El rebost de l’Ibèric

Quan vaig posar en marxa aquest bloc, fa gairebé un any, una de les coses que tenia clares és que volia prestar molta atenció a les botigues i comerços d’alimentació. Les raons són diverses i de natura molt diferent. En primer lloc, estic convençut que hi juga un paper molt important ser germà, fill, nét, besnét, rebesnét, cosí i nebot de forners: a fi de comptes, es veu que això del comerç d’aliments ho porto al codi genètic… En segon lloc, perquè sempre he sentit una mena de respecte gairebé sacre cap a les persones que em faciliten els ingredients que necessito per alimentar-me i també gaudir de la cuina. Després, perquè amb els anys que porto més o menys interessat per la gastronomia, bona part de la gràcia d’aquesta afecció passa per conéixer on trobar allò que busques i/o necessites. És a dir, calen botiguers i comerciants de confiança. Per tant, i des del meu punt de vista, sense botiguers no seríem gaire cosa els gastrònoms. Sobretot, els urbanites i en especial els barcelonautes…

La sèrie de posts dedicada als comerços que avui comença, doncs, ha trigat en arribar: 10 mesos per fer el primer! Les raons us les estalvio, però tene força a vuere amb un ritme de vida que estic intentant canviar. La sèrie, també, podria haver començat per moltes botigues, entre les quals el forn de la meva familia. Però per alguna raó que desconcec (mister Freud, alguna idea?), tenia molt clar que el primer post l’havia de dedicar a Casa Luciano. El primer post el volia dedicar a un italià que m’ha proveit, des que visc a cavall entre Vallcarca i Sant Gervasi ara fa sis anys, alguns dels productes i coneixements que més satisfaccions m’han donat gastronòmicament parlant.

De Casa Luciano a El Rebost de l’Ibèric
Quan vaig conèixer la botiga es deia Casa Luciano i estava al capdamunt del Passeig de Sant Gervasi, a tocar de la Plaça Alfons Comín. Ara es diu El Rebost de l’Ibèric i està situada al Carrer de Lucà, molt a prop també del mateix passeig. El canvi d’ubicació i de nom responen, en part, a un canvi de filosofia. En el seu naixement, el 1992, la botiga de Luciano es dedicava en parts iguals als menjars fets (per emportar o menjar allà mateix) i la botiga delicatessen. Ara, la part dedicada al producte domina a l’elaboració i es vol prestar especial atenció i cura als ibèrics: d’aquí, doncs, el canvi del nom; tota una declaració d’intencions.

bacalla_truita_luciano.jpg

Ara be, com podeu veure en aquesta primera fotografia, la cuina encara funciona. I ben bé que funciona! El bacallà amb samfaina (en primer pla) és memorable i la truita de patata (just al darrera) supera a moltes de les que he menjat per tot arreu. Les croquetes també són ben dignes i les favetes tendres amb pernil m’han salvat més d’una nit amb poques ganes de cuinar al mateix temps que em permetien gaudir d’un bon producte molt ben tractat. Simplicitat, culte al producte i finor, això em suggereix la seva manera de cuinar. Com veureu aquí, no sóc l’únic que pensa bé de la cuina de Luciano.

Xarcuteria de nivell, amb coneixements de primera
Luciano va aterrar a Barcelona i no en sabia quasi res dels productes de qualitat del país: ell és italià i abans d’obrir al botiga es dedicava als transports internacionals per carreterta. Però de petit va treballar en una botiga de queviures al seu poble natal al nord de la bota i coneixia força bé les principals produccions agroalimentàries del seu país. Llavors, es va posar a estudiar (per dir-ho d’alguna manera) i amb l’ajut de prefessionals amics com els de Casa Pepe va confegir una oferta que millora i canvia cada any i que combina el millor de les dues penínsules: la itàlica i la ibèrica.

La gamma d’embotits i pernils ibèrics que ofereix Luciano te poca competència a la zona alta de Barcelona en general i cap a la zona on treballa. Podeu veure a la foto els lloms, morcons, iberics_luciano.jpgxoriços i botifarres de tota mena que venen de les zones de Salamanca, Extremadura i Andalusia. El pernil ibèric que treballa li va treure la veu fins i tot a la meva mare, que sempre sol tenir alguna coseta a dir sobre el que menja ;-). D’embotits catalans, té molta de la producció d’Embotits Estamariu, artesans del Pirineu que, per mi, ofereixen molta qualitat. També treballa amb referents com Casa Sendra, un clàssic i de la Plana de Vic.

Els formatges han estat, per mi, algunes de les millors aportacions que ha fet al meu paladar aquest botiguer italià. L’oferta es força amplia, però jo en destaco per sobre de tot tres. El formatge serrat de cabra de Muntanyola me’l va dpernil_luciano.jpgescobrir ell i ara forma part del nostre rebost bàsic. El manxego Corcuera amb tres mesos de curació és des de fa anys un dels meus derivats làctics preferits. I el parmesano reggiano jo no el compro a cap altre lloc que a El rebost de l’Iberic: amb les coses de menjar no s’hi juga! El quart en discòrdia seria el pecorino, que també m’agrada però té seriosos compedidors amb els que he citat abans. Per a que vegeu l’oferta qeu te Luciano (i el coneixement del sector que hi ha al darrera), aquest Nadal passat El rebost de l’Ibèric era una de les poques botigues de Barcelona (i això ho he contrastat personalment) on hi havia Idiazabal Latxa Gazta, fet per pastors vasconavarresos i considerat el millor d’aquesta mena que es fa i es desfà. Txist, ei! A tenir en compte, aquesta dada…

dsc_0017.jpgA més de tot això, Luciano té molts altres productes. De menjar, a més d’altre formatges d’altres procedències (sobretot francesos), cal destacar el salmó fumat. Elaborat per Monsalmó sota la marca El rey del salmón, és dels millors que he provat i va triomfar a casa quan el vaig dur per dinar a Nadal: poc greixós, suau de saber però persistent… Luciano també té una bona oferta de vins i caves, fonamentalment de les principals DO catalanes i de l’Estat. De fet, la botiga té dos nivells i al soterrani, on també es poden organitzar àpats en petits grups, hi ha una bona mostra de totes les botelles (no solament de vins i caves) que es poden trobar a la botiga. destaquen sobretot els negres, però també es poden trobar blancs de gamma mitja i alta; així com caves. Ep! i no ens oblidem de la cervesa Àmbar, aragonesa i excel·lent que solament he trobat aquí i a alguna cerveseria especialitzada del centre.

Finalment, a El rebost de l’ibèric també trobareu cosetes com bones conserves de peix i marisc del cantàbric (elaboradors tan importants com Don Bocarte -no tenen web- o Los Peperetes), pasta seca i els famosos arrosossos italians per fer rissotos, i conserves de pebrots, espàrrecs, favetes… També li compro coques i rosquilles salades de tota mena (les meves preferides són les que porten olives) i de tant en tant li compro alguna ampolleta de vinagre.

En tot cas, si no sou del barri, jo us recomenaria el següent: un dissabte, passat el migdia, us enfileu cap a casa Luciano. Mireu bé tota la botiga i pregunteu-li al mestre que us recomani algun producte que us enteressi. Quan ho tingueu clar us asseieu en alguna de les seves tauletes i demaneu que us porti una mica de pernil i embotits ibèrics per començar i un bon tall de bacallà. Si sou de vi, li pregunteu. Si sou de cervesa, no deixeu passar l’oportunitat…

Massitet

Nota al peu: Aquí podeu trobar altres fotos que he fet de la botiga de Luciano, on veureu altres perspectives de l’espai i dels productes que trobareu

Advertisements

16 thoughts on “El rebost de l’Ibèric

  1. ¡Me lo apunto! Gracias, siempre es interesante descubrir nuevos lugares donde comprar buena comida. No tardaré a hacer una visita a Luciano.

    Espero con impaciencia los demás lugares de interés… 🙂

  2. Què estrany, sóc del barri i sempre l’havia trobat un home molt rude i em sentia incòmode per anar-hi a comprar, perquè em feia sentir obligada a comprar…Vaig deixar de comprar-hi per aquest motiu, encara que realment el seu producte és de qualitat. Potser ara ha canviat, i el canvi d’ubicació l’ha fet millorar. Li donarem una segona oportunitat.

  3. Hola a tothom:
    Juan Carlos, yo creo que es interesante hacerle una visita. Aunque siempre es atrevido recomendar un sitio cuando no conoces los gustos de quien recibe la recomendación, creo que es facil que encuentres algo interesante para llevarte para casa.

    Hola Rosamaria!
    M’alegra descorir-vos coses. Si hi aneu, ja em direu el què. Per cert, sou del barri??? No sé perquè havia entès que ereu de fora de Barcelona. Ai senyor, que pot atent sóc algunes vegades.

    Hola denomar!
    M’ha fet gràcia el teu comentari, perquè al principi l'”estil directe” de Luciano em va acollonir una mica… Però després veus que és bona persona i, sobretot, una cosa que valoro molt: molt honest. Si li dones la segona oportunitat, ja em diràs el que, eh??

    Salut a tothom!

  4. hola a todos,
    Estoy totalmente de acuerdo con los comentarios de Massitet, nos encanta el Rebost de l’iberic solemos ir a cenar amenudo desde que se inauguró.
    Celebramos un cumpleaños con varios amigos y esta vez reservamos la mesa que tiene en la bodega y fué genial. Es un lugar muy agradable y familiar.
    Los embutidos de primerisima calidad y los quesos … buenísimos.
    Nos alegra mucho tener un lugar así en el barrio. Suerte Luciano, te lo mereces.

  5. Hola Carlota!
    A veure quan puc provar d’organitzar un sopar al sotan de Luciano. En aquell quartet, les coses bones que te el meu italià preferit han de tenir encara més bon gust!

  6. Todo un placer al paladar !! No tardaré en repetir y os lo recomiendo a todos , sobretodo si os quereis garantizar un orgasmo al paladar !!

  7. Además de Ibericos de primera calidad y una amplia bodega, los guisos son excelente, la espaldita de cordero es inmejorable. Lo recomiendo.

  8. Jo he fet servir el Rebost de l’Ibèric per fer-hi sopars. Us ho explico: En concret m’ha solucionat un problema que em sorgeix sovint quan convido algú a sopar a casa. A l’amic el vull convidar a casa, perquè és més maco tenir la vetllada amb la comoditat i la calidesa de casa, però resulta que tinc la casa feta un desastre, i arribo de la feina a les 19:00 i m’hauria de posar a endreçar i a cuinar, i hauré de posar els críos a dormir… Enlloc de patir tot aquest plan, lo que faig és portar l’amic a sopar al Luciano. Com que és un lloc acollidor, i el menjar és bo, i el tracte és familiar, és com si estiguéssim a casa.
    Us recomano que aprofiteu aquest espai de 4 taules que té. No dic jo que també estigui bé portar un amic a sopar al DaPietro, pero el raconet del Luciano té aquest punt de “llar”, que supleix molt bé el que seria un sopar acollidor a casa teva.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s