A la recerca del cóc de tonyina

Escric aquest post content com un gínjol, i no us ho negaré, fins i tot amb un punt d’orgull. La raó? ben simple: aquest cap de setmana hem recuperat, al forn de ma germana, la recepta primigènia d’un producte típic de la nostra terra, el cóc de tonyina. Feia temps (anys?) que en parlàvem i fa uns mesos, empesos per una barreja de melàngia, curiositat i golafreria (què passa? a casa som menjadors…) vam posar-nos a treballar per recuperar una recepta de fet mai perduda del tot. I dissabte passat van confluir tots els elements necessaris per poder fer-la…

I què és el cóc de tonyina?
Si no sou del nord de Castelló o de les Terres de l’Ebre vessant Principat, el més probable és que l’expressió coc de tonyina no us digui absolutament res. En aquesta mateixa línia, estic segur que cóc de tomata, una altra manera de denominar aquest producte, tampoc us dirà cap cosa. Però segur que  si us dic que vindria a ser una mena de coca de recapte feta de tomàquet fregit, pinyons i tonyina segur que ja us situeu. Alguns guiris, quan en volen comprar als forns, demanen pizza, perquè s’ha de reconèixer que la semblança és considerable. Però aquí no hi ha formatge ni tampoc espècies, solament els tres ingredients que us he dit a sobre d’una pasta feta amb aigua, farina, sal, oli i llevat de forner.

L’origen d’aquesta menja és al més popular possible: és filla de les dones que, fins ben entrats els anys seixanta, anaven als forns dels pobles del Maestrat i també les terres de l’Ebre a coure el pa que feien amb la farina de la seva collita. M’explica la meva mare, que encara ha conegut aquesta pràctica, que moltes dones feien el cóc de tonyina amb els retalls de pasta que els quedaven després de fer el pa. Llavors, cap a l’estiu i en plena època de tomàquets, aprofitaven els de collita pròpia per fer un cóc al qual afegien una tires de pebrot escalivat, pinyons i tonyina conservada en sal, com si fos bacallà. Un producte llavors molt habitual a les llars i botigues però ara pràcticament desparegut. Per cert, que una de les variants era posar bacallà salat en comptes de tonyina…

La recepta actual: tonyina amb oli
Tot i que les dones ja no venen a pastar, el cóc de tonyina continua sent un producte propi dels forns de la zona central dels Països Catalans. Estic segur que no hi ha cap forn des de l’Ebre fins a ben a propo de Castelló que no tingui un cóc d’aquests a disposició de la seva clientela. La recepta, però, ha canviat en un dels elements principals: la tonyina ja no és salada, despareguda de les botigues de Vinarós, si no conservada amb oli com la que trobem a totes les botigues de queviures.

I aquí, justament aquí, és on comença la recerca que hem dut a terme ma mare, ma germana, mun cunyat, kisumenja i un servidor. Com devia ser el sabor amb tonyina salada, que solament havia conegut la meva mare? Seria possible trobar tonyina salada amb certa facilitat? I quanta estona s’havia de desalar? Aixó calia saber-ho i sense trigar massa. Ma germana va començar a buscar per Vinaròs i llavors se’ns va fer visible una realitat que no teníem prevista: encara hi ha mariners i mestresses de casa que conserven la tradició de salar tonyina. Per tant, ja tenim una via pe aconseguir producte i també.. la recepta per salar-la!!! Jo mateix vaig trobar, en una de les incursions a la Boqueria, que la parada de Pujamar tenia tonyina salada provinent de Tarragona. Ja estava, ja ho teníem tot! Ara només calia confluir tots al Forn de pa Massita per fer-lo i provar-lo. El resultat, després de la intervenció acurada i precisa de mun cunyat donant forma al coc, el podeu veure a les fotos…

I què ens ha semblat? Encara que pugui sonar com snob o fins i tot fora de lloc, la diferència amb el cóc fet amb tonyina amb oli és molt notable. D’entrada, el resultat és menys greixós. De sortida, el toc de la tonyina salada és molt més subtil que no pas la conservada amb oli. Misteris de la vida, tots estàvem preparats (ma mare inclosa) a un sabor molt més fort i penetrant. Doncs no; finor, subtilitat i menja complusiva. Joder, que bó que està el punyetero!

És cert que no és una recepta dificil: un cop trobada la tonyina salada, la cosa va rodada. Però també és veritat que es tracta d’una recepta i d’un sabor (incomprensiblement?) perduts, que ja no es troba si no és buscant molt a l’interior d’algunes cases particulars. És per aixó que he escrit aquest post tan content, un punt orgullós i fins i tot emocionat….

Massitet

Anuncis

10 thoughts on “A la recerca del cóc de tonyina

  1. Es veritat que els cócs són tradicionals de molt pobles catalans! Precisament, hem passat el pont a Artesa de Segre i entre le seves especialitats gastronòmiques hi ha el coc amb escalivada, botifarra i arengada, tipus coca de recapte. És deliciosa! Per esmorzar, per emportar-te d’excursió o per substituir la pizza de divendres nit davant la peli de DVD!
    Precisament, el cap de setmana 17 i 18 a Tàrrega fan la festa del cóc, amb degustacions i mostres de fleques de la comarca. Hi aniré!
    Un cop més, felicitats per la recerca gastronòmica tan interessant que heu fet!

  2. Hola estimades!
    Gemma, tant de bo poguéssim anar a l’aplec de la coca de recapte! Sempre m’han semblat una proposta molt interessant i versàtil, on tant pots trobar verdures com carns, embotits o peixos. Les d’arengada que hem provat precisament d’Artesa són brutaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaals!!! Saps que a Barcelona se’n poden trobar? Hi ha una botiga petita al capdamunt del carrer Gran de SArrià que es diu Colmado Cactus (si tu, el nom es friki, però és lu que hi ha!) que cada divendres en van a buscar a Artesa i en porten…
    Sara Maria, ja veus que pots provar de fer-la, és molt senzilla. La base no deixa de ser pasta de pa repastada amb una mica d’oli. I la tonyina és molt fàcil de trobar, molt que no pas em pensava.
    i efectivament, em semblen una opció força encertada de fastfood. En aquest cas, goog fast food, que diria el mestre Adrià…

    Salut!

  3. felicitats per recuperar plats dels de tota la vida que a vegades substituim per productes de fora, en aquest cas per exemple la pizza, que no necessàriament han de ser millors.
    suposo que la tonyina salada deu ser com la “mojama” andalusa, potser us aniria bé aquest producte.
    fins aviat!

  4. Hola Manel!
    Moltes gràcies per la felicitació. La veritat és que resulta molt graticant fer aquesta mena de coses. Fer-les; i explicar-les…
    La moixama és, de fet, un producte acabat. Vull dir, és menja així i ja estat, com si fos un embotit curat. En canvi, la tonyina que jo dic esta conservada en sal, com el bacallà: L’has d’hidratar per poder-la emprar…

  5. Bona tarda.
    Aixi que ets vinarosenc o al menys n’hi vens d’alla. Jo tambe en soc fill de vinarosenca i ma mare un cop per setmana fa tambe el coc en tonyina, i a la que pugui us enviare la seva recepta. A mes a mes ma mare tambe fa un coc rapit de lleparse els dits , i el summum el coc amb pomes de l’agredolç!!!!!!!!!!!! UMMMM
    si puc penjare les dos receptes.
    Salut

  6. Hola Ricard!
    Efectivament, sóc fill de Vinaròs. Però ja porto una quinzena d’anys per Barcelona. A casa són forners i la recepta tradicional, la de la tonyina salada, s’havia deixat de fer. Si pots que ta mare la face, ja voràs com és de bona!

    I tens la raó amb els cocs de poma de l’agredolç: són el summum!!! Serà el proxim dolç tradicional vinarossenc que explicaré aquí, amb permís dels pastissets de cabell d’àngel!!!

  7. Jo el que busque es la recepta, amb les mides i tot, que no la he trobat a cap lloc en la web, i suposo que si vens del forn de ca massita la deus tindre. No?
    Me la pots passar??
    Una altra vinarosseca

    1. Hola Brigitte!
      Em fa molta festa que vingue un vinarossenca a felicitar-nos!
      Encara que te pugue parèixer estrany, la veritat és que la recepta no la tinc jo! Ni la de la pasta ni la de la tomata. Jo no l’he fet mai a casa (per a què, si me’l puc emportar fet!) i mai li he preguntat a ma germana.
      Si eres del poble, jo l’únic que et puc dir és que passes pel forn a demanar-li-la. De totes maneres sí que et puc assegurar una cosa: a cap forn te donaran la recepta exacta, perquè tot el mon té un secretet o altre i se’l guarda…

      Gràcies per la visita i fins la pròxima!

  8. Bon día;
    T´escric, per felicitar-te pel llibre “els dolços i els salats als forns de Vinaròs”, ara grácies a tu, per fi tinc la recepta amb les mides del coc de tonyina, i moltes mes que començaré a fer…Per si no te rencordes soc la noia que et va preguntar la recepta.
    Felilçitats i records de Corbe (el meu home)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s