Llenguado a la meunière

Per aquells qui no em coneixeu, jo tinc la teoria que hi ha peixos i peixos, tot depèn de si a mi m’agraden o no. Jejejeje. Haig de confessar que des que estic amb Massitet la categoria de no-peix (rap, calamars, gambes,…) cada cop és més gran. Clar, és que jo li deia que el peix no m’agrada i havia de buscar alguna excusa, oi?

Quan aquest diumenge la meva mare em va proposar sopar peix vaig arronsar el nas, però després de dir-me com el faria vaig pensar “calla, que igual aquest també entrarà en la categoria no-peix”. Mentre m’explicava com es fa anava pensant que segur que acabava sent un post meu, fàcil, bo i que no em demani estar molt temps a la cuina, que si no m’agafen picors… 🙂 .

Agafem el llenguado, li traiem la pell, el passem per farina i el fregim. Allà mateix, un cop està dauradet, hi afegim el suc d’una llimona i una cullerada gran de mantega. Ho deixem fent “chup-chup”, com diu la meu mare, fins que s’ha desfet la mantega i la salsa s’ha espessit un xic. I ja està! Aquí teniu la foto amb el resultat. (Jejjeje, perdoneu que no hi hagin els caps. “-Ooohhh, si llego a saber que le ibas a hacer una foto no le hubiese quitado las cabezas, que queda más bonito”. És tan maca!).

Tot i que la recepta típica de la salsa meunière és només amb llimona i mantega, buscant per internet com s’escrivia la salsa en concret, he vist que hi ha més d’una recepta que porta julivert i salsa Worcerstershire o Perrins. Igual quan ho faci a casa provo a veure què tal, però la veritat és que no hi vaig trobar res a faltar com la vaig menjar el diumenge.

Quin greu em sap fer la meva aportació al blog, després de tant temps sense dir res i just en la setmana de l’aniversari d’Olleta, amb una recepta típica francesa… Res especial contra els gabatxos, només la petita mania que tenim per allà a la part alta de l’Empordà.

Kisumenja

Anuncis

7 thoughts on “Llenguado a la meunière

  1. Aquesta es una recepta amb les característiques necessaries pq jo em veigi amb cor de provar a cuinar-la: fàcil, sencilla, sencilla i fàcil jajajajaja. i digue-li a ta mare q amb la bona pinta que fa, si no dieu lo dels caps no s´hagués notat.

    Petonets

  2. Eiiiiiiiiiiiiiiii!!
    No et preocupis massitet, que qualsevol dia d’aquests que em toca fer a mi el sopar cau per aquí un llenguado d’aquests.

    Mon, que si et van sortir les croquetes això és bufar i fer ampolles!!! (Tinc una mare molt polida, jejejej).

  3. Quina pinta té aquest llenguado! Es nota que sóc més de mar que de terra…
    Acabo de descobrir el bloc i m’agrada moltíssim!! Gràcies per afegir-me com enllaç.
    Seguiré el bloc!

  4. A mi que sóc carnívora per naturalesa m’encanta! Tasta’l i ja em diràs.

    Estarem encantats de que passis per aquí tantes vegades com vulguis i moltes gràcies per deixar-nos posar l’enllaç i pel comentari sobre el blog. Fins aviat!!

  5. sou tots molt simpàtics!!!!!! probaré de fer aquests llenguados, a mi si m’agrada el peix, gairebé tot! bé el blau no gaire…

    apaaaaaaaaa

    Ampleta

    1. Hola Anna!
      Gràcies per la teva visita. I sobre les conyetes, la veritat és que procurem pasar-nos-ho bé fent el bloc i xerrant amb els nostres vistants!

      Bon any nou i salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s