Després de la botifarra de post que us vaig enxufar el diumenge passat sobre la paella, avui penjo un missatge molt més light, tant de llegir, com de fer i (també una mica) de menjar. Avui us proposo una recepta que vaig copiar d’un petit restaurant del Passeig del Born i que es diu La cocotte: pasta amb sofregit Madràs. La veritat és que no tinc ni idea si la recepta del restaurant la fan així, però si no ho és s’assembla molt. En tot cas, si no és exactament el mateix la veritat és que la combinació queda bona i suculenta. Aquí van ingredients per a dues persones:
- 150 grams de pasta al gust (encara que aqui és curta, queda millor amb pasta llarga…)
- 1 albergínia mitjana (uns 200 grams)
- 2 tomàquets molt madurs ratllats (o mig pot de mig quilo si el compreu triturat)
- 1 cullerada de postre de curry (o la que volgueu, però es tracta que sigui un matís)
- Sal, pebre i oli d’oliva verge extra
- 1 litre de brou de verdura o aigua
Peleu l’albergínia i la talleu a daus. la salpebreu i la poseu en un escurridor per a que perdi l’aigua. Al cap d’uns quinze minuts, la poseu en una cassoleta a foc mitjà amb un bon rajolí d’oli. Heu de deixar que es vagi fent fins que estigui molt toveta, gairebé com si fésseu melmelada. Quan ja estigue en aquest punt és l’hora d’afegir el curry, ho remeneu una mica i afegiu ja el tomàquet, Ho deixeu fins que quedi amb una textura avellutada, melosa, no massa seca. Mentre, haurem bollit la pasta, millor si teniu brou de verdura. La deixem un punt dureta, perquè l’afegirem a la cassoleta on hem fet el sofregit. Llavors, al cap d’un parell de minuts de posar la pasta, apaguem el foc i ja estarà llest.
Al restaurant el plat es deia (es diu?) pasta amb sofregit Madràs, suposo que perquè el curry que empren és d’allà, de Madràs de la Índia. Mireu si ho trobem bó, que vaig afusellar la recepta fa sis anys quan encara vivíem allà i encara ara la fem tot sovint.
Per cert, si mai heu tingut algun dubte sobre què és el curry, us recomano fervorosament aquest post del Gourmet de provincias, que em va aclarir molts dubtes sobre què és un curry i què li diem curry. Que no són, precisament, la mateixa cosa…
Hola! Ens agrada moltíssim aquesta recepta, quins contrastos de sabors, i el curry… ummm! boníssim. Gràcies per passar-nos l’enllaça del Gourmet.
Bona nit.
Hola cuiners vermells!
Si mai la proveu, ja hem direu el que. Però jo la vaig trobar genial: simple i deliciosa alhora. Dos bones virtuts pels temps que corren!
I el Gourmet crec que és un dels millors gastroblocaires que conec. Molt ponderat, molt documentat i amb molt bon gust.
Una abraçada!