Un menú de dissabte inspiradet…

Avui tenia ganes de cuinar. Aquest matí, després d’escoltar a la Mar, a la Gemma i al Calamar al Tàpies Variades quan encara estava mig adormit, he descobert que tenia aquell neguit que em sol venir quan tinc ganes de cuinar. És una mena de necessitat creativa, una mena de necessitat de moure cassoles, remenar llibres i buscar ingredients per la cuina. No sé, suposo que haver tancat ahir el post sobre el Sopar en bloc m’ha despertat la necessitat de cuinar. A fi de comptes, els darrers posts parlen ben poc de cuina i molt de gastronomia. Notis el matís… Total, que la necessitat devia ser més greu de que jo em pensava, perquè m’ha sortit, un dissabte al matí qualsevol, un menú de festa grossa…

Un entrant del Mas Bascus (aka Mas Saloni)
pintxo_cabra_codonyat.jpgFeia dia que havia comprat un Muntanyola, un dels meus formatges madurat de cabra preferit i, per extensió, un dels catalans que més m’estimo. També feia dies que havia comprat codonyat a la botiga del meu estimat Luciano (prometo, per segon cop, un post sobre la botiga: s’ho mereix). Així que la vena creativa i el record del sempre enyorat (no hi vagi tant com voldria) Mas Bacus m’ha portat a fer un pintxo que vaig descobrir en aquesta botiga – casa de menjar ben particular: montadito de formatge de cabra amb codonyat. Simple, efectiu, sabrós… te’l menges sense adonar-te’n! (per més informació sobre el Mas Bacus, vegeu el nostre apartat Tapes, pintxos i platillos).

Cassola de rap al forn estil Hoffman
rap_hoffman.jpgLa darrera vegada que vam anar a sopar a l’Escola Restaurant Hoffman (només em anat dos cops: no imagineu coses que no són i, a més, no poden ser!), la meva demana es va demanar una cassoleta de rap que em va robar el cor. Des de llavors, i ja fa gairebé mig any, tenia ganes de recrear-la a casa. Casualitats de la vida, dimecres li vaig comprar a Maria Lluïsa Sanz Gaña (per mi, la millor peixateria de la Boqueria, al parada 783) una cua de rap que va convertir, amb precisió quirúrgica, en dos filets dignes de ser rostits. No he dubtat ni dos segons: a la foto teniu el resultat i ara us detallo els ingredients i el procés.

Ingredients per a dues persones:

2 filets de rap ben macos, que s’han de rostir

2 cebes petites

2 dents d’all

1/4 de kilo de fesolets (orientals: mongeta) del ganxet cuits

1 nyora no gaire grossa

1 vaset de vi fino de Montilla – Moriles

un polsim de sajolida, pebre negre, sal i oli d’oliva verge extra

El procés d’elaboració no pot ser més simple, us ho prometo. Agafeu dues cassoletes de fang individuals i posseu a cadascuna una ceba tallada en juliana fina, un dent d’all esclafat amb el ganivet, un polsim de sajolida, la meitat del vi, un bon rajolí d’oli i un glop d’aigua. Ho poseu tot junt al forn no gaire fort (jo el tenia a uns 120 graus) i ho deixeu fins que el líquid s’hagi reduit a la meitat.

Mentre es va fent, haureu posat la nyora a remulla i un cop humida li treieu la polpa amb la punta del ganivet. En un bol, la barrejeu amb les mongetes cuites. Llavors, treieu les cassoletes del forn (recordeu, amb el líquid reduït aproximadament fins la meitat) i poseu el llegum i la nyora sobre la ceba; i sobre de les mongetes el tall de rap, que quedi al capdamunt. El salpebreu i li tireu un rajoli d’oli generòs a sobre del peix. H deixeu uns quinze minuts més i tindreu un rap al dente i un acompanyament que haurà agafat el gust del suc que solta el rap en coure. És un peix al forn excel·lent, de veritat.

De postres, rostit de maduixes
rostit_freses_mascarpone.jpgPer fer els postres, ja feia temps que em rondava una idea pel cap i aquesta setmana vaig veure un post a Bcn mon amour que em va acabar d’animar a provar-ho: la combinació no era tan boja; només calia veure com quedava el tema del rostit… He agafat unes fresetes ben boniquetes i les he tallades a trocets. Llavors, les he saltades a la paella amb una mica de mantega i els he molt una mica de pebre per sobre. De seguida, hi he tirat un cullarada generosa de sucre moré i una altra de vinagre Fòrum de Cabernet Sauvignon. Ho he deixat tot fins que s’han reduit els sucs i ha quedat un caramel. Llavors ho he passat tot a un pot de vidre de iogurts i ho he cobert de formatge mascarpone barreat amb unes gotes de llet, per fer-los més líquid. Postre tebi – fred, textures diferents, contrast agredolç – acid… No per res, però és una combinació brutaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal!!!!

Ens ho hem crospit tot amb l’ajut d’ampolla de Mareny (vegeu-ne els comentaris a Verema), un vi de Cellers Espelt de l’Alt Empordà que ens va regalar la nostra estimada amiga Ester i que ha acompanyat força bé, amb la seva senzillesa frutal i un pel dolcenca, el pintxo i el rap rostit.

Massitet

Advertisements

One thought on “Un menú de dissabte inspiradet…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s