Un conill ‘playero’

La darrera visita que vam fer a Vìnaròs, entre Sant Joan i Sant Pere, la meva mare ens va voler fer partíceps d’un plat típic del poble i associat als sopars a la platja que solien fer les colles d’amics les nits que duraven les festes patronals: el conill amb guillerma. Jo no en tenia ni idea -ni del plat ni del costum de menjar-lo vora el mar les nits de lleure- i quan la meva mare m’ho va contar vaig pensar, de seguida, que era tema interessant per un post. Avui us passo, doncs, la recepta d’un guisat de conill playero…

I què és la guillerma?
Doncs la guillerma no deixa de ser un sofregit de verdures que a mi em recorda, per plantejament, a la samfaina: una barreja d’asbergínia (orientals: albergínia) i ceba sofregides en oli d’oliva i a les quals s’afegeix tomata ratllada. Aquesta és, de fet, la gràcia del plat, ja que el conill no té cap misteri: és rosteix, salpebrat, a la mateixa cassola (de fang, si aneu de puretes com un servidor…) on després farem la guillerma. Es retira quan estigui ben enrossit i es torna a afegir quan ja s’ha evaporat bona part de l’aigua que han deixat anar les vedrues en coure’s. Llavors ho deixarem cinc minuts tapat per a que s’acabe de coure. Ben bo, força bonic, molt barat i encara més fàcil de fer. O no?

Per acabar-vos de situar, imagineu-vos que esteu amb la vostra colla d’amics. Agafeu la cassola acabada de fer i unes ampolletes de vi per fer cap a la vostra caleta preferida. Us ho menjeu fent vinga festa i de postres, com estem en festes, un bon tall de coca de Sant Joan. De fons, els cops de mar suaus fent rodolar les pedretes de la platja en un brogit rítmic i mandrós. De sostre, un cel estel·lat. La glòria deu seu molt semblant a això, tu…

Massitet

P.S.: Txit, ei, vosaltres… No us deixeu el pa, que aquí s’ha de sucar…

Anuncis

3 thoughts on “Un conill ‘playero’

  1. la glòria deu ser un lloc molt semblant a això, efectivament, però com que sóc de muntanya, em conformaré menjat-me’l a la fresca qualsevol nit d’aquestes.
    un plat excel·lent

  2. Hola companys!
    Com que ja sabeu que de tant en tant em passo de pureta, aquest cop he arribat a proposar fins i tot on, amb qui i quan s’ha de menjar!! jajaja
    De tota manera, crec que menjat a la fresca qualsevol nit d’estiu amb la companyia que volgueu també us ha de situar a prop de la glòria!
    A mi el conill guisat m’encanta i la veritat és que aquesta recepte em va semblar excel·lent. Sobretot, per com és de fàcil de fer. Us puc ben assegurar que la relació esforç – benefici és molt bona!

    Si el proveu, ja em contarareu el què…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s