El llangostí dels pobres

Estic molt d’acord amb Camil Ros quan afirma que la galera és un marisc que ha estat molt maltractat pel mercat i pels consumidors, que fins fa poc (i encara ara molts ho fan) el considerava un producte de segona, de poca categoria. Per entendre’ns, un producte popular en el sentit de poc selecte, poc glamurós. Com en pot estar d’equivocada l’opinió pública tot sovint… Sense cap mena de dubte, la galera és un dels mariscos més gustós que hom coneix. O sigui, que res de menystenir-la…

Popular no vol dir poc interessant…
Al meu poble, que com ja sabeu es terra de llangostins, un marisc noble, a la galera se l’ha arribat a conèixer com el llangostí dels pobres: el seu baix cost en relació a d’altres mariscs més exclusius la fa (la feia?) accesible a les classes més populars, que no podien accedir al selecte llangostí. De fet, la galera ha estat durant molt de temps un ingredient per als brous de peix o per fer guisats de barca, dels que es feien els pescadors amb captures de poc valor a la llotja. Però el nom de llangostí dels pobres ja apunta una cosa significativa: la qualitat de la galera era comparable a la del llangostí. En tot cas, no cal confondre plat popular amb baixa qualitat o escasses virtuts. Ans al contrari: la potència del seu sabor a mar i a marisc (iode, en diuen alguns), la persistència d’aquest sabor a la boca i la consistencia tersa de la seva carn són una font de satisfacció brutals…

Tres aplicacions
A casa de la meva mare la galera té una presència notable i és un plat que es menja amb deliri i satisfacció. A casa nostra, a Barcelona, no n’hi ha perquè ma mare ha comprovat que congelar-les fa que es buidin de carn i quedin fofes. Als mercats de Barcelona, però, no les he sabudes trobar. La recepta bàsica són fregides amb all, així, tal qual i sense res més. Amb un punt de sal i llestos. Les altres dues aplicacions són indirectes: es posa al brou de peix, amb qual li dona un sabor i uns aromes deliciosos. Imprescible per fer el brou del rosejat . La tercerca aplicació és en arròs caldós de galeres, que al restaurant La Isla de Vinaròs fan de manera insuperable i del qual estic conspirant per obtenir-ne la recepta… Seguirem informant.

Massitet

Advertisements

2 thoughts on “El llangostí dels pobres

  1. massitet, hi estic d’acord. saps que utilitzo les galeres per fer brou per a l’arròs, però si són grosses i maques també les menjo simplement a la planxa; però no fa pas gaire, que ho faig, va haver de ser un bon amic amb arrels a sant carles de la ràpita que m’ho va fer provar, i tenia tota la raó, com tu.

  2. Hola Manel!
    Així que la clau de tot plegat és un amic de Sant Carles de la Ràpita! Saps que allà hi fan la Diada de la Gelera, no? De fet, hi ha diferents festes, setmanes i trobades amb la galera. Per aquella zona és una producte molt estimat. I no és estrany, oi Manel?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s