament, és buscar al màxim el gust de peix. Però això faig l’arros sobre el mateix oli on he fregit el marisc i el peix. El sofregit de tomata sempre acaba present i en aquest punt buscava el gust de peix, entenent que era el valor del peix. I efectivament, la nyora i l’all havien de donar un “puntet”, com molt bé dius!
Gràcies pel teu comentari, tan cordial com sempre!
Massitet
És un arròs –no en diré paella; ja em vaig llegir el teu post ;)– boníssim.
La nyora queda molt ben integrada i li dóna un toc d’originalitat sorprenent. Excel·lent!
Hola Mariaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!
Moltes gràcies per deixar un comentari tan agraït en el post del teu arròs! jejeje
I jo crec que, si l’adjectivem bé, sí que en podem dir paella. És la “paella de la Maria”! Vist l’exit l’ahurem de patentar per si de cas! jajajaja
Molts besets!!!!
Ummm… Quina pinta…
Aquí baix, en deiem “arròs tot pelat” i a València “arròs de senyoret”.
A Les Cases d´Alcanar substituïm la nyora (i el pebre vermell -pebre roig-) per una pasta feta amb pebrots “xoriceros” torrats al forn, que anomenem “PREBE”.
Aquest Prebe forma part de quasibé tot el receptari local i, per suposat, també dels arrossos.
Precisament aquesta setmana hem menjat un “arròs tot pelat” molt decent al Rest. Montero del Club Nàutic de L´Ampolla.
Aquesta nit en canvi, per sopar, porto un tupper de fideuà reconstituïda de les sobres d´ahír: fideus rossejats amb ceba, una cullerada de prebe, un bon brou i uns llagostinets -monets- de Les Cases. Això sí, els fideus, finets i ben aixecats!.
Neus.