Bresca Restaurant

Una de les coses que m’agrada de la meva feina és que em permet viatjar de tant en tant per diferents pobles i ciutats de Catalunya. Això, gastroaddictes, ja sabeu que comporta: poder visitar botigues on buscar el producte slow food de la zona, cellers on pillar els vins més difícils de trobar de la DO propera  i descobrir restaurants. Doncs bé, ahir i avui he estat a Cambrils i he fet un dels descobriments de l’any: el Bresca restaurant.

Poso descobriment en cursiva perquè ho és a casa nostra. El Bresca, però, no és un lloc precisament poc conegut: els foreros de Verema el deixen pels núvols; per sobre dels tres estrellats que també hi ha a Cambrils (tot un clúster gastronòmic!). Poca broma, que aquesta gent són exigents i han enviat al paredón a més d’un… Pau Arenós, al seu llibret Deixa’t guiar, dóna aquesta definició del seu xef, Xavi Ferraté: “Com és possible que amb tants pocs elements activi les saturades papil·les gustatives dels comensals experts? Gràcia, manetes i estudi”. Doncs això, visita obligada a Cambrils.

Un festival en quatre temps
L’elecció a la carta (el menú degustació s’ha d’encarregar; aquí vaig badar) se’m va fer molt dificil davant d’una exhibició tant potent i descarada de plats atractius. Després de donar-li voltes, vaig escollir el canaló de gambes i cigrons; i el garrinet confitat amb peres. Com diem al País Valencià, “de traca i macador”.

Mentre m’esperava, va aparèixer una flor de carbassó arrebossada i parmesà per entretenir-me. Tota una declaració d’intencions que em va fer veure de seguida que viuria una gran nit: si amb dos ingredients tan simples ja estava gaudint tant…

Sublim el caneló, que pressuposava un pèl pessat i va acabar sent una oda a la frescor i la lleugeresa. Més i més satisfacció a cada mos: més n’hagués tingut, més n’hagues menjat. El garrinet, pura potència. Explosió de sabor a la boca i suavitat als llavis: com es pot aconseguir un animalet tan melós??? La pera, acidosa i marcant un contrapunt molt fresc al porquet, va resultar divertida i sorprenent. Jocs de textures a tots dos plats: cruixits i melositats; frescor i contundència. Ho sigui, un festival…

Per tancar el sopar, li vaig demanar a la cap de sala Alba Roig (parella del xef i copropietària, crec…) que em recomenés un postre suau (estava a punt de reventar, però no podia renunciar a un plat més!). Quin encert demanar-li! Em va aconsellar els préssecs amb crema de marialluïsa i vaig completar el quart acte del festival. Quina frescor, quin sabor, com n’era de sorprenent… per simple i complexe a l’hora! Ah! i un consell important: aneu amb compte que les raccions són (més que) generoses. I us ho diu un que li agrada menjar!

I l’ambient?
El tracte de la cap de sala em va resultar agradables: afabilitat sense empalagar i efectivitat en el servei a taula. Pot ser una mica lent per a la poca gent que erem a la sala (dues taules de dos i un servidor) però cal tenir present que solament són una persona a la cuina i una a la sala. La petita espera en algun plat val, però, molt la pena. Molta tranquilitat, iluminació adequada i música del rotllo chill out encertada. Un detall que em va agradar: com que sopava sol, em van portar premsa del dia i una revista per anar llegint, si volia.

Si podeu demaneu la taula que està enfront de la cuina. Un vidre us deixarà veure el Xavier treballant, pura concentració, moviment exacte i precís: vaig buscar diversos cops la seva mirada per dir-li que estava gaudint com un nan i no va aixecar mai els ulls de la seva feina. Menys mal que li vaig poder dir a l’Alba que el felicités: confio (de fet, ho sé…) que ho hagi fet.

Per cert, que molts dels productes que empren a la cuina els cullen de l’hort ecològic del pare del xef, que procura fer una cuina de temporada amb el producte més al punt en cada cas. A la carta del restaurant així ho expliquen. Quan vaig acabar de sopar i ja marxava, van tenir el detall de ragalar-me un dels primers pots de confitura de prunes i gingebre de la temporada (el veieu a la foto), que fan amb la collita pròpia. Encertats, fins i tot, en les deferències cap als clients.

62€ per persona amb mitja ampolla d’Albariño Valmiñor que va acompanyar perfectament tot el sopar. Podria ser, de fet, el cinquè acte…

Massitet

P.S.: M’ha arribat al cor veure, un cop a Barcelona, que han participat, des de la primera edició, al Concurs Nacional de Cuina aplicada al llangostí de Vinaròs. Per a un vinarossenc militant per jo, aixó és un plus que el fa, a més d’un bon restaurant, un lloc encara més entrenyable. Si ho arribo a saber allà, els ho dic…

Anuncis

2 thoughts on “Bresca Restaurant

  1. Hola Kike i Txell!
    Reconec que dono una mica d’enveja… 😉
    Ara, vosaltres no us podeu queixar: em vau fer les dents ben llargues amb la revetlla que vau passar a Els Casals!!!
    Vist com ens agradan crec que podem parlar-ne i trobar una manera de fer viatjes gastroaddictaires junts. No? gaudir, gaudirem segur!!!!

    I fora bromes: si teniu ocasió de passar pel Bresca, no ho dubteu…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s