Afuega’l pitu

Us sona el nom? A mi no em sonava de res fins que vaig tastar-lo a Quimet & Quimet. Entre els diferents formatges que hi havia a la taula que ens vam menjar, hi havia un que era de color taronja i picant, tenia un gust divertit i diferent, així que vaig preguntar quin formatge era.

-“És l’afugalpitu (vaig entendre jo), un formatge asturià“. Massitet no l’havia tastat mai però sí que n’havia sentit a parlar. Com que ens havia agradat, doncs, vam pensar que quin lloc millor on comprar-lo que a Asturies mateix. No, per desgràcia nostra no hi hem anat. Li vam demanar a una amiga que sabíem que hi anava per Setmana Santa. De fet ella és d’allà per això hem tingut l’honor, el gust i el plaer de menjar coses moooolt bones (nyam, nyam!!).

Nosaltres vam tastar el de color més ataronjat i ja tenia jo raó amb el gust picantet perquè resulta que està amasat amb… pimentó (?). Això de ser de pares castellans i tenir una parella valenciana em complica una mica la vida a l’hora de posar el nom a les coses! Pebre vermell, home!

Però com veieu a la foto hi ha un altre tipus: el blanc, està fet principalment amb llet pasteuritzada de vaca frisona i el color dependrà de si està més curat (que aleshores és més groguenc) o menys. No va trigar molt que ja el vam encetar i també està boníssim. Em recorda al mató. Bé, més que el gust, la textura.

Mirant per Internet, vaig trobar una cosa curiosa sobre l’origen del nom: Resulta que en bable, Afuega’l pitu vol dir “ofega el pollastre”. Quina culpa tindria el pobre pollastre perquè li donessin a tastar i, si li costava empassar-se’l, és que el formatge estava al seu punt. De fet, sí que és veritat que s’enganxa una mica a la gola, per això també es diu que ve de l’expressió “ahoga el gaznate“.

Quines ganes tenia de fer un post sobre formatges!! Si mai em diuen que no en puc menjar em fan una desgraciada!

kisumenja

Anuncis

4 thoughts on “Afuega’l pitu

  1. Puxa Asturies!!!!
    Oe,oe,oe,oeeeeeeeeeee,oeeeeeeeeeee,oeeeeeeeeeeeeeeee
    La veritat és que el formatge aquest és brutal, per saborós, per consistència, per tot! Val molt la pena mrar de localitzar-lo i comprar-ne.

    Gràcies, Maribel!

  2. Gràcies al vostre comentari acabo de descobrir el vostre blog. És una passada i el llistat de blogs en català és molt interessant.
    Jo fa poc també vaig passar pel Quimet&Quimet i en vaig fer un article que podeu veure al meu blog. És un lloc sorprenent i diferent del que havia vist fins ara. El formatge de què parleu no em sona de res, però per la seva procedència de segur que ha de ser ben bo.

    Per cert -només per curiositat i perquè he vist l’interrogant- el “pimentón” en català es diu pebre vermell i pot ser dolç o picant. Pel que dieu el del formatge deuria ser ben picant.

    Salutacions i fins aviat!
    Anna (de la Taula d’en Bernat)

  3. Hola!!!

    Quina gràcia veure una entrada sobre aquest formatge! Pel pont del l’1 de Maig hem estat a Astúries amb els companys hortolans d’Infojardín i allà el vam provar i en vam portar cap a casa (concretament de la varietat amb pebre vermell).

    Astúries és una delicia per als amants dels formatges i del bon menjar. Vam anar un dia a menjar “Corderu a la estaca” i puff, què us puc dir… deliciós! Queda com el garrinet de tendre i amb la pell com si fos una crosta.

    Al meu blog hi ha dos videos de la visita a Astúries i en el primer concretament hi vaig gravar les explicacions sobre formatges del país que ens van fer a una cata de formatges on vam anar. Hi ha dos videos, doncs és el primer.

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s