La poètica dels fesolets bollits

Mai hagués pensat que la verdura bollida pogués ser un plat emblemàtic de res. A veure: a mi m’agrada molt i estic d’acord amb Cap i pota quan diu que és un plat que lamentablement ha desaparegut dels menjadors públics – i de molts de privats, afegeixo jo- del nostre tros de planeta. Ara, d’aquí a ser un plat nacional hi ha uns quants quilòmetres. En tot cas, però, reconec que Jaume Fàbrega m’ha tret de l’error (bé, d’un altre…) i m’ha fer saber que la patata i els fesolets (mongeta, amics del Principat) bollits són una menja molt específica dels Països Catalans. No és, doncs, un plat prosaic i sense cap interès. La poètica de la verdura bollida és evident: és bandera, és tret diferencial, és símbol!

Un plat nacional
Explica el mestre Jaume Fàbrega al seu llibre El gust d’un poble que la patata i mongeta tendra bollida és “un dels plats de verdura més populars de Catalunya”. És present a totes les contrades dels Països Catalans: de Principat al País Valencià passar per ses Illes. En canvi, es veu que “a Espanya no és menja pas la verdura així”. I pensar que quan anava a l’institut vam arribar a proposar, com a acte revolucionari, canviar el concurs de paelles anuals per un de verdura bollida! Nosaltres, que ens pensàvem que atacàvem les essències pàtries amb un acte de surrealisme dalinià o del més pur teatre de l’absurd i estàvem alimentant la cohesió nacional!

Patata, mongeta (fesolets)… i ceba i pastanaga!
La variant que jo us proposo en aqest post és una de les variants que hi ha pel país. Es veu que el mínim comú denominador és la patata i els fesolets tendres (el que al Principat en dieu mongeta tendra) ja sigui dels rodons o de perona. segons la temporada. Però al Baix Maestrat el plat es completa amb ceba i pastanaga, com podeu veure a la foto.

La clau de tot plegat és ben simple: producte al més fresc possible, sobretot el fesolet. Quan els aneu a comprar, fixeu si tenen un color verd brillant i humitós. I el truc definitiu; si l’intenteu doblar per la meitat, s’ha de trencar i fer i “crec”. Si es dobla amb facilitat, descarteu-lo! La recepta, ben simple: bollir-ho tot junt amb aigua al vostre gust (a mi el fesolet m’agrada al dente) i ho escudelleu just quan ho aneu a menjar. Ho amaniu amb el vostre oli d’oliva verge extra preferit i la sal que més us agradi. I a gaduir, us ho ben assegur-ho!

Algunes variants
A casa meva la patata i el fesolet són només algunes de les verdures que mengem bollides. Quan és temporada, canviem els fesolets per una bona carabaceta (orientals: carbassó). Llavors, ho solem passar per la batedora per menjar-nos-ho en crema. També ho fem amb els fessolets, aixó del puré, i també amb una barreja de fesolets i carabaceta. Llavors, quan fem puré, li solem posar un rajolinet de llet, però res de formatge. Una altra variant és la patata, ceba i coliflor; també algún cop sense ceba. I a kisumenja li agrada barrejar patata, pastanaga, ceba, nap i xirivia. Diferent i excel·lent!

Abans d’acabar, una cosa ben important: guardeu el brou! Les utilitats són infinites: per fer un arròs bollit o una sopeta per sopar. Per a un guisat de carn o per fer un bon arròs en verdures com el que us vaig proposar aquí

Massitet

Advertisements

2 thoughts on “La poètica dels fesolets bollits

  1. Molt bona aquesta, David, molt bona.
    Encara que a mi m’agrada les rodonetes: les coses planes em semblen avorrides… 😉

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s