Un llangostí republicà

Sóc conscient que la credibilitat que pot tenir aquest post és molt baixa: com que sóc un vinarossenc militant, parlar d’un producte del meu poble no em deixa en la millor posició per no semblar excessivament subjectiu (algú es creu encara això de l’objectivitat???). De tota manera, com ja em va passar amb la paella i la meva condició de valencià, no puc ser vinarossenc, tenir un bloc de cuina i no parlar dels llangostins de Vinaròs.

Famós i amb història
Si Vinaròs és conegut en el món de la gastronomia és gràcies, sense cap dubte, pels seus llangostins. No, no és una qüestió subjectiva de vinarossenc militant: podeu veure que en diu una periodista com la Tana Collados. No negaré que en els darrers any ha hagut una tasca de promoció per part de l’ajuntament que l’ha fet més famós. Però la fama del llangostí és anterior al concurs de cuina que organitza l’ajuntament o a la promoció que en fa a diferents fires turistiques. De fet, se l’ha volgut convertir en el reclam turístic del municipi, com si el seu preu (després en parlarem) el posés a l’abast del turista-tipus de la zona…

Pel cap baix a inicis del segle XVIII ja era conegut, com ho testifica la fartera que va matar Lluís Josep de Borbó, Duc de Vendôme, un general francés que va participar en la guerra de successió espanyola i que va acudir a Vinaròs a descansar després d’haver prés Villaviciosa. Després de menjar-ne ves a saber quants, va morir d’una fartada (llegiu fartà) de llangostins de Vinaròs. Ja veieu; el meu poble va fer una gran contribució a favor de la causa austracista carregant-se un general considerat un dels millors militars francesos ;-). Al poble hi ha un hotel i un carrer que commemoren la gesta, encara que no va servir de res…

I perquè en diem republicà?
La manera de reconèixer-los és molt senzilla: quan són frescos, porten la bandera republicana a la cua. És ben cert i ho podeu veure en al foto d’aquí al costat: a la cua porten el color groc, vermell i morat (aquest darrer, molt evident) de la república espanyola. D’aquí que una manera popular de denominar-los sigui, precisament, republicans. Per cert, ja veieu que el llangostí vinarossenc té bastanta mala traça i sol aliar-se amb tots els bàndols perdedors: primer els austracistes i després els republicans. Encara com no el van prohibir!

La importància de l’Ebre i del tresmall
La qualitat del llangostí de Vinaròs no és ni molt menys una cosa esòterica o basada en mites populars. En absolut. Hi ha dos elements que l’ajuden a entendre. El primer factor, imprescinble, és el Riu Ebre. Lo riu no solament serveix per intentar calmar la set de barcelonautes assedegats i murcians especuladors. Feta la broma, els llangostins de Vinaròs tenen unes caractarístiques organolèptiques (o sigui, un aroma, un gust i un tacte en boca) particulars que el diferencien dels altres llangostins de la Mediterrània. I es veu que la presència del riu, que fa que la salinitat de l’aigua del mar de la zona sigue més baixa, n’és la principial explicació. Així mateix, el fons marí que va del Delta de l’Ebre a Peníscola té més sorra, que és on es cria. La combinació d’aquests factors fa que el llangostí de Vinaròs sigue més dur de carn, més carnós. A més, també li dóna la suavitat de sabor que el caracteritza.

A l’hora reconèixer els mèrits del llangostí, però, cal parlar de les habilitats dels mariners del meu poble i de l’art de pesca que fan servir. Com li explica a la Tana Collados un dels (cada vegada més escasos) mariners del meu poble, a Vinaròs és fa servir el tresmall, un art molt respectuós amb els peixos i mariscs perquè no els fa malbé i en conserva les virtuts. D’aquí surten els millors exemplar. El millor moment per menjar-los és al ple de l’estiu i es pesquen sobretot quan hi ha lluna plena, ja que es mouen del fons marí i cauen fàcilment a les xarxes. Per tant, ja podeu anar mirant en calendari llunar dels mesos d’estiu i reservar a l’endemà de lluna plena a qualsevol dels restaurants del poble on en podreu menjar.

Mil i una manera de menjar-lo
Com qualsevol producte de qualitat, el llangostí vinarossenc es pot menjar de mil maneres. Algunes de molt creatives i creatives, com aquesta de Martín Berasateguí (un enamorat del republicà, diu) o aquesta altra, que va guanyar l’edició 2007 del Concurs nacional de cuina aplicada al llangostí de Vinaròs. Però les formes més tradicionals de menjar-lo ha estat simplement bullit (el brou que en queda és descomunal per fer un arrossejat de Champions!), torrat amb sal o fregit – amb alls i sense. També s’ha fet amb ceba o amb alguna picaeta d’alls, julivert i fruits secs. I com ja sabeu els lectors més assidurs, és tradició posar-los a la paella quan la vols fer en versió de luxe, més glamurosa… 😉 Són imprescindibles si vols fer un arròs mariner (sec, melòs o caldós) de festa.

A mi, personalment, com més m’agraden són bollits: es possa una cassola al foc en abundant aigua salada. Quan l’aigua està bollint, es posen els llangotins. Un cop a dins, quan l’aigua torna a bollir es treuen i es posen en aigua freda per a que talli la cocció. Són com els que veieu cuits a la foto. Són brutals! Ara bé, una mica torrats i amb molta sal són també excel·lents.

 Si amb els arrossos que podeu menjar al mes de novembre trobeu que no teniu prou raó per baixar a Vinaròs, jo us dic amb la mà al cor que si els combineu amb uns bons llangostins, no podreu evitar tornar a visitar-lo ni que sigue una vegada a l’any. De veritat.

Massitet

P.S.: Encara que la forma més acceptada de dir-ho és llagostí, al meu poble sempre n’hem dit llangostí, una variant formal acceptada per l’IEC. Per tant, es pot dir llangostí de Vinaròs i també llagostí de Vinaròs. El nom del poble, però, sempre… 😉

Anuncis

One thought on “Un llangostí republicà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s