Rap rostit amb crema de pèsols i la patata del ‘caldo’

En l’any i pico que portem en aquest bloc, no tot han estat èxits a la cuina o receptes recomenables. Encara que els pocs més de 100 posts que portem escrits no ho deixin veure, nosaltres també hem fet alguna que altra pifia. Avui, recollint una idea exposada per la sempre original Mar de Baixa Gastronomia, us exposo un plat que no va acabar de quallar. Com em deien al col·le, aquest rap rostit “necesita mejorar”…

Quan se’m va ocorrer la idea, vaig trobar que tenia potencial. El rap rostit és una preparació que m’agrada molt i que ens ha donat resultat en altres aplicacions. Quan vaig veure el suc cremós de pèsols que ens proposava l’Anna des de l’interessant Kiwi Blau vaig pensar que podia lligar molt bé com a base d’una plat de peix rostit o planxat . Quan vaig veure el post que el Gourmet de provincias li dedicava a la patata del cocido del restaurant gallec Pepe Vieira em vaig enamorar de la seva estètica i vaig decidir que faria el camí de Santiago (amb avió, eh?) per anar a menjar-la. I el pebre roig… el pebre roig no té justificació racional: en sóc addicte i l’enxufo allà on puc!

Amb tot això al cap, vaig  fer la composició que teniu a la foto i que no es pot dir que no estigue bó però que aparenta més que no pas és. És un plat quieroynopuedo, un plat de nou ric, un plat que vol passar per una cosa que no és. Un plat pretensiós, per nom i per estètica però incapaç de satisfer la més mínima expectativa. Continuo pensant que té potencial, però no m’ho dec creure gaire perquè el vaig fer com fa mig any i no he intentat millorar-lo.

Massitet

Anuncis

10 thoughts on “Rap rostit amb crema de pèsols i la patata del ‘caldo’

  1. Jo en faig un una mica semblant, pro amb crema d’escarxofa, es una mica mes potent de sabor i guanya bastant, no li poso la patata pro crec que li pot anar força be, sobretot amb el pebre roig
    A lo millor si potencies el sabor de la crema de pèsol pot guanyar, Perdona la meva cullerada, fa temps que us segueixo i ne après molt.

  2. Hola Manel!
    Efectivament, crec que el plat és molt vistós. Però ja està! No tenia gaire sabor. No sé, quedava soso, sense gaire vida. De fet, era una mica frustrant: per la pinta que tenia, prometia més del que donava…
    I estic molt d’acord amb tu que publicar fracassos és molt interessant: avises a la gent de per no va bé a la cosa i, al mateix temps, “provoques” comentaris per millorar-lo o solucionar-l. Com el de mikelon!

    Hola Mikelon…
    Moltes gràcies per posar-hi cullerada, de veritat. Ens agrada molt que la gent que ens llegeix ens digui la seva. Crec que és una de les grans virtuts dels blocs…
    Per cert, la teva proposta és ben tentadora: crema de carxofa! No n’he feta mai. Com la fas? La pots “socialitzar”? I la patata… és que trobava que queda maca, però no poarta gaire cosa al plat.
    De fet, el problema estava en l’equilibri: el rap no apareixia, estava “invisible”… Al final, la idea era fer un plat de peix… Com el fas tu el rap per a la teva recepta? Igual la solució m’arriba per aquí, no?

  3. Hola, jo soc poc donat a fer plats mol elaborats amb barreges de gustos, la recepta de crema de carxofa ,es la següent; pelo las carxofes tornejant-les i treien totes las fulles dures, la tallo primeta i la fregeixo am una mica d`oli, desprès la paso pel turmix i llestos, se li pot afegir crema de llet , o formatge fresc, al gust.
    Amb el rap encara soc menys “currante” a la planxa, o la brassa com la majoria dels peixos, no me agrada camuflar-li el gust, els acostumo a acompanyar amb alguna salsa o crema, romesco, crema de carxofes, a la mostassa etc
    Sento no poder donar-te idees, soc un cuinetes, molt simple.

  4. em sembla una recepta boníssima.
    olé, olé i olé per aquest bloc tan xulo.
    cada dia hi passo peró he de reconeixer que avui és el primer dia que m’he decidit a escriure.
    anims i endevant.

  5. Hola a tothom!
    Quin bon rotllete que ens esteu donant tots amb els vostres comentaris! Gràcies, gràcies, gràcies…

    Mikelon, la crema aquesta de carxofes la penso provar. I també provaré de fer el rap marcat a la planxa, a veure si millorem el rap aquest.

    Starbase!!! Eres un exagerat, però el teu comentari ens ha fet riure molt. Aquest “collons” reiterat ens ha semblat molt divertit!!! jajajaja Gràcies pels teus elogis, exagerats i divertits…

    Gina, benvinguda! A veure si t’animes a escriure més sovint. Ens encanta que ens digueu coses i, en la mesura del possible, mantenir una conversa amb els nostres amics gastroblocaires. I gràcies pel teu comentari: ens has fer posar vermells i ens animes molt a continuar endavant. I tu tampoc defalleixis, eh??!!

    Salut, amics!

  6. Nens, jo no sé com estaria el rap, però la pinta és suprema. Por sierto, me’n assabento pel cafè de nit que heu decidit abandonar la vida de pecat i disbauxa i convertir-vos en persones decents i morals! Moltes, moltes felicitats, guapus! Ara teniu un repte important per endavant: heu de fer que el menú de la vostra boda estigui per sobre dels de de tota la vida… Seguríssim que podreu (però potser el rap el deixeu millor per a una altra ocasió)

  7. Ep mestres!!! Escolta el Massitet el teu sentit de l’humor és la bomba, com m’ha agradat aquesta descripció d’un plat quieroynopuedo, és un plat tipus aquella gent que es compra un hunday coupé per aparentar que són pijos (aquests també són quieroynopuedo)!!! Demano disculpes a les persones que disposen d’un hunday només pel sol fet que els hi agrada, eh?!
    Tot i així, pensa, que a molts restaurants compres plats amb molta vistositat i llavors quan te’ls poses a la boca són completament insipids i no ho reconeixen.
    Felicitats per l’entandra i per no defallir!
    Mil petons dels bons amb presència i sabor!!!

  8. Maaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaar!!!
    Quantes setmanes sense veure les teves lletretes!!! Com estàs? Me’n vaig corrents al Google reader, a veure si has publicat res de nou! Ens tens a dieta, noia! jajaja
    Per cert, comparteixo amb tu la idea de la presentació del plat. Va quedar xul·la, però crec que hem de fer un “improvement” claríssim pel que fa al sabor. Seguirem informant, que entre tots m’heu animat a recuperar-lo. Quna és la temporada dels pèsols???

    Hola estimats vermells!
    Veig que heu captat perfectament la idea del quieroynopuedo: la cosa del Hyunday Coupé es ben bé aixó! jajajajaja I m’agrada molt saber que compartiu el meu sentit de l’humor: gràcies per les vostres paraules!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s