La coca de Sant Joan (i Sant Pere…)

La sort de venir d’un poble fronterer és que la gastronomia, com altres formes culturals, agafa de les dues bandes. Ja us ho vaig explicar quan parlava dels panellets – gens presents del Maestrat cap a baix – i ara us ho conto amb la coca de Sant Joan. Doncs, sí, amics, a Vinaròs es menja coca de Sant Joan. En aquest cas, però, crec que no es deu solament a estar a tocar del Principat i rebre les influències mediàtiques de TV3 (ja sabeu de la importància de la televisió en la expansió de formes i pràctiques culturals. Crec que també hi té a veure que Sant Joan i Sant Pere són uns dels patrons del poble i la verbena (com li diem al poble a la revetlla) de Sant Joan és una de les grans nits de l’any. I la coca forma part de la nit més curta de l’any, és clar. I de la verbena de Sant Pere, una festa molt perduda a altres llocs del país però molt viva a Vinaròs…

“La” coca de Sant Joan: a Vinaròs no se’n menja de llardons…
Al nostre trocet de cel (com diem els vinarossencs al nostre poble) només es menja un tipus de coca: la de fruita confitada i pinyons farcida de crema. Com a molt, la mateixa però sense el farcit. Aixó esdevé, clarament, un fet diferencial respecte al Principat, on també és menja la de llardons. El segon fet diferencial, crec que solament parcial, és que la crema es posa a dins de la coca, i no a fora com es fa a d’altres part del país. Pel cap baix, així s’han fet sempre al forn de la meva familia, el de ca Massita que ja he emprat per fer altres posts. Les fotos, com quan vaig parlar de les farinades, són de les que van fer per al passat pont.

En aquest cas, i a diferència que com passa amb les farinades frikies, la gent no demana farcir-les de coses estranyes de com xocolata o coses que no són les tradicionals. En aquest cas, la variació consisteix en no farcir-la de crema. Però, per exemple, no es coneixen casos de gent que demani treure la fruita confitada, una de les gràcies del dolç. Com podeu veure a les fotos, el més habitual es posar cireres, carabassat (dolç de carabassa) i troços de meló (els verds i els vermells). També, encara que no és habitual a tots els comerços, també es posen trossos de taronja, els millors des del meu punt de vista: li donen un contrapunt amargós a la dolçor tan bèstia, tan contundent, del conjunt. De la mateixa manera, és cert, que els pinyons donen el contrast tostat i cruixent…

A Vinaròs, de coca se’n menja força i als forns de pa és un dels dies forts de l’any: a casa de la meva germana, en dos dies n’han fet i venut més d’un centenar (de grans i de petites). No és, ni de lluny, el fregao que es monta per Setmana Santa i les farinades. Però és una de les fites de l’any forner, probablement el segon de – i seguit a molta distància pel rosco de reis. Per a que vegeu la significació social, la nit de Sant Joan la gent menja coca de postres. A ca ma germana regalen coca als restaurants que són clients, com a gest d’agraïment. Als restaurants, també, la nit de Sant Joan la inclouen a les cartes com a postres. La cosa, doncs, està molt implantada com a dolç col·lectiu.

I ara farem la coca…
Certament, l’elaboració de la coca  no és precisament un secret gastronòmic. En el nostre cas, però, la gràcia està en que s’ha de fer farcida i això aporta un punt de complicació. Com podeu veure a la foto, es necessiten dues planxes de pasta de la mateixa mesura. La primera, la base, és la que aguantarà la crema -ben farcideta, ben cremosa, ummmmmm- i la segona ens servirà de tapa. Es sobre aquesta que posem la fruita confitada, els pinyons i, quan ja estigui cuita, la carreguem ben carregadeta de sucre. És llavors quan l’enfornem, d’una en una i amb la pala de forner, com podeu veure a la foto corresponent. Joer que bona: de veure la foto del tall on es veu el farcit em moro de ganes de pillar un altre tall!!!

Per cert, una recomenació de tast: estic d’acord amb la meva mare quan diu que la coca està més bona al cap d’unes hores que quan està acabada de fer. A banda de perdre temperatura (la crema calenta no és sant de la meva devoció…), la pasta agafa el regust de la crema i es mulla una mica, també amb el sucre que ha assoltat la fruita confitada. Al mateix temps, hi ha parts de dalt que també s’han fet un pel sequetes i el contrast és… brutaaaaaaaaaaaaal!!!!

Ni idea de l’origen, tu!
Com en altres posts, he mirat de buscar quin és l’origen de menjar coca de Sant Joan i les fonts habituals no m’han sabut dir res. Solament el Gremi de Pastisseria de Barcelona diu que al principi les coques eren rodones i amb un forat al mig, com imitant el disc solar -evident el lligam amb el solstici. També diu que eren cassolanes fins que van començar a fer-les els forners.

Posteriorment, segons el Gremi, va ser quan les van començar a fer els pastissers i llavors es van “enriquir” (olé el gremi, escombrant cap a casa!) amb les fruites confitades. En tot cas, i com a hipòtesi meva gens fonamentada, un pastís que evoca el sol i que porta fruites no deixa de ser una exaltació pagana de la plenitut del camp al final de la primavera i l’inici de l’estiu. O sigui, el paissatge al plat que deia aquell…

Massitet

P.S.: Per cert, aquest és el nostre post número 100!!!!

Advertisements

18 thoughts on “La coca de Sant Joan (i Sant Pere…)

  1. ei, aquesta fusió de les coca de fruita i pinyons i de la de crema no la coneixia, i de vertiat que, com dius, mirant el tall t’entren unes ganes de queixalar-la que no es pot aguantar.

  2. En primer lloc, felicitats pels vostres 100 posts i que siguin els primers 100 de molts més que en vindran!

    Pel que fa a les coques, només de mirar-me les fotos, jo ja me la menjaria ara mateix, perquè a mi m’agraden molt farcides de crema. Al nostre barri de Sants hi ha el forn Baltà, on en fan una amb una fórmula antiga (ells són flequers des del 1934), que en diuen coca adobada i la farceixen de crema cremada i… que n’és de bona!

    Potser haureu llegit en algun altre comentari que parlo d’aquest forn, i no en tinc comissió, eh?, però és que fan unes coses tant bones que jo ho recomano per si mai passegeu per Sants.

    Fins aviat

  3. Altre cop, un article d’aquells que disfruto llegint… molt ben documentat i amb unes fotos espectaculars! Jo també agafaria un tall de la foto amb la crema que regalima 😉
    Ho dic cada vegada, però… quina sort i quina enveja tenir familiars forners professionals! Decidiament, hauré de fer una visita a Vinaròs i presentar-me a ca teva com la “blogaire fan de Sabadell”, a veure si em deixen fer una ullada a l’obrador 😉
    Per cert, un cop s’ha farcit de crema i s’ha tapat amb la segona capa de massa, ja no la deixen llevar més? Ja la posen al forn?
    I aquest cop no ens has passat un vincle a la resta de fotos… 😦
    Moltes gràcies per fer-me gaudir tan amb la història d’aquests dolços tradicionals!

  4. Eiiii! Estem causant furor amb aquests reportatges sobre flequers i forners! Quina passada de coques, ens arriba la flaire a crema a la cuina vermella.
    Felicitats per aquest centenar de posts! continueu amb aquesta magnífica feina i que per molts anys tots us puguem llegir!
    Per cert, ja teniu la nota dels exàmens? com ha anat el curs?
    petons rojos.

  5. Hola!
    Tal i com vaig fer amb els amics de la cuina vermella en el seu dia, us felicito per aquest post tan interessant! Ai, ara em menjava un trosset de coca…
    Enhorabona!

  6. Hola estimats!
    Abans de res, gràcies a tothom per tenir la paciència de llegir aquests posts que tant m’agrada escriure. I encara més gràcies per fer-nos saber que us agrada. I encara una mica més de gràcies pel to tan cordial i per les felicitacions. Donen una escalforeta molt agradable…

    Ara anem a pams i d’un en un! 😉
    Manel, aquesta és la coca habitual al Maestrat i la veritat és que sembla una mica una barreja de diverses. O potser al Principat sou molt llestos i ho partiu en coques diferents per gaudir-ne més!

    Glòria, moltes gràcies per la recomenació del forn Baltà: el tinc pendent des que me la vau recomenar el primer cop! El final de curs ens ha deixat fora de joc, però aquesta coca de crema cremada m’ha posat dins del partit de cop! Hi hem d’anar però ja, eh kisumenja???
    I sobre donar-li un mos, igual hem d’organitzar una trobada d’amiguetes i porta una coca per compartir!! I no és broma…

    Gemma, vols venir? Jo crec que ho podem parlar amb la meva germana i el meu cunyat… I això del mos a la coca, insisteixo: amb una mica de paciència u una mica d’intendència igual podem organitzar un tast!!!
    Per cert, no he posat més fotos perquè la veritat és que aquest cop no hi ha tanta varietat. Com només hi ha un tipus de coca (i no quatre, com els micos i les farinades!!!) n’hi ha moltes de repetides i he trobat que no aportaven res. De tota manera, moltes gràcies per valorar-les tant bé… 😉

    Cuiners vermells, ja sabeu que m’agrada molt parlar-ne i m’encanta que gent amb tanta sensibilitat com vosaltres en parleu. Crec que cal i val la pena difondre la tasca d’artesans com aquests, cada cop més escassos i cada cop amb més problemes per poder fer la seva tasca amb la qualitat que volen. En voleu un mos, de coca? Parlem-ne?
    I els examens jo els he posat (soc profe…) i hi ha hagut de tot. Alguns alumnes podran fer alguna crema de carbassa, aquest juny…

    Ruben, moltes gràcies per les teves visites i per les teves felicitacions. I aixó del mos… no tornaré a dir-ho!

    Salut a tothom!

  7. Parlem-ne, parlem-ne, no cal que ho tornis a dir! Per quan aquest tast d’amiguetes? Jo m’apunto!!!!!!!
    I sobre baixar a Vinarós, no et dic que no, si a ells no els fa res… Nosaltres anem molt sovint cap el sud per escalar i podríem aprofitar… quin morro que tinc! 😉 Potser més de cara a la tardor, que ara allà fa massa calor per escalar…

  8. Jo també sóc de llardons però amb aquesta de crema és fàcil canviar d’opinió, oi? De fet, aquest cap de setmana he d’anar a Amposta… potser m’acosto a Vinaròs 🙂
    Felicitats pels 100 posts i que vinguin molts més!

  9. Huuuuuuuuoooooooolaaaaaaaaaaaa!!!
    Gemma – Bcn, si tens intenció de passar per Vinaròs avisa’m, que li diré a la meva germana!!!! Estic segur que li farà festa saber que passes per casa seva 😉

    Gemma – Sabadell. En parlem per la tardor: ara voler passar una nit en un forn de pa és una mostra de passió que crec que et pots estalviar!! 🙂 Li pregunto a la meva germana i a veure com ho veu. Tampoc voldria posar-la en un compromís!!!
    Miro a veure com tinc la logística les properes setmanes i et dic alguna cosa de la coca: haurem de quedar en dilluns, per que no passin gaires dies… Sí?

  10. Sí a tot!
    Visita a Vinaròs per la tardor, prometo no fer nosa… 😉
    I degustació de la coca un dilluns, quan tu diguis! I si pot venir més gent… millor 🙂

  11. Sempre he sentit a dir que la Coca de Sant Joan la va portar a Vinaròs, allà pels anys 70 la Sra. Angelina, del restaurant El Pescador-Casa Angelina, de Les Cases d´Alcanar.
    Angelina i Vicent, van obrir primer un bar de tapes a Les Cases d´Alcanar i com que veníen de Barcelona, van demanar al Forn de Farga, que era qui els proveïa el pa, que els fes les coques per Sant Joan.
    Si això és cert, aquest sería el motiu que només menjem Coca farcida de crema, ja que es la preferida de la Sra. Angelina.
    Si la Coca es menjava a Vinaròs abans dels anys 70, potser Alfred Gómez ens ho aclarirà.

  12. Hola Neus!
    La història que ens expliques és preciosa! Una catalana que troba a faltar un dolç propi de la seva tradició, un forn de tota la vida del poble que li fa, i una gent que s’apropia d’un dolç molt oportú per les festes patronals! Trobo que és, al mateix temps, molt versemblant i molt poètica.

    Miraré a vore si ma mare o els forners del poble em confirmen aquesta història. De tota manera, sí que trobo que els anys setanta és molt tard per a que entre la coca de Sant Joan, no? Tu que trobes?

  13. Hola!!!! Denuevo buscando por la red donde comprar coca de Snt Joan me he topado con un post vuestro (de hace un tiempo, por cierto)..y ahí va la pregunta: ¿dónde me recomendáis que compre la coca de Sant Joan? Por Barcelona claro…había mirado en el Forn Mistral pero si vosotros tenéis una mejor opción…Es que va ser que no me da tiempo hacerla yo.

  14. He pensat que s’hauría de fer una recopilació de posts gastronómics memorables. Aquest hi haruia de ser perque barreja emocions, coneixements, dades, recepta, respostes enriquidores i història.

    HO TE TÓT AQUESTA ENTRADA.

    Una salutació a tots, primer als amos de la casa i una altra a tots els que hi heu posat cullerada. Em feu sentir feliç, punyeteros.

  15. Hola!! Quina coca més bona!!! Quina sort estar a tocar de Catalunya, segons com, pot resultar molt i molt enriquidor, i no només gastronòmicament. Les fotos de la coca diuen “menja’m!!”. A mi tampoc no m’agrada gaire la crema calenta… però bé, sobre gustos, hi ha de tot. Només un “però” al teu magnífic post: els panellets, no dic jo que no siguen tipiquíssims de Catalunya (només faltaria!!) però hi ha comarques valencianes, de ben al sud (la Safor, d’on era el meu pare) on no sols són típics sinó que es fan a casa i se’n compren a les pastisseries i forns. A València capital mateix, el gremi de Flequers i el de Mestres Sucrers, no s’està d’editar cartells tot recordant, quan és l’època, que s’han de consumir els panellets. Salutacions i a veure si em dónes la recepta de la coca que m’agradaria fer-la per Sant Joan, per al sopar del carrer. Seria un 10!!

  16. Hola de nou xiquets!
    Quina il·lusió trobar comentaris nous en un post de fa dos anys! Ostres, moltes gràcies per venir a vistar-nos de nou i dir-nos coses tan xules! 😉

    Starbase, noi, que ens fas posar vermells! Ara, estic d’acord amb tu amb que els comentaris dels visitants van ser una pasada! Van aportar un munt de coses i ho hem recollit al llibre de cuina. Per exemple la “teoria canareva” sobre l’origen de la coca de Sant Joan Vinarossenca! I també estic d’acord amb que estaria molt bé fer una recull de posts memorables. No ho sé si aquest n’hauria de formar part, però que hi ha un munt de coneixement repartit per aquests mons de Déu que estaria molt bé recollir en un punt, això sí que ho crec! Moltes gràcies, maco! Eres l’òstia, punyetero!!

    Francesc, moltes gràcies pels teus comentaris, com sempre interessants. Prenc nota d’això dels panellets! N’hauríem de parlar i fer un post el proper novembre! Jo el que sí que conec de la zona de l’Horts és la mocadorà de Sant Donís, que al final són una menja molt pareguda als panellets. M’encanta, però, saber que el Gremi manté viva aquesta tradició que ens agermana una mica més. Sobretot, amb els temps que corren…

    Per cert, Francesc, la recepta de la coca la trobaràs al llibre que has comprat! Ja em diràs què tal!!

    Besets a tots, estimats!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s